...i aquesta setmana...
L'Editorial
Ben endins
Qui diu que no és possible viatjar en el temps? Segur que us hi heu trobat. Sentiu una cançó, mireu una fotografia o agafeu un objecte que teniu a la vostra habitació i, de manera inesperada, aquest us transporta al passat i us permet retrobar-vos amb moments viscuts, grans moments, moments petits, moments alegres i moments tristos.
Aquest mes de maig fa trenta anys de la publicació de l’àlbum Ben endins de Sopa de Cabra, un disc icònic que va marcar una generació d’adolescents que, per primer cop, podíem escolar música rock i pop en català. Quants records! De sobte tornava a tenir catorze anys i anava a l’institut, amb el cap ple d’incerteses però també de somnis. Això és la nostàlgia, el dolç dolor que sentim quan després de passejar per la memòria tornem al present.
És la mateixa sensació que tenen els alumnes que han passat per l’Avenç i ens venen a veure després d’algun temps. S’han fet grans, estan contents i quan miren al seu voltant reviuen, de sobte, tot allò que van compartir a l’escola:
Les casetes fetes de tronquets i fulles al bosc (quina sort haver anat a una escola que té bosc!)
Les llargues hores de joc al pati del parvulari
Les verdures de fang que encara tenen el seu lloc al menjador de casa (la meva mare encara les guarda)
Dues nits fora de casa fent convis (amb motxilla nova!).
Descobrir la màgia de la Patum (fins i tot a les Vinyes!).
Cantània (i vam actuar a l’Auditori de Sant Cugat!).
Els assaigs de les actuacions per la festa de l’escola (quina calor que vam passar!).
La jornada esportiva de can Jofresa (gairebé guanyem els profes a la darrera cursa).
Última nit a les Vinyes (vam plorar i tot).
El viatge a Madrid (va ser molt guay).
Aquest juny els alumnes més grans de l’escola acabaran la seva etapa a l’Avenç. Tots farem balanç d’un curs que mai ens hauríem imaginat i el recordarem (amb o sense mascareta). Més endavant, en qualsevol moment i de manera inesperada, mirarem enrere i ens retrobarem amb grans moments, moments petits, moments alegres i moments tristos, que sempre en acompanyaran. Perquè els portem ben endins.
Cristina Tunica
CROS AVENÇ 2021
DEL 10 AL 14 DE MAIG
"No hem perdut mai l'esperit d'equip, la resiliència, el treball cooperatiu ni les ganes de gaudir amb l'esport"
Aprenent i jugant amb Klaus Enrique!
La seva biografia
Klaus Enrique,
39 anys
Criat a la Ciutat de Mèxic, actualment viu a Nova York. Va estudiar genètica a la Universitat de Nottingham, Anglaterra i va obtenir un MBA a la Columbia Business School de Nova York. La major part de la seva carrera laboral va passar com a consultor informàtic independent abans d’interessar-se per la fotografia, que va estudiar a Parsons i a l’Escola d’Arts Visuals. El 2011 Klaus Enrique va guanyar el prestigiós premi Curator / Artista emergent de l'any per a fotografia fixa.
L’alumnat de 2n desde plàstica després de conèixer l’obra de Giuseppe Arcimboldo hem
Conegut l’obra de l’artista contemporani Klaus Enrique i hem fet ús de les noves tecnologies i amb l’app Pictioboldo hem fet les nostres creacions artístiques inspirades amb Arcimboldo i Klaus Enrique.
...amb veu pròpia
Klaus Enrique parla del que és més important a la seva obra - la fotografia o l’escultura - i el que passa amb els retrats després del rodatge
Els herois de les fotografies de Klaus Enrique són verdures, fruites, llaminadures, closques d’ous, pètals de flors, canals de guatlla i altres matèries primeres que no són típiques dels escultors. Alguns retrats són literalment reinterpretacions de pintures de Giuseppe Arcimboldo, un pintor italià del segle XVI. Bird In Flight va aprendre d'Enrique com va decidir aplicar el mètode creatiu d'un pintor clàssic del manierisme, va descobrir com es creen aquestes obres i qui les embolica després de disparar.
...en vols saber més?
_jfif.jpg)
_jfif.jpg)
2n de Primària
_jfif.jpg)
La secció de la Mariona i en Biel!
Dues notícies extretes de l'Info-K.
Una que ens parla de la final de la Champions de Futbol Sala i l'altre del temps que farà la propera setmana!
Ningú ens ho podria explicar millor que la Mariona i en Biel!
Gràcies!!
Fites al camí i escultures de pedra!
Els nens i nenes de 3 anys estan descobrint les escultures. A partir d’una col·lecció de pedres han jugat, imaginat i creat les seves escultures. A la muntanya podem trobar fites, són escultures molt especials que van construint els caminants:
-Les fites ens ajuden a que no ens perdem pel bosc- diu el Bruno.
-Ens ajuden a seguir el camí- afegeix l’Arnau.
Han fet fites en grups i la Sílvia les ha posat per diferents llocs de l’escola. Descobrir el camí ha estat molt divertit, al final la recompensa: un berenar boníssim que s’han menjat a l’hort!
p.3
Les titelles i els contes de la Lola i la Martina!
3r de Primària
Conte de Sant Jordi
La Paula i la Lola ens recreen la llegenda de Sant Jordi amb aquests titelles fets a casa.
Una feinada i un luxe que volen compartir amb nosaltres!
Gràcies artistes!
Rècords al món de cinema!
Quants parells d’ulleres creieu que es van fer servir en els rodatges de Harry Potter? Mireu el següent vídeo on hi trobareu aquesta curiositat i moltes més.
En Jan i en Martí ho tenen clar!
4t de Primària
Fet a mà!
L'art de la Urgell i la Nerea
Concurs de manualitats!
Aquesta setmana pareu molta atenció als vídeos de la Nerea i la Urgell.
Ens presenten un concurs al qual hi podreu participar tot el Cicle mitjà, Així que, molta atenció als dos vídeos. Elles us expliquen el què heu de fer.
I recordeu! Si feu alguna de les coses que proposen, feu-li una foto i envieu-la al TotAvenç. totavenc@fundaciocollserola.cat
4t de Primària
L'entrevista!
...avui passem una estona amb la Sílvia Lladó
En Marc, l'Àngela i la Laia parlen extensament amb la seva tutora Sílvia!
Descobrirem aspectes d'ella que no sabem?
El seu color preferit?
El plat que li agrada més....?
A veure....
3r de Primària
...per si t'ho vas perdre!
L'Editorial
Viatge cap a mi mateix
Viatge cap a mi mateix
Res.
No veig res.
La gent diu que pots veure't a tu mateix davant d'un mirall. Però jo mai no veig res. Un gran abisme es mostra als meus ulls, submergint-me en un mar de dubtes; Qui soc? M'agradaria agafar una bicicleta. Volar amb ella pel cel, i amb aquesta sensació de llibertat, tractar de trobar el significat de la meva existència en aquest món. Tot i que sé que això és impossible. Les bicicletes no volen, per tant, passo els dies esperant que un canvi radical ocorri a la meva vida. Hauria de fer alguna cosa perquè el canvi que espero passi? No ho sé, però sempre he cregut que un no existeix perquè sí. Crec que tots naixem amb un propòsit, una oportunitat. Tots tenim una bicicleta a l'inici, i depèn de nosaltres si volem pujar-hi i pedalejar per seguir endavant. Encara que hi hagi muntanyes, encara que hi hagi baixades, tots haurem d'esforçar-nos per mai fer-la aturar. Per molt difícil que sigui; hem de continuar. Perquè penso que d'això tracta la vida: de trobar-se a un mateix. I és que recentment m'he adonat de que hauria de començar a pedalejar. Fa molt que tenia aquesta bicicleta en una cantonada de la meva habitació, aparcada, i és hora de fer-la rodar. Perquè sé que amb esforç, si mai m'aturo, podré arribar a fer-la volar més lluny que cap altra nau; i en un cel ple de colors, després de fer un llarg recorregut, a poc a poc i durant aquest viatge amb mi mateixa, m'hauré anat descobrint més i més. Només vull orientar-me. Hi ha moltes coses que vull provar. Vull escriure, vull conèixer molta gent, em vull conèixer. Desitjo, d’aquí un temps, poder estar asseguda a la mateixa taula en la qual avui em trobo escrivint tot això, i al treure el cap per la finestra, poder dir "que bonic és el cel!", "que bonic és el descampat amb les seves flors!","ique bonica és la pluja!". Sense pressa, aniré trobant i descobrint les belleses d'aquest desconegut món, per així arribar a un punt on poder conèixer-les totes i dir: "Que bonica és la vida!".
No hem de tenir pressa. Una història no ha de ser llarga per ser al·lucinant. Així com ho és aquesta, que només dura una pàgina, en la qual descric aquests pensaments que he estat guardant durant anys. Escric això per no oblidar-me dels meus propòsits, i poder llegir això en un futur, sent una millor persona. Podria passar-me una bona estona escrivint sobre els meus dubtes
i pensaments, però una bicicleta m'espera aparcada a les escales de casa meva, i si no la començo a pedalar, mai els resoldré. Avui comença el meu viatge. Qui soc?
Aviat ho sabré.
Helena G.
La secció de la Mariona i en Biel!
Júpiter, Messi...i una flor!
Som la teva veu!
Fes clic al play i gaudeix!
AVENÇ ràdio
Mag Marcos!
2n ESO
A 2n d’ESO tenim algun alumne que s’està aficionant a la màgia, en aquest vídeo el Marcos ens mostra un dels seus trucs, esperem que us agradi!
A p·4 les matemàtiques no es queden dins l'aula! Volen jugar i surten al pati!
Voleu veure com les apliquem tot jugant?
Les matemàtiques surten al pati!
p·4
Vols aprendre a fer estrelles ninja?
Vols aprendre a fer estrelles Ninges? La Urgell i la Nerea te n’ensenyen. Prova de fer-ne, fes una foto i envia-la al TotAvenç.
Fes-la i envia'ns la teva foto!
L'Aina i l'handbol!
2n A
La nostra reportera, Aina, es trasllada a la pista d'hanbol per descobrir quines son les normes d'aquest apassionant esport. Els seus companys de 2n ens ho explicaran fil per randa!
Una sorpresa
post-Sant Jordi
La Berta, L'Adriana i la Carlota de 3r de Primària ens han preparat aquesta sorpresa per Sant Jordi...tot i que ja han passat uns dies.
No hem pogut evitar publicar-ho! Gràcies!
Recomanacions!
Phil Collins
Hola, soc en Xavi P. i avui us recomano aquesta conçó que tant m'agrada!
La trobareu a la Playlist de tot avenç a Spotify!
...per si t'ho vas perdre!
Les cartes d'Hèrcules Poirot
...de Jaume Fuster
2n d'ESO
Fila i enfila
CS-CI
L'hemeroteca!!!
Recupera les publicacions del TOT amb un sol click!
Som la teva veu!
AVENÇ ràdio
Fes clic al play i gaudeix!
