L'editorial
No ets una nota!
Et felicito!
Et felicito per tot l’esforç que fas cada dia en les coses que més et costen. No pateixis. No ets una nota, ni un percentatge. Ets molt més que tot això.
Jo et felicito per ser com ets, per l’actitud i la mirada que tens amb tot allò que t’envolta. Et felicito per les ganes que hi poses en millorar. Et felicito per no tirar mai la tovallola i per seguir intentant-ho.
Et felicito perquè dibuixes il·lusions (hi tens la mà trencada), perquè a l’estona del pati corres més ràpid que el vent, perquè fas que els teus companys riguin amb tu (no de tu), et felicito per ser com ets i per com arribaràs a ser.
Ara potser no t’ho imagines però cada petit esforç que realitzes, et farà més fort el dia de demà. Per això, també et felicito.
Et felicito per tot el que m’ensenyes. Pel teu somriure tímid però constant. Per la teva capacitat (no tan comuna) de posar-te al costat dels companys i companyes de classe i fer-los la feina més fàcil.
A vegades et costa acceptar que t’ajudin, però. Per això també et felicito! Tens orgull! Ganes de ser autònom!... però t’equivoques en una sola cosa.
Em permets que te la digui?
Les teves dificultats no et fa més dèbil. No perdis ni un segon de la teva vida intentant demostrar als altres tot allò que fas bé i, encara menys, amagant allò que et costa. El millor de les persones és que som imperfectes. Això ens fa patir una mica però ens manté en moviment constant si tenim ganes de millorar. I tu les tens.
Quan vegis que algú et mira per sobre l’espatlla. amb altivesa o prepotència no et sentis malament. No et sentis ofès. No paga la pena. Tu sempre amb mirada llarga. Creu en tu mateix i pensa en què trista és la vida de qui només es dedica a criticar als altres. Aquesta persona té molta feina a fer. Una feina en que tu, precisament, excel·leixes.
Et felicito per ser bona gent. Pensa que això és, sempre, el més important. Ser bona persona no vol dir que t’hagis de deixar prendre el pèl. Ser-ho significa intentar fer sempre el correcte (tot i que en ocasions saltar-se una tanca no està malament!).
Et felicito perquè t’equivoques, perquè hi ha coses que no t’acaben de sortir bé, et felicito perquè has estat capaç de veure en una errada una oportunitat de millorar.
Et felicito!
Vals molt la pena! Creu-t’ho! Diguin el que diguin...tu creu-t’ho!
Santa Cecília!
Quan la música esdevé tradició
Ho vam celebrar i de valent! Un matí de concert a l'escola amb la presència de la Coral País Nostre i amb la participació de la nostra mestra de música: La Mireia de Bolós! Un recorregut per cançons tradicionals catalanes interpretades amb sentiment i acompanyades per una guitarra i un acordió.
A Ed. Infantil també van participar d'una sessió amb en David Gutiérrez (flautista) on ens va fer un tastet d'aquest meravellós instrument! Segur que d'aquestes activitats en sortiran vocacions musicals de primer nivell!
Si pogués volar!
Relats curts!
Si jo pogués volar m’agradaria ser com una papallona perquè m’encanten els colors que tenen
a les ales. Al principi tindria una mica de por de caure, però després m’acostumaria.
Aniria saltant de flor en flor i descobriria noves olors de les plantes. Hauria de vigilar que no em cacés
cap animal i descobriria nous boscos per veure noves coses que mai havia vist.
Quan mirés el cel, veuria les formes dels núvols i m’hi aproparia tot el que pogués. I cada dia viuria una nova
aventura.
Paula 3r A
VOLAR
Volar m'agradaria a mi,
ser com un colibrí
i menjar pol·len aquí.
Volar fins un gratacels
i tocar els núvols
del cel.
Ser un falcó
que vola fins un balcó.
Volar fins a Mataró!
Donar la volta al planeta
i volar sobre l'aigua neta!
Samuel 3r B
Recomanem!
L'Íngrid i en Quim ens recomanen aquests dos llibres.
Atlàntida
És l’hora de tornar a casa i a la rutina després de les vacances. Ens ho hem passat molt bé, però ens hem oblidat d’algues tasques quotidianes, com ara endreçar l’habitació. Ara que comencem l’escola un altre cop, és el moment ideal per netejar, endreçar, posar-ho tot al seu lloc…, i és possible que trobem a faltar algunes coses importants. A l’Agus i els monstres els passa exactament això: mentre endrecen l’habitació, que estava feta un desastre, s’adonen que el Sr. Flat ha perdut el seu exlibris.
Em dic Goa
Goa és una adolescent que acaba de complir 12 anys i veu com la seva vida dona un gir inesperat de la nit al matí: els seus pares s’han separat, ara té dues cases i tota la seva vida repartida entre elles. A més, el seu pare està esperant un fill amb la seva nova parella, així que… la Goa tindrà un germanet! Quantes coses per tenir només 12 anys. La Goa només vol estar tranquil·la i que la deixin estar una estona amb la tablet per expressar tot el que li passa pel cap en un vídeo-diari per a ella mateixa. Perquè créixer no és pas fàcil! La Míriam s’endinsa en el món de l’adolescència amb aquesta sèrie plena d’humor i sensibilitat.
En Iago, l'Esther i l'Alejo
visiten el Sincrotó Alba!
Ens ho expliquen!
Aprenem en família!
El Sincrotró ALBA és la infraestructura científica i tecnològica més gran de tot Espanya. Està situada a Cerdanyola del Vallès (a uns 20 quilòmetres de Barcelona).
Es tracta d’un complex d’acceleradors d’electrons per produir llum de sincrotró, que permet veure l’estructura atòmica i molecular de la matèria i estudiar-ne les propietats.
Els nens i nenes d'i3 van poder gaudir d'una estona a la natura al voltant de l'escola, tot observant els efectes de la tardor.
Creieu que els Botons van gaudir?
La imatge
de la setmana!
Llibres eterns que no et pots perdre!
Sebastià Sorribas i Roig
(Barcelona, 18 de novembre de 1928 — Barcelona, 7 de desembre de 2007)
Escriptor.
Passà la infantesa entre Sallent i l’antic districte cinquè (“el Barri Xinès”) de Barcelona. Es guanyà la vida amb diferents oficis i el 1974 es llicencià en història. Treballà posteriorment com a mestre i des del 1981 com a cap de publicacions de l’Escola de Mestres Rosa Sensat. Els anys seixanta, en ocasió d’un concurs literari convocat per l’empresa on treballava, descobrí els seus dots d’escriptor, sobretot en el gènere infantil i juvenil.
El 1966 publicà El Zoo d’en Pitus, novel·la guardonada amb el premi Folch i Torres de literatura infantil i juvenil i que assolí un èxit extraordinari, amb més de trenta edicions a la primera dècada del segle XXI (versió televisiva de Mireia Ros, 2000). Seguiren, també en aquest gènere, Festival al barri d’en Pitus (1969), Viatge al país dels lacets (1969), Els astronautes del ‘Mussol’ (1972), La cinquena gràcia de Collpelat (1983, premi Literatura Catalana de creació per a lectura d’infants i Crítica Serra d’Or de literatura infantil i juvenil), En Peret de Barcelona i la Mercè de Collpelat (1985), La vall del paradís (1986) i La Marina a Vilafruns (1987), i, en col·laboració amb Joan Ruiz i Calonja, Bon matí. Català a l’escola (1969).
També publicà diversos llibres de text i divulgatius, com Els almogàvers (1989), El Corpus de sang (1989), Francesc Macià i la Generalitat republicana (1989), En temps de Guifré el Pelós (1989), Els bandolers als segles XVI i XVII (1990) i Els Remences (1990). El 2007 publicà Amb X de Xino, el seu primer llibre per a adults, tres narracions policíaques ambientades al barri xinès de la postguerra, que també retratà en Barri Xino. Una crònica de postguerra, de publicació pòstuma (2008).
Les seves obres, traduïdes a d’altres llengües, es basen en les narracions d’aventures realistes, de caràcter històric i de ciència-ficció, en què sobresurten els valors ètics i la relació entre el món infantil i l’adult. L’any 2006 rebé la Creu de Sant Jordi i fou objecte d’un homenatge en ocasió dels quaranta anys d’El zoo d’en Pitus.
El poder del píxel!
En Killian comparteix amb nosaltres els seus personatges preferits fets amb dibuixos pixelats!
Gràcies crack!
PERSONATGES
Sally Ride
Sally Kristen Ride va néixer al maig de 1951 i fou una important física i astronauta. Va ser la primera dona nord-americana a viatjar a l'espai i és encara la persona més jove que ho ha fet, amb 32 anys. Després de viatjar dues vegades en l'orbitador Challenger, es va retirar de la NASA el 1987. Va treballar durant dos anys a la Universitat Stanford, després a la Universitat de Califòrnia a San Diego. Va participar en els comitès que van investigar els desastres dels transbordadors espacials Challenger (Comissió Rogers) i Columbia, l'única persona a participar en tots dos programes.
Primera dona nord-americana a viatjar a l'espai
T'explico un conte?
L'unicorn blau
Hi havia una vegada un unicorn blau que vivia al mar envoltat de peixos, dofins, balenes, estrelles de mar, taurons, sirenes, tortugues...
Un dia va sortir de l’aigua i, a la platja, es va trobar un grup de nenes jugant a la sorra. Feien castells!
Els va demanar si podia quedar-se a jugar amb elles.
Les nenes, una mica malcarades, li van dir que no! Que només volien jugar elles soles!
Van agafar una pedra ben grossa i li van tirar a la banya.
L’unicorn va plorar de dolor i de tristor i va tornar al fons del mar, a casa seva.
Es va trobar una ampolla de plàstic al fons del mar i se la va posar a la banya per veure si es curava.
Finalment les nenes es van adonar que no ho havien d’haver fet i quan el van tornar a trobar es van disculpar i es van fer tots amics.
Ara les nenes i l’unicorn blau juguen cada tarda, plegats, a la sorra de la platja!
