El titular pot semblar provocador. Però malgrat la contundència de les paraules no has de patir. Et sap greu? Realment em preocupa que te'n sàpiga.  A mi, de petit també em passava. Quan tenia la teva edat estava absolutament convençut que jo només tenia drets. No entenia que la mare o el pare em diguessin que no. Era injust. 

Però aquest text no va dedicat a tu. Ho sento.

Està dedicat a mi, sí, al teu pare, o potser a la teva mare, o a la teva mestra, que també et diu que no ben sovint...

Avui parlem d'una cosa important que tots hem de comprendre:

Els límits i per què, a voltes, els adults ens diuen "no".

Alguna vegada t'has preguntat per què la mama o el papa  et diuen que no pots fer alguna cosa que realment vols fer? Algun cop el mestre o la mestra t'ha renyat per alguna cosa que a tu et semblava intrascendent?

Doncs, descobrim-ho junts!

Tot depèn d'una paraula que no t'ha de fer por: El límit!

Els límits són regles que ens ajuden a saber què està bé i què no ho està. Són com senyals en el camí que ens indiquen com comportar-nos i què esperar. Imagina't que estàs jugant a un joc amb els teus amics. Si no hi hagués regles, el joc seria un embolic, ¿veritat? Els límits són com les regles del joc de la vida.

Però que ens porta als adults a dir-te que no?

Bé, hi ha moltes raons. Una d'elles és la seguretat. En ocasions, allò que voleu fer pot ser perillós i els adults estem tractant de protegir-vos. 

Una altra raó és el respecte. 

Aquesta és la clau de tot plegat: El respecte a tot allò que ens envolta i, molt especialment, a les persones que conviuen amb nosaltres.

No, tu no ets el centre de l'univers. No t'enganyis. I que no ho siguis no vol dir que no t'estimem.

No vius sol, no vius sola. Tothom té les seves necessitats, les seves presses, els seus objectius...Qui passa per sobre de l'altre? Impossible d'esbrinar, oi?

Saps quin és el problema de debò? No ets tu!! 

El problema de debò soc jo mateix. Quan t'haig de dir que no, i t'enfades, prefereixo tirar enrere i dir que sí. Perquè t'estimo tant que em sap greu que ploris. T'estimo tant que, a vegades, no soc capaç de veure aquelles coses que no acabes de fer prou bé. I si les veig les intento dissimular per no ferir-te. Inclús hi ha vegades en que veig que ens assemblem en moltes coses i projecto en tu les meves pròpies inseguretats i algun que altre fracàs. Aleshores m'enfado amb tu i t'exigeixo més del que el límit permet.

Ara veig, però, que aquesta no és la millor manera de que siguis feliç. Definitivament m'he adonat que jo soc el teu mestre, la teva mare, el teu pare...però no soc el teu amic. No haig de ser-ho. Ho entens? Els teus amics són a l'escola, al cau, a la coral...

Arribarà una dia en que  hauràs de prendre decisions per tu mateix, per tu mateixa, i jo no tindré ni veu ni vot. Quan arribi aquest moment, que arribarà, hauràs d'estar preparat, preparada i, encara que no t'ho creguis, el NO t'ajudarà.

I per què és difícil per a vosaltres entendre-ho?

Bé, és normal! A vegades, només voleu divertir-vos i fer el que us agrada. Però és important recordar que els adults us diem "no" perquè us estimem i volem el millor per a vosaltres.

Així que la propera vegada que et diguin "no", sigues pacient i recorda que estem cuidant de tu!

I recorda...ningú és el centre de l'univers...

Ni tu...ni jo.