​

A l’habitació de les joguines hi ha rebombori. Quan arriba desembre sempre es posen força nervioses. Saben que cal fer endreça per deixar lloc a noves amigues que vindran aviat i ja de pas, una bona neteja. També saben que potser alguna haurà de marxar a una altra habitació o a un altre armari. Els puzles estan capcots, a gairebé tots els falta alguna peça. I com es fa un puzle sense totes les peces? La cuineta, en canvi, està feliç. Espavila a polir tots els seus raconets. Pots i olles hauran de brillar i posa al fons dels armaris els estris més descolorits. També hi fa lloc, que cada any n’arriben de nous d’estris. Al cotxet de les nines només li cal una bona rentada per rebre més visitants. Les nines, però, ja fa temps que van passar per la perruqueria i ja no els creixen els cabells. Els jocs de taula es barallen una mica, discuteixen de qui són els daus i no hi ha manera que es posin d’acord. Les fitxes rodolen per l’habitació i l'omplen de colors. La reina de cors ordena al seu seguici que entri a la capseta i les altres reines fan el mateix. La vareta d’en Harry Potter somriu, ja fa temps que està esquerdada, però sap que es quedarà! De la caixa rodona en surt un cotxe que busca el seu pàrquing. El troba, però en començar a pujar veu que s'ha trencat, així que  tornarà a la caixa. A la caseta només li falten un parell de mobles i canviar les piles. Ja fa massa temps que estan a les fosques. La caixa més gran és la de les pilotes, no es pot tancar la tapa de tantes que n'hi ha. Potser cal fer-ne una tria, pensen amoïnades. De la caixa d'animals en surt un bon aldarull. Alguns volen fer fora el tigre, que té tres potes i el cocodril, que no té cua. Després d'una bona discussió decideixen que aquest no és un motiu per fer fora ningú. L'escriptori és ple de capses de retoladors mig buides. El blau de la capsa mitjana està força enfadat, vol que es posin tots en filera per fer recompte i no sembla que l'escolti ningú. El groc i els verds rodolen per terra, el gris ha desaparegut i el vermell no té tap. Els llibres estan ben sencers però molt desendreçats. N'hi ha uns quants que ja no els llegeix ningú, així que ja tremolen. Saben que no es quedaran. De mica en mica tothom es va col·locant al seu lloc i entre totes les joguines decideixen qui va a la porta, amb l'esperança que les arreglin i puguin tornar. Els peluixos no pateixen; no n'hi va cap a la porta. La majoria estan trencats i bruts, però tothom sap que no es toquen. S'han de quedar

De sobte es fa silenci. Ve la mare. En entrar queda bocabadada, no pot creure el que està veient. Fins i tot hi ha les joguines trencades i velles a la porta. Està tan contenta, la seva filla per fi ha endreçat l'habitació!