Penso que, potser, quan llegiu aquestes paraules hi trobareu un cúmul d'obvietats que ja haureu escoltat milers de vegades. Una mica com quan la mare et diu que endrecis la teva habitació i tu respons amb un: "Ara ho faig" però mai trobes el moment. Et fa una mica de mandra.

Us alliberaré del dubte que us pugui crear el titular de l'editorial d'una manera àgil.

La pitjor de totes les pors és no creure en tu mateixa, en tu mateix. Us en parlaré a partir d'una frase de l'Alan Alexander Milne (escriptor anglès) que m'ha fet pensar els darrers dies. Milne diu:

"Ets més valent del que creus, més fort del que sembles i més intel·ligent del que penses.”

Una frase bonica, contundent i típica dels llibres de millora de l'autoestima que tan de moda s'han posat.

L'important, però, no resideix en la frase. La clau de volta radica en qui sosté aquesta frase. Tu!

Creus, sembles i penses. Unes paraules que només es poden aplicar en primera persona. Ningú ho farà per tu. 

Només tu pots creure en tu mateix. En tu mateixa. Només tu. 

Plateja't en quins moments el nerviosisme o la pressió et guanyen la partida. Quan ho fan...t'espantes?

Quan això passa (i ens passa a tots) espantar-se no és el pitjor. El pitjor és quedar-se quiet. Prendre una actitud passiva esperant que amaini el temporal.

Viure aquests moment més grisos com una oportunitat ens farà créixer.

En ocasions fins i tot ens culpem de les nostres errades. Coneixeu algú que no en cometi? Doncs no li doneu més voltes. Davant del dubte, endavant! Davant la incertesa, valentia! Davant la feblesa, confiança...i davant del mirall, sí, del mirall on només tu hi surts reflectit o reflectida... orgull de ser com ets. Ets únic! Única!

Allò que avui no has fet bé demà ho faràs genial! 

Fes-me cas! Confia.

No deixis que la pitjor de totes les pors guanyi la partida.

I si ho fa...torna a començar, somriu i tira endavant.

Recorda...només tu ho pots fer.

​

​