Estimat ,

Sovint la vida ens posa a prova amb moments difícils, situacions que ens fan dubtar de nosaltres mateixos i que ens podrien deixar paralitzats per la por. Però saps què? És millor caminar que no pas parar i posar-se a tremolar. Que, encara que els obstacles semblin insuperables, el més important és no quedar-nos aturats.

Entenc que hi ha dies en què tot sembla costa amunt, en què les forces flaquegen i en què el pessimisme vol guanyar la partida. Però la clau està en com mirem aquestes situacions. Una mirada positiva no vol dir ignorar els problemes, sinó creure que hi ha una sortida, confiar que d’alguna manera trobaràs la manera de tirar endavant. I, sincerament, jo crec en tu. La seguretat en un mateix és un pilar fonamental per superar qualsevol adversitat. És normal tenir por o dubtes, però el que no hem de permetre és que ens paralitzin.

Pensa en tot el que has aconseguit fins ara, en cada vegada que vas pensar que no podries i, al final, ho vas fer.

Tens més força de la que et penses. I no ho oblidis mai: no estàs sol. Tots necessitem algú al nostre costat, algú que ens escolti, que ens doni suport o simplement que ens faci companyia en silenci.

Sigui qui sigui, busca aquest suport i permet-te rebre ajuda.

No és una mostra de feblesa, sinó de valentia.

Així que, passi el que passi, continua caminant. No cal córrer, ni fer grans passos. Només cal seguir endavant, pas a pas, amb determinació, confiança i el suport de qui t’estima. I jo estic aquí per acompanyar-te en aquest camí.

Una forta abraçada!