des de
la nostra
mirada
des de
la nostra
mirada
Free thinking space
TOT
AVENÇ
El dia a dia des de la nostra mirada
Som l'escola dels somriures!
...de la Marta
El teu arbre
El teu arbre va creixent. Ja és la tercera primavera des que es va plantar quan era petitó. És diferent de la resta, les fulles no són verdes, són més aviat vermelloses tirant a morat, tot i que de bon matí són gairebé marrons. T'he dit que és de fulla caduca? A la tardor les perd totes les fulles, cauen sobre la gespa verda fent una catifa de color i durant l'hivern sembla ben bé que no reviurà. I de sobte, un dia de primavera comença a florir i no te n’adones que ja és ben ple de fulles.
El tronc és estret, els dies de vent fa patir una mica, es doblega molt, tant, que sembla que es trencarà, però torna al seu lloc i aguanta.
És un arbre jove, com jove eres tu. Al seu voltant no hi ha cap més arbre. A prop sí que n'hi ha d’altres. Al mateix jardí que hi ha el teu, n'hi ha alguns de fruiters i un avet. Els dies més secs, quan l'herba havia desaparegut, al seu voltant hi havia uns centímetres de gespa ben verda. Potser ha tingut una micona d'aigua extra.
El teu arbre, ben viu, ens sacseja; en passar pel davant, punxa, fa mal i alhora, en mirar-lo provoca un somriure tot recordant tants anys d'anècdotes i tants moments que ja formen part de la nostra memòria i la nostra història.
I d’aquí unes quantes primaveres, Àlex, el teu arbre, ja força més gran i gruixut, tornarà a fer flors, fulles vermelloses tirant a morat, i potser també farà fruit. I com sempre, en passar pel davant, punxarà i ens farà brillar els ulls
Sant Cugat del Vallès 24 de maig 2023
L'editorial
Els escrits de la Marta sempre van més enllà. Té un do jugant amb les paraules i explicant, de manera senzilla, allò que moltes i molts pensem o sentim però no sabem verbalitzar.
El text d'aquesta setmana vol ser un homenatge a l'Àlex, company, mestre, amic...
Ja fa dos anys que el seu arbre va creixent, discretament, sense fer soroll. Quan passes pel costat sents que no és un arbre qualsevol.
L'entrevista de la setmana!
Mireu-la als ulls. Sí! Feu-ho! Veureu que hi ha una cosa que no sap fer... No sap enganyar, ni dissimular. Pots confiar en aquesta mirada.
Així és la Dolors. Mestra de cap a peus, divertida, propera i perseverant!
Mai té un no per a ningú!
Sent l'escola com a part d'ella mateixa. Escolta i somriu i, encara que ella ho intenta amagar, té una intuïció que va més enllà de qualsevol intuïció!
Mira-la als ulls. Mentre ho fas...ella ja ha mirat els teus i ja sap què necessites.
Dolors López
La primera vegada!
Convivències i5!
Territori
infantil!
Eps! Ja hem tornat! I ens ho hem passat genial!
Ja coneixem Les Vinyes!
Curt però intens!
Les primeres convivències a la butxaca!
Ho voleu veure?
Mireu...mireu...
Parlem amb l'avi Jesús
"Viatjar i el futbol són el meus hobbies"
Els avis i les àvies sempre tenen una relació especial amb nosaltres. Quan vam proposar fer-los entrevistes la Sophie va aixecar el braç al primer moment. Tenia ganes de xerrar amb l'avi Jesús, que li expliqués coses, aventures, històries d'aquelles que, només els avis i les àvies saben explicar.
Gràcies Jesús pel teu temps! La mirada que li fas a la Sophie al llarg de l'entrevista és un regal!
El dia de la Festa de l'escola, les nenes i els nens de Cicle Mitjà vam recitar aquest senzill poema abans de començar a ballar.
La classe de 3r A l'ha volgut immortalitzar en aquest vídeo! Esperem que us agradi!
Un poema és com la mare
Quan em mira somrient.
Quan m’acotxa cada vespre,
Quan m’abraça, em sento bé.
Un poema és com el pare,
quan em besa pel matí,
quan em fa sentir segura,
quan confia sempre en mi.
Un poema és com la mestra
que m’ensenya a caminar,
Iique em diu com aixecar-me,
i si ploro, és al costat.
Un poema és aquest pati
on compartim el que som
on som lladres i pirates,
on sempre maquem els gols.
Un poema és l’esperança
d’un avui que hem de gaudir,
d’un demà sense recança
d’un futur que ha de venir.
I son tantes les paraules
emocions a descobrir
que no sé donar les gràcies
sense por de no sentir.
I mirant aquesta imatge
de desitjos i il·lusions...
Veig que aquest és el poema,
que desitjo per tothom.
Poema
de maig
Avençsport
El nostre entrenament!
Les nenes de l'equip de futbol femení de l'Avenç ens han enviat aquest vídeo espectacular sobre com són els seus entrenaments.
Les campiones ho són per talent però també per treball i capacitat d'esforç! Estem molt orgulloses i orgullosos de volsaltres!
Seguim!
Lemon tree
La banda sonora d'un temps, d'un record, d'un somriure!
Algú que coneixeu era un enamorat d'aqueta cançó. No cal dir noms. Només cal escoltar-la i gaudir.
Lemon tree: Tracta sobre l'espera d'una persona especial. Interpretada pel grup alemany Fools garden (el jardí dels ximplets),ha estat un gran èxit arreu del món!
Aquí teniu el seu vídeoclip!
Com que tots som una mica ximplets i ximpletes segur que ens agradarà!
El gosset de l'Èric
Dibuix fet amb fluorescent
.jpg)