La vaig escoltar per casualitat l'altre dia. Aquesta cançó del Raimon, un clàssic com "Jo vinc d'un silenci" o "Diguem no!", utilitza la pluja com a metàfora. 

Avui, aquesta editorial potser també és una mica metafòrica. Us ho explico!

Finalment, després de molt mesos esperant-la pacientment, aquesta setmana ha plogut. De fet ha plogut i molt! Feia falta oi? 

Les notícies ens parlen de forma regular de sequera, de pantans buits, de dessaladores...

Jo sempre he pensat que la pluja cau quan vol caure. No avisa. Senzillament cau i llestos. No demana permís.

I quan plou, precisament per la incertesa que ens provoca, ens agafa a peu creuat i no tenim gaire temps de preparar-nos. Quan passa això la repercussió és clara: Si plou i no estàs preparat per la pluja...et mulles! I no només no avisa, la molt punyetera, sinó que tampoc et diu amb quina intensitat ho farà. Imagina que organitzes un sopar a casa sense saber qui vindrà! Una dues, tres, quaranta, cent persones? Com cuinaràs? Com t'ho faràs?

No saps mai si et falta o et sobra.

Aquesta setmana ha plogut, molt. I jo m'he mullat! M'he mullat però em sento bé! Ho trobava a faltar. 

I clar... això m'ha fet pensar en la diferència existent entre mullar-se i caminar sota la pluja. 

Alguns diran que no hi troben la diferència. Que és el mateix. Doncs no! 

Generalment caminem sota la pluja. Protegits amb un paraigües, amb un impermeable, amb botes ... Ens arraulim sota els balcons dels edificis o, directament, ens tanquem a casa. Això és caminar sota la pluja. A mi em sembla la manera més còmoda de contemplar-la. Veure passar la tempesta des de la butaca de qui no es pensa arriscar.

En ocasions, però, és imprescindible mullar-se. Deixar clar què penses, prendre decisions equivocades o no, saltar sobre els tolls d'aigua que envaeixen els carrers! Saltar i cridar ben fort: "M'estic mullant!!! I què!

Alguns et faran mofa, d'altres t'ignoraran, hi haurà qui t'aplaudirà, alguns, més agosarats, et criticaran i tot.

Però tu sabràs que t'has mullat perquè ho has volgut. Hauràs fet un acte de llibertat. Perquè de la mateixa manera que la pluja cau quan vol caure, tu tens el dret de mullar-te quan vulguis mullar-te. Diguin el que diguin.

Tingues clar, però, que si demanes pluja, els peus et quedaran plens de fang. I saps què! Que les teves sabates estiguin enfangades vol dir que has caminat, que has avançat. No et sembla?

Per això m'agrada la pluja....tot i que a vegades...acabi ben xop!

​