L'EDITORIAL

Tempus fugit

Gestionem bé el nostre temps?

El pas del temps és implacable, una corrent silenciosa que ens arrossega sense que ho percebem. Avui, immersos en un món accelerat, oblidem sovint aquelles petites coses que donaven sentit al dia a dia. La lectura, per exemple, ha esdevingut una pràctica cada cop més escassa. Els llibres, antics guardians de la saviesa i la imaginació, reposen polsegosos mentre la immediatesa de les pantalles domina les nostres vides.

Les trobades amb els amics, aquells moments de rialles sinceres i converses profundes, han cedit lloc a missatges breus i emojis que intenten suplir la calidesa d’una abraçada. I què dir de les passejades? Caminar sense pressa, observant la bellesa del món, sembla un luxe oblidat, reemplaçat per carreres contra el rellotge i trajectes amb auriculars que ens aïllen.

Tempus fugit, sí, però també ens deixa una lliçó: podem escollir com omplim el temps que ens queda. Potser és hora de recuperar els llibres, de trucar aquell amic amb qui fa tant que no parlem, de sortir al carrer i respirar profundament.

També cal tornar a valorar el tracte en primera persona amb aquells que ens estimem. Una mirada, una paraula pronunciada en veu alta, el silenci compartit a prop de qui ens comprèn... Aquestes són les experiències que haurien d'omplir-nos de criteri i d’escalfor vital.

Les tradicions, que sovint han quedat en un racó, ens recorden d’on venim i  donen sentit al nostre dia a dia. Per què no tornar a fer aquell àpat familiar especial, aquell passeig dominical o aquella trobada anual que unia generacions?

Però, entre tot això, sovint oblidem la importància de pensar en nosaltres mateixos. Reservar uns moments per reflexionar, per connectar amb el que realment sentim i volem, és un acte de rebel·lió contra el ritme frenètic del món. Tempus fugit, però el temps que ens regalem per a nosaltres pot ser la clau per viure’l plenament.

Xavier Parras

Mestre