Aigua

Plou. Arribes a casa xopa i gelada. Els cabells, fa una estona arrissats i rossos, semblen el pal de fregar. Tens tota la pell molla i arrugada i no recordes haver passat mai tan fred. Mentre et desvesteixes, el toll d’aigua vora l'escriptori et recorda que no has de malgastar aigua. Com la podries recollir? I se t’acut que el que pots fer és posar estris a fora sota alguns punts de la teulada. Així que un cop seca i canviada, i dins del pijama calentó i les sabatilles de l’Hermione busques cubells i pots i olles, surts a fora i els poses allà on cau més aigua. En cau tanta que de seguida queden plens. Així que els buides a la banyera quan ja tens el safareig ben ple. Ara segueix plovent, però ja no tan fort. I entres a casa morta de fred una altra vegada. Tornes a deixar un rastre d’aigua que ben sembla un rierol. I ara t’has de tornar a canviar i a eixugar els cabells. Llàstima que t'hauràs de posar aquell pijama tan lleig que et va regalar l’àvia. Ella no ho sap que no t'agraden els unicornis però no li ho dius perquè creus que es disgustaria molt. Estàs contenta, ara tens molta aigua desada i potser no n’haureu d’estalviar tanta. La mare va darrere teu cridant amb la fregona a la mà. Poca gràcia li fa veure tots aquells meandres que recorren la casa i veure't a tu xopa com un ànec! Després d’un bon sermó, un discurs interminable i una bronca per acabar, ja és hora de sopar. Hi ha una sopa que et fa tornar a la vida i mentre sopeu decidiu posar la tele. Està plovent tant que segur que serà notícia i sí que ho és! Ha plogut molt al Barcelonès, al Vallès i al Maresme.

​

​

​

Però això no omple pantans diu aquell home del temps. I diu que estem a punt d’entrar en alerta per sequera. Es veu que a algunes zones hi tallaran l’aigua a estonetes. T'aixeques sense acabar de sopar i estirant la mare del braç la portes arrossegant fins el safareig i després a la banyera per ensenyar-li l’aigua que hi tens. I sense escoltar-la tornes a sortir a buscar aigua. La mare, esgotada, et diu que no podeu fer servir la banyera per tenir-hi aigua, que us heu de dutxar a algun lloc. I diu bastant enfadada que no pots sortir i mullar-te i passar fred. L’endemà et lleves molt aviat i demanes permís per fer servir internet. Busques quelcom que vagi bé per emmagatzemar l’aigua de pluja. Trobes que és ben estrany que plogui tant i diguin a alguns pobles que no en tenen prou d’aigua. Així que penses que si a casa en gasteu menys potser n’hi haurà pels altres. Aquesta paraula, emmagatzemar, no la sabies, però és el que posa allà a la web i ara ja l’entens. La mare t’ajuda a buscar i finalment trobeu una mena de dipòsit molt gran que té una aixeta a baix. Fins i tot diu a quina botiga la podeu comprar. La mare hi truca i el portaran dilluns el dipòsit. És una mica car diu la mare però pagarà la pena. Podreu aprofitar molts litres d’aigua. Al vespre plou i tornes a pensar que tota aquella aigua s'està perdent. Així que quan creus que la mare ja dorm, tornes a quedar-te ben xopa mentre poses galledes pots i olles allà on veus que hi cau més aigua. Però la mare no dormia …

​

​

Marta Tortosa

​