Aquest any no he regat el roser, ja no tenim gaire aigua i no el rego el meu jardí. Jo pensava fer una rosa de paper per regalar- te la rosa més bonica per Sant Jordi, però no en sé de fer roses de paper. Tampoc no les sé dibuixar les roses, ni les roses ni res. Així que l’escriuré, escriuré la rosa que et regalaré. Et semblarà que no fa olor però t’explicaré quina olor fa. És una olor molt perfumada que es fica molt endins i que recorda aquell aroma que sé que t'agrada tant. És una fragància, que tot i coneguda, sé que no et cansa mai. Quan entraràs a casa sentiràs el flaire de la rosa per tot arreu. Com  que no la veuràs, et diré que és vermella, d’aquell vermell gairebé grana i que sembla de vellut.  Tindràs ganes de tocar-la, però val més que no ho facis. És petita la rosa i la tija, llarga, té moltes punxes i fulles petites i verdes. I no és gaire recta la tija, més aviat és força torta. Té els pètals bastant tancats encara; ja s’obriran. Agafa-la amb molta cura perquè és molt delicada, més val que no la toquis gaire i que la posis de seguida amb aigua. Quedarà molt bé en aquella ampolla de broc ample i de vidre que tens a un racó de l’armari de les copes. Vigila, si la poses a sobre el moble, procura que quedi ben lluny del radiador, que si s’encén, que encara pot fer fred, la pobra rosa patirà una mica. I si tens ganes d’olorar-la, acostat-hi, però no hi posis el nas, les roses s’espatllen quan les toques, i amb el nas encara més.  

I aquesta rosa serà una rosa per sempre i farà companyia a la que et regalaré l’any que ve. 

Marta Tortosa