des de
la nostra
mirada
des de
la nostra
mirada
AVENÇ
TOT
El dia a dia des de la nostra mirada
Free thinking space
Tornem el 6 d'octubre!
Som l'escola dels somriures!
Un nou programa presentat i produït per:
"Tinc la sort de fer el que vull i el que m'agrada."
Mestr@s
Avui encetem aquest espai d'entrevistes per on aniran passant, al llarg del curs, les mestres i els mestres de l'escola.
Els coneixem treballant. Però quins secrets amaguen quan surten de l'escola?
Quins són els seus hobbies? Les seves passions, els seus somnis...?
Mireu..mireu!
Sergi Fernàndez
Tutor de 4t de Primària
L'editorial
del Xavi
La nit
dels ignorants
Vagi per endavant que les paraules que llegireu a continuació no pretenen ni tenen la intenció d'alliçonar. Senzillament pretenen posar en negre sobre blanc una sensació, potser una intuïció trapella , o una visió esbiaixada de tot el que estem vivint.
Només cal fer un cop d'ull a la premsa per veure que la nostra societat, lluny d'esmerçar-se en buscar fórmules de millora i creixement, s'esforça en complicar la viabilitat de la bona convivència i de la justícia i la igualtat.
Són moments de dubte, on no entenem massa allò que està passant. La geopolítica pren una excessiva rellevància, l'economia fluctua a ritme d'esdeveniments que la maregen, la COVID sembla que hagi obert una gran escletxa entre el que érem i el que som.
Se senten veus despreocupades que defineixen aquests moments com a cíclics. Històricament tenen arguments prou sòlids per refermar el seu punt de vista, però de solucions no en proposen cap.
La distància entre qui està patint aquestes situacions i els qui, per sort o per algun algoritme desconegut com l'atzar, vivim el nostre dia a dia com si res hagués passat, es fa cada vegada més evident.
Les properes generacions (les dels nostres fills i filles) tindran feina. Més enllà del fet que els deixem una societat tecnològicament més avançada, una sanitat altament qualificada (tot i que amb pocs recursos per seguir creixent) i un model educatiu que, tot i les dificultats, sembla que ha après a navegar entre sorres movedisses.... quin panorama tenen al davant?
L'ampolla sempre mig plena. I aquí és on vull arribar.
Avui, més que mai, cal invertir en la persona, en educació. Cal invertir en valors, criteri propi i objectivitat. Cal invertir en esforç personal i en competitivitat ben entesa. Aquesta competitivitat cooperativa de la que parlen alguns.
La nit dels ignorants és un programa radiofònic creat el 1987 per
Carles Cuní a Catalunya Ràdio i presentat actualment per Xavier Solà. El programa consisteix en la recepció de trucades telefòniques en les quals els oients fan preguntes i en responen d'altres ja fetes.
L'escola, una vegada més, ha de convertir-se en el centre de comandament d'aquesta inversió. Aquesta és la seva responsabilitat i el seu deure com a servei social. No hi pot haver un món millor sense una escola millor.
Però, no ens enganyem. La clau de l'èxit de tot plegat dependrà de com eduquem els nostres fills i filles a casa. A les converses de sobretaula, exigint el seu esforç, potenciant les seves competències i lluitant sense defallir per la seva felicitat. No podem carregar a la seva esquena tot allò que nosaltres no hem sabut fer bé. En canvi, tenim el deure i la obligació d'oferir-los les eines necessàries per a que ho aconsegueixin.
Fàcil no ho tenim. De temps, encara que no ens ho sembli, sempre en queda. És qüestió d'actitud. Que aquesta sigui bona i exemplar només depén de nosaltres.
I si no funciona?
Doncs sempre podem trucar a "La nit dels ignorants" de Catalunya Ràdio. Potser alguna ànima caritativa ens proposarà una nova solució.
It can be done!
Aquest curs, a 1r de Secundària, les matèries de Socials i Tecnologia compartim el “Projecte Connectats”. Aquesta setmana hem visualitzat conjuntament aquest missatge que ens va deixar l’Stephen Hawking i, posteriorment i de forma voluntària, podien escriure-li una resposta. Aquestes són algunes de les respostes que ens hagués agradat fer-li arribar:
-
Li diria què té raó, què molts problemes no es solucionaran amb els braços plegats, què hem d’actuar i ser conscients de la preciositat del temps.
-
Hem de continuar lluitant per un planeta millor, per una igualtat de gènere, agraint la sort que vam tenir quan l’Univers ens va crear. Es pot fer, it can be done, si può fare, se puede hacer, ça peut se faire. Estem amb tu.
-
Li diria que si, que té raó, que les generacions que ascendim som les que assumirem la responsabilitat. Jo en soc conscient, de tot això i més, i de què és important actuar ràpidament.
-
Li diria que m'hagués agradat conèixer a l’Stephen Hawking i crec que tot el que explica en aquest missatge es pot fer realitat si tots col·laborem.
-
Que m’agrada molt el que fa, i m’ha fet reflexionar sobre tot aquest tema. També em sembla fonamental que tothom hauria de saber que el món va a pitjor i hem de prendre mesures abans que passin coses dolentes.
-
I completely agree with you. If everybody works together as one unit, IT CAN BE DONE. We need to start right now and don’t lose more time.
-
Li diria que té raó i que estic intentant fer el millor per millorar el planeta. Segur que ho aconseguim perquè no ens queda un altre!!!
1r d'ESO
Hola!
Soc l'Eloi!
enxaneta!
EINES Prehistòriques!
Us imagineu per un moment agafar una màquina del temps, pujar-hi i viatjar fins a la prehistòria?
Us faria por de fer aquest viatge?
Doncs les nenes i els nens de 4t de primària i gràcies a la Carme Marcè ho hem fet!
Sabeu que les primeres expressions artístiques, les primeres pintures...necessitaven d'unes eines molt especials?
Això és el que hem fet!
Anar al bosc, recollir diversos elements naturals i crear art!
Ufff! Ja no us explico res més! Mireu el vídeo i veureu que l'art no té edat ni fronteres.
Només una cosa....
No és millor això que un i'pad?
Jo penso que sí!
Gausacs amunt!
Aquestés el crit dels Castellers i castelleres de Sant Cugat: Els Gausacs!
La relació entre l'escola i el grup casteller sempre ha estat molt intensa!
Avui, l'Eloi de 3r ens ha preparat aquest reportatge fabulós on ens explica tot allò que no es veu del món dels castellers.
Gràcies Eloi! Ets un crack!
Maria Dolors Pellicer (Oliva, 1956) és autora de literatura infantil. Va estudiar Magisteri i Filologia Catalana, i ha treballat com a mestra al CEIP Ambra de Pego. Com a escriptora, ha publicat diversos poemaris per a xiquets i xiquetes, com La selva en vers o Qui la rima l’endevina, i novel·les infantils com La banda dels superbruts, La mirada d’Ahmed o Marina ja no té por.
Poemes
Poetes
Poesia
Totigual
Al país de Totigual
no hi ha grossos, tots són flacs;
no hi ha negres, tots són blancs;
no hi ha baixos, tots són alts.
Al país de Totigual
no hi ha dolços, hi ha salats;
no hi ha cotxes, hi ha autocars;
no hi ha gossos, sols hi ha gats.
Al país de Totigual...
on és la diversitat?
Maria Dolors Pellicer
La Júla i la Nora ens han preparat la declamació d'aquest poema que tant i tant els ha agradat.
Això demostra que aprendre és divertit!!
La poesia ens apropa als sentiments, ens ensenya a expressar allò que som, allò que volem!
Gràcies!
Marxa infantil del Club Muntanyenc de St Cugat
L'Avenç ha estat l'escola amb més participants
La Leha i la Sira entrevisten a dues companyes que hi van participar. Un vídeo curtet però que us donarà tota la informació necessària per saber com ho van viure des de dins!
Gràcies cracks!! El periodisme d'aquest país té futur!
