Estimada Lola,

Primer de tot, vull que sàpigues que la teva carta m'ha arribat al cor i que estic agraïda de que vulguis compartir els teus sentiments amb mi. És valent de la teva part expressar el que sents, i això ja és un gran pas.

Entenc que parlar sobre els teus sentiments pot ser complicat i, sovint, les paraules semblen volar lluny quan més les necessites. Tens raó en buscar maneres de comunicar-te millor amb els altres i fer que et comprenguin.

Primer consell, estimada neta, és que no has de tenir por de les teves emocions. Les emocions són part de la nostra humanitat, i tothom les experimenta. La tristesa, la felicitat, la por i la confusió són com colors que formen el quadre de la nostra vida. No tinguis por d'expressar-les, ja que això et fa única i autèntica.

Recorda que les paraules no sempre són l'única manera de comunicar. A vegades, un dibuix, una cançó o fins i tot una abraçada poden expressar allò que les paraules no poden. 

Quan et costi trobar les paraules, pots provar d'escriure els teus sentiments en un diari. Això pot ajudar-te a organitzar els pensaments i, fins i tot, a entendre millor el que sents. Després, podràs compartir aquestes reflexions amb els altres.

Quant a la por de ser jutjada, recorda que les teves emocions són vàlides i importants. Ningú té dret a jutjar com et sents. Sigues honesta amb tu mateixa i, quan sigui el moment adequat, comparteix els teus sentiments amb aquelles persones que realment t'estimen i et comprenen.

Finalment, estic segura que amb el temps i la pràctica, aprendràs a expressar-te millor. Jo sempre estaré aquí per escoltar-te i donar-te suport. No oblidis que les emocions són com el vent, venen i se'n van, però no perdis mai de vista la gent que, realment, t’estima. Només elles i ells sabran escoltar-te i potser callar. Però mai jutjaran.

Sigues feliç!

​

Àvia Carme.