”Però al carrer on vivia,

                                   però en el poble on visqué,

                                les mans del poble es passaven

                                   una rosa de paper”

                                          Vicent Andrés Estellés

Homenatge a Vicent Andrés Estellés

 

Estaves molt nerviosa. Al vespre vindrien uns veïns a portar el ram de flors. Et preocupava que se us pansís justament a vosaltres. Per això vas decidir que el cuidaries com no havies cuidat mai res. 

A un quart de set el carrer s’omplí de la gent del poble. Ningú no es volia perdre l’esdeveniment. Fins aleshores, el ram ja havia estat a set cases i aquell dia us tocava a vosaltres. Ningú no sabia d’on havia sortit la idea, però un dia va arribar la mare i va dir que s’havia decidit que compartiríeu un ram de flors tota la gent del poble. El ram aniria passant de casa en casa a veure si entre tots aconseguíeu que durés més del que duren els rams habitualment.

Tot d’una la gent del carrer va aplaudir. En Pere i la seva família venien cofois amb aquell gerro tan gros i el ram de flors més preciós que havies vist mai. Entre les flors vas veure que hi havia tres sobres. Un duia el teu nom i hi deia: “No em llegeixis fins que em panseixi”. La resta de sobres deien el mateix.

-Corre Laia, entrem-lo que hi hem de posar aigua- va dir la mare emocionada. 

I vau posar el gerro amb el ram sobre la tauleta verda que hi havia prop dels prestatges plens de llibres. De fet, encara hi és la tauleta verda. Aquell ram feia molt de goig, fins i tot et va semblar que il·luminava l’estança. T'hi vas apropar per olorar-lo i en ser-hi al costat et vas sentir tranquil·la, relaxada i enèrgica alhora. De sobte et senties més feliç que mai, tenir el ram et feia sentir important. El primer que feies de bon matí era anar-lo a veure. En sortir de casa tothom et preguntava pel ram i en tornar de l’escola feies el que et deia la mare per tenir-ne cura. El cinquè dia us tocava portar-lo a casa les cosines. Vas preparar missatges per a elles, el tiet i la tieta, però en llevar-te ja hi havia quatre sobres igual que els vostres, així que no vas dir res. El volies agafar tu el ram però pesava tant… Vau anar en cercavila fins a casa les cosines. Al campanar acabava de sonar la primera campanada de dos quarts de set i els tiets, la Clara i la Coral ja eren a la porta. Aquella era la darrera casa i el ram seguia essent preciós. Així que vau tornar a començar la roda i sense saber com ni per què, el ram va seguir i segueix anant de casa en casa i mai no es panseix. 

Han passat molts anys i, tot i que ja no hi vius al poble, hi vas tan sovint com pots. Avui, en arribar i abans de dir hola, has corregut a mirar, com fas sempre, el sobre encara tancat. Ara la Gina, la teva filla, ja ha sentit parlar del ram tot i que encara no l’ha vist mai. Demà us el porten a casa vostra i malgrat haver-lo tingut tantes vegades, tornes a estar tan nerviosa com aquell primer dia i la Gina ja t’ha dit que avui no dormirà, secretament pensa si ella també tindrà un sobre...