​

​
 

Ja fa un mes que has començat el curs. No fa ni cinc setmanes eres de vacances; de fet estaves a l’aeroport, nerviosa com mai. Encara no creies possible que aniries amb avió. Mentre fèieu cua el pare li digué a la mare; escolta,“la nostra cançó” I tots dos somreien. Tu no ho vas entendre pas allò de “la nostra cançó” però la vas escoltar, i vas saber que a partir d’aleshores, sempre que anessis de viatge, pensaries en aquella cançó.

En tornar del viatge encara li donaves voltes a allò de “la nostra cançó” i no acabaves d’entendre el que t'havia fet sentir. L’endemà, a la festa d'aniversari del teu cosí la vas escoltar. En sentir les primeres notes, tornaves a viatjar. Eres un altre cop a l’aeroport i tornaves a tenir totes les sensacions i emocions del viatge. Era un record especial, diferent dels que haguessis tingut mai. Ara sabies que aquella era “la teva cançó” tot i que alguna cosa et deia que n’hi havia d’haver més d’aquella mena de cançons. Així que en tornar a casa vas posar la majoria de músiques que t’agraden. I això era tot, les cançons t’agradaven molt, et feien sentir bé, però no vas trobar “la teva cançó”. Fins que va entrar la teva germana petita i et va demanar les cançons de l’Avenç. Li vas posar la llista que havíeu fet i mentre ella cantava i tu, de lluny, senties la música, et vas començar a posar nerviosa, molt nerviosa. Faltaven dos dies per tornar a l’escola. Dos dies per anar a una nova aula, ho podries suportar; una mestra nova, això no ho tenies tan clar i el pitjor de tot, us havien barrejat i no sabies amb qui aniries. De sobte vas sentir que als nervis s’hi afegia la por. La Laia cantava molt fort aquella cançó de Nadal. Tot i que et van molestar aquells crits, a poc a poc et vas anar calmant. Et vas adonar que estaves cantant “We wish you a Merry Christmas” Escoltaves aquelles cançons que us cantaven a les classes d’infantil. I ara, tot cantant, et van envair totes aquelles emocions que senties i sents a l’escola. I tot i que la por havia marxat encara estaves força nerviosa. Pensaves que no n'havies d'estar de nerviosa; és la teva escola des de P3, te la coneixies tant que et podrien tapar els ulls i sabries anar d’un lloc a l’altre. És el lloc on et sents més bé, després de casa, és clar. Recordes cada curs, cada mestra, cada classe, totes les festes i … les colònies.  I t’adones que tornes a recordar d’aquella manera tan diferent i especial. I vas riure pensant que “la teva cançó” de l’escola era una cançó de Nadal. Així i tot, els nervis no acabaven de marxar. La mare va entrar i va demanar si podia canviar de música.”És clar” li vas dir. En aquell moment et vas omplir de sensacions plaents.  A casa sonava aquella cançó tan antiga que la mare et posava i cantava des de ben petita. Aleshores, tranquil·la i contenta vas saber que tot aniria bé, perquè qualsevol nit pot sortir el sol.