TOT AVENÇ
5è aniversari!
El dia a dia des de la nostra mirada!
31
L'editorial!
L'editorial!
CARTES A L'ÀVIA
Estimada àvia,
Com estàs? Espero que et trobis bé i gaudeixis d'una bona salut. Vull que sàpigues que penso en tu sempre i que les teves paraules són com un far que em guia en aquest mar de sentiments en el que estic aprenent a navegar.
Avui em poso a escriure't perquè sento que és difícil explicar als altres tot el que em passa pel cap i pel cor. A vegades, les paraules es queden atrapades a la gola, com si volguessin sortir però no poguessin trobar el camí. M'agradaria entendre millor com expressar el que sento i, sobretot, com fer que els altres em comprenguin.
Quan estic feliç, tot sembla més fàcil, com si el meu cor volgués ballar amb les papallones. Però quan estic trista o confusa, és com si un núvol gris es posés davant meu i no sabés com fer-lo desaparèixer. Voldria poder compartir aquests moments amb els altres, però em costa trobar les paraules adequades.
Tu sempre has estat una font d'inspiració per a mi, i sé que tens molta saviesa acumulada al llarg dels anys. Podries compartir amb mi algun consell sobre com expressar les emocions? Com puc fer que els altres comprenguin el que passa dins meu, fins i tot quan jo mateixa no ho entenc del tot?
A vegades, també sento por de ser jutjada o mal entesa, i això em fa callar encara més. Com puc superar aquesta por i ser més valenta en expressar-me?
Gràcies, àvia, per ser sempre el meu far, la meva guia. Tenim una relació tan especial que les paraules no la poden definir. És una relació lliure. Et prometo que intentaré posar en pràctica els teus consells i que seguiré aprenent cada dia.
Amb tot el meu amor,
Lola
Estimada Lola,
Primer de tot, vull que sàpigues que la teva carta m'ha arribat al cor i que estic agraïda de que vulguis compartir els teus sentiments amb mi. És valent de la teva part expressar el que sents, i això ja és un gran pas.
Entenc que parlar sobre els teus sentiments pot ser complicat i, sovint, les paraules semblen volar lluny quan més les necessites. Tens raó en buscar maneres de comunicar-te millor amb els altres i fer que et comprenguin.
Primer consell, estimada neta, és que no has de tenir por de les teves emocions. Les emocions són part de la nostra humanitat, i tothom les experimenta. La tristesa, la felicitat, la por i la confusió són com colors que formen el quadre de la nostra vida. No tinguis por d'expressar-les, ja que això et fa única i autèntica.
Recorda que les paraules no sempre són l'única manera de comunicar. A vegades, un dibuix, una cançó o fins i tot una abraçada poden expressar allò que les paraules no poden.
Quan et costi trobar les paraules, pots provar d'escriure els teus sentiments en un diari. Això pot ajudar-te a organitzar els pensaments i, fins i tot, a entendre millor el que sents. Després, podràs compartir aquestes reflexions amb els altres.
Quant a la por de ser jutjada, recorda que les teves emocions són vàlides i importants. Ningú té dret a jutjar com et sents. Sigues honesta amb tu mateixa i, quan sigui el moment adequat, comparteix els teus sentiments amb aquelles persones que realment t'estimen i et comprenen.
Finalment, estic segura que amb el temps i la pràctica, aprendràs a expressar-te millor. Jo sempre estaré aquí per escoltar-te i donar-te suport. No oblidis que les emocions són com el vent, venen i se'n van, però no perdis mai de vista la gent que, realment, t’estima. Només elles i ells sabran escoltar-te i potser callar. Però mai jutjaran.
Sigues feliç!
Àvia Carme.
