Un gelat de xocolata i una mirada positiva

A la Cèlia li costen les matemàtiques. No sap ben bé si no les entén o si no li agraden. Ella té la sensació de que, per més que s'hi esforci, no hi ha manera. Amb el temps, fins i tot, ha anat perdent la motivació per millorar.

No li passa el mateix amb la música! És capaç de llegir partitures d’aquelles tan difícils. Toca la flauta travessera com els àngels! (...de fet...no tenim clar ni si hi ha àngels ni si toquen la flauta travessera!!! Però la frase queda bé!)

Avui és dimecres i, només aixecar-se, ja sap que a les onze del matí toca mates! Li fa una mica de mal la panxa. Alguna cosa que vaig menjar ahir i que no ha acabat de fer profit? O nervis?

Ves a saber!

En Mauri és un gran escriptor. El seu cap és una autèntica bomba de creativitat i d’idees boges, divertides! El seu grau d’imaginació no té límits! En resum: Un escollit!

Quan a l’escola li proposen escriure un text lliure els ulls li brillen desfermats! El problema, que no és problema sinó circumstància, és que les idees que li passen pel cap estan una mica desordenades. Desorganitzades potser. Ell ho intenta però les frases li surten llargues, complicades, engarbuixades! Com pot ser? Si tinc clara la història que vull explicar, si sé com comença i com acaba el conte...com és que em passa això?

Amb el temps, en Mauri, ha anat perdent les ganes d’escriure. Prefereix llegir, jugar a la Play, o fer matemàtiques (les matemàtiques no li agraden tant com escriure però els resultats son millors...).

La Cèlia i en Mauri s’estimen un munt. A banda d’anar junts a l’escola son veïns.

A les tardes intenten estudiar i fer els deures junts. La Cèlia ajuda en Mauri i en Mauri ajuda la Cèlia.

Tenen tantes coses bones que ningú no veu. Son sensibles, intel·ligents, treballadors i molt molt divertits!

Passejant pel Parc Central conversen sobre com se senten.

-Per què ningú no ens parla de les coses que fem bé?- - diu la Cèlia una mica preocupada.

-És que volen el millor per a nosaltres!

- Ho sé, però a mi m’agrada que em diguin allò que faig bé...i ningú m’ho diu! Estic trista Mauri. Jo no soc una nena a qui li costen les mates. Soc molt més que això. Soc algú que fa milers de coses d’una manera genial i que no entén les fraccions! Ras i curt!

-T’entenc, diu pensatiu en Mauri. A mi em passa el mateix a l’hora d’escriure. No m’agrada aquesta mirada negativa sobre allò que més em costa.

-Fem un gelat?

-Avui convido jo!

Potser un gelat ben bo ens ajudarà a oblidar-nos d’allò que ens costa. Potser el gelat de xocolata que ens endraparem farà que la mirada que tenen de nosaltres sigui més positiva!

-Està bo.

-Sí, està molt bo!