L'editorial

La valentia no es veu sempre a simple vista, ni es tracta de grans gestes o moments espectaculars. Sovint, la valentia es troba en els detalls més petits, en les decisions quotidianes que fem quan el coratge sembla desaparèixer. És un acte constant, una manera d'enfrontar-se al que la vida ens presenta, encara que sembli insuperable.
Hi ha qui pensa que ser valent és aixecar-se davant del perill, cridar a l'acció quan tot sembla perdut. Però la veritable valentia no sempre es manifesta de manera tan cridanera. De fet, la valentia sovint té més a veure amb la resistència que amb l'explosió.
És continuar caminant tot i les dificultats, mantenint la fe en els somnis, fins i tot quan sembla que els vents de la vida bufen en contra.
Quan les condicions són difícils, la valentia és seguir endavant malgrat la fatiga, malgrat el desànim que a vegades ens envolta. És mirar la incertesa als ulls i, malgrat la por, seguir avançant pas a pas. És saber que el camí no sempre serà fàcil, però també entendre que cada pas, per petit que sigui, té el seu valor. La valentia és mirar-se al mirall cada matí i dir-te a tu mateix que ho aconseguiràs. La valentia no es tracta d’eludir els problemes, sinó de no deixar-se vèncer per ells.
De saber que, fins i tot en els moments més foscos, sempre hi ha una espurna d’esperança que ens manté en marxa. Aquesta espurna pot ser una idea, una passió, una raó per seguir lluitant, o fins i tot el desig de veure sortir el Sol un altre cop, després de la llarga nit.
De vegades, la valentia ve amb la paciència. És no rendir-se quan els fruits no arriben de seguida. És esperar en silenci, amb confiança, sabent que la perseverança és una forma d’actuar en si mateixa. Ser valent no vol dir ser invencible, sinó ser capaç d’acceptar les pròpies limitacions i, malgrat això, continuar lluitant. Ser valent
La valentia es fa petita a vegades, es dissimula entre les accions que semblen ordinàries, però quan la mirem bé, descobrim que allò que fa que algú sigui valent és el seu compromís, el seu desig de seguir endavant malgrat els obstacles. És la capacitat de no perdre’s, fins i tot quan el camí es fa llarg i ple de dubtes. La valentia és no deixar-se arrossegar pel fracàs, sinó seguir alçats, esperant la propera oportunitat.
La valentia també es troba en l'acceptació pròpia, en el coratge de mostrar-se tal com un és, amb totes les seves llums i ombres. A vegades, sembla més fàcil ocultar els sentiments, amagar les debilitats, però la veritable força rau en la capacitat de ser honest amb un mateix. Ser valent és ser capaç de mostrar les parts més vulnerables, aquelles que sovint preferiríem mantenir amagades. És permetre's plorar quan el pes és massa fort, sense por al judici dels altres, perquè saber deixar sortir les llàgrimes és també una forma de ser valent o valenta. Però la valentia no emergeix només en els moments de dolor; també és tenir el coratge de somriure, fins i tot quan tot al teu voltant sembla gris, quan el món sembla opac i les forces s’esgoten. És fer-ho en silenci, sense necessitat de cridar, mostrant al món que, tot i les dificultats, hi ha una part de tu que continua lluminosa, encara que de manera discreta. Aquesta valentia d’acceptar-se a un mateix, sense màscares, és un dels actes més profunds de coratge que podem fer.
Finalment, la valentia és un recordatori de que la vida no es tracta de la grandesa dels moments, sinó de la persistència en els petits actes de coratge. És saber que, fins i tot en les més petites decisions, es pot trobar una força que ens impulsa cap endavant. No sempre ho veiem, però la valentia, en el fons, és allò que ens manté en moviment, ens fa continuar lluitant i ens recorda que, malgrat tot, val la pena seguir.
Conec molta gent genial i valenta. Tinc aquesta sort. Però tinc un amic que ho és molt de valent. Aquest text està inspirat en ell. I jo, li estic molt agraït!
Xavier Parras



Libri és un espai on els nens i nenes de 2n cicle de primària comparteixen una estona d'aprenentatge compartit i entre iguals.
Les tres classes del nivell es barregen i, en petits grups, treballen i descobreixen continguts relacionats amb la llengua, amb diferents capses d'aprenentatge. Cada capsa d'aprenentatge té un tutor que en fa un seguiment i acompanya als grups en la seva descoberta.
Avui us presentem una de les activitats de la capsa d'aprenentatge "Les mil cares del llop". Una capsa on a través de diferents lectures i activitats van treballant la descripció.









.png)
