Benvolgut Jan,

T’has aturat mai a pensar en tot el que es pot dir amb un poema? Un poema no és només un conjunt de paraules ordenades en versos, sinó una porta oberta a les emocions, als somnis i als pensaments més profunds. A través d’ell, pots descriure la bellesa d’un capvespre, la tristesa d’un comiat o l’alegria d’un matí ple de llum.

La poesia té la màgia de transformar allò que sentim en imatges, en melodies escrites, en petits fragments de l’ànima que s’escapen sobre el paper. Pots parlar de l’amistat i fer que soni com el cant suau del vent entre els arbres; pots parlar de la por i dibuixar-la amb paraules ombrívoles i pausades; pots parlar de l’esperança i convertir-la en un vol d’ocells cap a l’horitzó.

Un poema pot ser íntim i silenciós, com un secret dit en veu baixa, o poderós i intens, com una onada que esclata contra les roques. Pot ser breu, com un sospir, o extens, com una història plena de detalls i records. Sigui com sigui, un poema sempre és sincer, perquè neix del més profund de qui l’escriu.

Però, a més, un poema té el poder de transformar-nos. Llegir uns versos pot fer que entenguem millor com se sent algú altre, pot obrir-nos els ulls a una nova manera de veure el món, pot despertar en nosaltres sentiments que no sabíem que hi eren. I escriure’n un pot ajudar-nos a entendre’ns a nosaltres mateixos, a posar nom a allò que ens passa per dins i, fins i tot, a trobar consol en moments difícils. A vegades, un poema pot ser el primer pas cap a un canvi profund en la manera de mirar la vida.

Si mai tens un sentiment que no saps com explicar, prova d’escriure’l. Deixa que les paraules juguin entre elles, que es vesteixin de ritme i que dansin lliurement sobre el paper. Descobriràs que, a vegades, els poemes diuen allò que no sabem expressar d’una altra manera.

Així doncs, Jan, per què no proves d’escriure’n un? Potser, sense adonar-te’n, trobaràs en la poesia un espai on els teus pensaments i sentiments puguin prendre vida.

Amb afecte,
Xavi