.png)
L'editorial
Ens queda tant per dir...
Ens queda tant per dir...
Tant per fer, per descobrir, per compartir.
Perquè l’escola ja no és només un lloc on s’ensenyen continguts, és un espai on es viuen emocions, es construeixen relacions i es desperten vocacions.
TOT AVENÇ no és només un projecte: és una actitud. És creure que aprendre pot ser fascinant, que cada infant té un potencial únic, i que el nostre repte com a educadors és acompanyar-lo.
Ens queda tant per dir sobre com transformar les aules en espais de trobada, de curiositat, de diàleg.
Sobre com fer que la tecnologia no ens aïlli, sinó que ens connecti, que ens doni veu.
Volem un aprenentatge que tingui sentit. Que s’arreli a la vida. Que es mogui, que s’adapti, que emocioni.
Un aprenentatge on treballar en equip no sigui una consigna, sinó una vivència real.
Ens queda tant per dir quan veiem alumnes que s’il·lusionen. Quan veiem famílies implicades. Quan l’equip docent s’hi deixa la pell per fer de l’escola un lloc viu. TOT AVENÇ és molt més que una proposta pedagògica: és un projecte compartit que ens fa sentir part d’un mateix batec. Ens uneix el desig de construir una escola on tothom hi té un lloc, on cada veu compta i on els reptes es viuen col·lectivament. El sentit de pertinença que s’hi respira ens recorda que aprendre és una aventura compartida, que l’educació no és una feina solitària, sinó una construcció conjunta entre infants, famílies i mestres. Caminem junts, amb compromís i il·lusió, sabent que el que fem té sentit perquè ho fem plegats.
Però també cal escoltar.
Escoltar què necessiten, què esperen, què somien els nostres infants. I respondre-hi amb creativitat, amb rigor i amb passió.
TOT AVENÇ és tot això.
Una invitació a avançar junts. A creure que el coneixement no té fronteres. A formar persones compromeses, crítiques, lliures.
Perquè sí, ens queda tant per dir…i encara més per viure.
Ara que mirem enrere, veiem tot el camí recorregut amb orgull. Hem experimentat, hem escoltat, hem crescut. TOT AVENÇ ha estat, i és, una eina viva al servei de tothom. Al servei de la casa comuna que és l'Avenç.
I el millor és que això només és l’inici.
Tenim idees, tenim energia i tenim ganes.
Volem continuar repensant l’aprenentatge, donant espai a la creativitat i a la veu de cadascú.
Ens il·lusiona el futur que estem construint plegats.
Perquè sí, n’estem molt contents… i encara ens queda tant per dir...
Xavier Parras
Mestre
«L'art de la comunicació és el llenguatge del lideratge.».
James Humes
Adéu, alumnes de 4t.
Avui és l’últim dia que llegiu el Tot Avenç com a alumnes de la casa. Potser creieu que ja us heu acomiadat de tot i de tothom, però, amb l’emoció del moment, potser us heu deixat algun detall...
Heu vist l’Oreo avui? Suposo que ja sabeu per què es diu Oreo, oi?
Per si hi ha algú una mica despistat: l’Oreo es diu així en honor a unes galetes blanques i negres, com ell. Recordeu quan tothom el volia tocar però ningú ho aconseguia? Continua igual: sempre present, però sempre absent.
I la cuina, què? Trobareu a faltar les safates ratllades plenes de verdura i peix, o potser les de llenties i truita? O aquells dies de règim, amb arròs, pollastre i poma? I el dia mensual de patates fregides, que sempre s’acabaven abans que quedéssiu tips?
Ja teniu alguna pedreta del pati d’infantil a la tauleta de nit? Us les tiràveu fent guerres i els monitors us renyaven. Aquelles pedretes podien ser qualsevol cosa: menjar, aigua, diners per intercanvis... la imaginació al poder!
I si no en teníeu prou, les apartàveu per fer sorra fina i boletes amb aigua portada directament de la font... amb la boca. Tot plegat, molt higiènic.
I no oblidem el migdia: les pilotes mig punxades dels partits de futbol amb rivalitats màximes. Cada partit semblava la final del Mundial, jugada amb una intensitat enorme.
Recordeu les setmanes sense pilota? La creativitat era la vostra millor aliada: pilotes fetes amb restes de l’esmorzar, sabates que feien de pilota, i, en casos desesperats, sempre podíeu jugar amb una “pilota invisible”.
Quantes vegades heu recorregut el caminet fins a Sant Cugat? Sempre seguíeu el camí oficial, o us endinsàveu per rutes inexplorades? Cada dia, i de vegades matí i tarda, recorríeu aquells 600 metres amb les amigues, xerrant i explicant-vos les últimes novetats.
Ara que ja us heu acomiadat de tot i de tothom, només ens queda dir-vos que aquí sempre tindreu les portes obertes.
Aquesta sempre serà casa vostra.
Adéu i fins aviat.
Passi-ho bé,
fins l'any que ve!
Arriba final de curs, i amb ell, es tanquen etapes. Els nens i nenes de 4t de primària tanquen Cicle Mitjà i els de 6è de primària tanquen el seu camí dins de la primària per anar cap a la ESO. Per acomiadar-se'n, han preparat aquest divertits poemes!
.png)
.png)
.png)