Buscar
  • Tot Avenç

Editorial de la setmana

No callis, no!

Si ho veus, ho sents, ni que sigui a distància...no callis. Si algú t'ho comenta....no callis!! Que el teu silenci no et faci còmplice de quelcom que no té a veure amb tu.

-Però...si ho explico....què diran de mi? Ja no confiaran!

-Parla! Explica! de fet li estàs fent un favor!

Que s'ho pren malament....ajuda'l a entendre. Ajuda'l a posar-se en el lloc de l'altre.

-Però...ell té drets! -Sí!! Com tu, com jo, com ella! Els té tots els drets! Dret a ser respectada, a ser escoltat, dret a tenir amics i amigues, dret a jugar amb qui vulgui i quan vulgui, dret a ser valorada, dret a ser estimat! Ah! i tenim el dret a riure amb els altres...en cap cas de riure dels altres! I tant!!! Només faltaria que algú li robés aquests drets!

Però saps què? Vols que et digui una cosa?

Aquests drets esdevenen deures a l'hora de tractar els altres. Que ho entens?

-Sí!

Tu, jo ella, ell...teniu (tenim) el deure de respectar, d'escoltar, de ser amics dels altres, de deixar jugar a tothom, de valorar a tothom no tant pel que fa sinó pel que és. I estimar. Tenim el deure d'estimar de la mateixa manera que reivindiquem el sentir-nos estimats i estimades.

Que tothom l'admira? Vols dir? N'estàs segura? N'estàs segur? L'admiren o li tenen una mica de por...

No, no no! La por mai és bona companya de camí. Tenim por dels castells encantats, dels fantasmes, de la foscor....però por d'algú com tu? D'algú com jo? D'algú com ella o com ell? Amb els mateixos drets que tu? Amb els mateixos encerts i les mateixes errades que tu? Va home va! Va dona! Por mai! La por no és excusa.

-T'has equivocat moltes vegades tu?

-Jo sí! Moltíssimes. De fet, més que equivocar-me el que de debò em fa vergonya és que algú ho hagi vist!

Però si m'equivoco necessito que m'ajudin! Que em facin veure allò que per mi sol no he estat capaç de veure!

-M'explico? Veus com no podem callar.... Cal ajudar qui s'equivoca i fer costat a aquella o aquell que no s'ha sentit ni estimat, ni recolzat, ni integrat per aquesta equivocació..

Hi ha qui et dirà....no pateixis...això sempre ha passat!

Hi ha qui et dirà...sigues llesta...no intervinguis que encara en sortiràs perjudicada....

Hi ha qui et dirà...no és per tant....que no ho veus! Era broma!

És igual el que et diguin.

-Tu...què en penses? Aquí està la clau de tot.

Imagina't que ets davant del televisor mirant una sèrie. No es tracta de saber qui és el bo o el dolent. Només has d'intentar posar-te en el lloc de cadascun dels protagonistes. Prova-ho. De ben segur no t'agradaria estar en la pell de cap dels dos.

Per això no pots callar. Perquè totes les parts necessiten ajuda. I tu que ho has vist, que ho has sentit o que te n'has assabentat a través d'uns altres....no pots mirar a un altre costat! No et quedis parada. No et quedis parat. Tens el dret a ser ajudat i el deure d'ajudar.

En aquest paper...segur que t'hi trobaràs bé!

No callis no! Sigues valenta! Sigues valent! En tens el dret i el deure.



16 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo