llibre en blanc!

Carnestoltes a Cicle Inicial

Aquesta setmana els nens i nenes de Cicle Inicial ens comparteixen uns exemples de com han traslladat les seves vivències del divendres de Carnestoltes a la llibreta de relats curts. 

Shola y los leones

 Els nens i nenes de CI han estat compartint la lectura de "Shola y los leones" de l'escriptor Bernardo Atxaga. Un cop han fet la lectura del llibre, han fet un petit resum i en tenim una mostra!

Aquests dies confinats...

Aquests dies confinats,

han sigut molt agradables,

perquè amb la meva mare he jugat,

a minihandbol dins de casa.

 

Al matí em despertava

i veia com un esquirol 

per pujar a l’arbre saltava,

a veure la sortida del sol.

 

Les classes eren on-line,

i quan se me'n anava la connexió,

 cridava a la meva mare,

i ella  ho arreglava amb motivació.

 

A l’hora de sopar,

parlàvem amb la meva mare

i ens explicàvem acudits

per fer riure’ns i explicar-li més tard al pare.

 

A l’hora de dormir cada nit pensava 

en el millor de la setmana

i era que podia estar amb la meva mare

i aprendre a organitzar-me.

    Pol Dalmau

Aquests dies confinats ha estat tot una mica complicat.

Però tots junts ens anem ensortint, utilitzant  el meet.

Tots hem estat treballant i a anglès, música i català també hem après jugant.

Tot és més avorrit, fins i tot a l’hora d'anar al llit.

Quina sort que ja s'acaba i no hem de treballar més des de casa.

Demà ja ens veiem, en tinc moltes ganes!

Alèxia Otero

Llibre en blanc

Relats curts

El moment més bonic del dia

El matí 

El matí és el moment més bonic del dia, perquè l'aire està net de la humitat de la nit.

Els ocells surten del niu i els sento cantar i els veig volar.

Els arbres es mouen del vent del matí, la llum encara és una mica fosca i els núvols tapen el sol.

Des de dins de casa miro la terrassa i veig la barana glaçada.

Encara estic un mica dormida em costa despertar-me, però al sentir els ocells, m'omplen d'energia.

Olivia C.

A l'escola i a casa

El meu moment més bonic del meu dia és al matí quan estem a classe fent feina i entra per la finestra aquella llum tan bonica de primera hora.

Un altre moment que m’encanta és quan em poso al llit i la meva mare i el meu pare em venen a fer un petó de bona nit. 

Aquests són els meus dos moments preferits del dia.

Queralt C.

Una setmana a casa

El moment que més m'agrada d'aquesta setmana és quan baixo a dinar a dos quarts de dues amb la meva mare i el meu pare.

Durant el curs quan estic a l'escola això no ho puc fer però ara que estem tots a casa podem dinar junts.

Normalment parlem de temes interessants i del que hem fet durant el matí. Després tots tornem a la nostra "oficina" a treballar.  

Es un moment molt especial que compartim. Durant uns dies espero que segueixi sent així.

Oscar

El que més m'agrada de l'escola...

El que més m’agrada de l’escola és estar amb els companys i companyes, treballar en grups cooperatius i treballar en parelles.

En general m’agraden totes les assignatures, però sobretot m’agraden les matemàtiques, la plàstica i l’educació física. Els extraescolars que m’agraden més són el teatre i el volei.

Em sento molt feliç quan vaig a l’escola, però he de reconèixer que al cap de setmana m’agrada perquè acabo la setmana cansada. 

A l’escola gaudeixo quan treballem fora, a la terrassa que tenim al costat de l’aula. Allà ens toca l’aire fresc i podem estar al sol o a l’ombra, com vulguem. 

El que em fa mandra és llevar-me al matí a les 7:10, voldria dormir més. 

L'escola és genial!!! 

 

Rebecca C,

El que més m'agrada de l'escola és venir per conviure amb els meus amics i amigues.

Els meus companys quan estic trist sempre em recolzen i m´ajuden molt. Són carinyosos i es porten molt bé amb mi.

També m'agrada estar amb els mestres i les mestres, em fan riure, aprenc coses noves i a més em fan sentir com a casa, són tots molt simpàtics.

Ah! I no podia faltar el menjar!

Quan anem al menjador tinc molta gana i els menús que ens fan cada dia els cuiners són boníssims.

M’agrada venir a l’escola.

 

Marc C.

Un Nadal  ben diferent

Amb els reis i el Pare Noel...

no n'hi ha prou!

Llibre en blanc

Marina.jpg
kil.jpg
paula.jpg

Carta global

Hola , Reis Mags , Sant Nicolau , Santa  Claus, Tió, Befana, Pare Noel i Elfs.

Hem pensat que, després d'un 2020 tan extrany i diferent, podrieu unir les vostres forces i poders màgics  i portar-nos totes aquestes coses immaterials que  us fem arribar en la següent carta:

Volem cent grams d'abraçades sense por i un paquet de somriures sense protecció!

Volem fronteres obertes i viatges en llibertat.

Volem que "distància social" sigui, només, el nom d'un grup de rock! 

Volem fer festes sense cap excusa concreta.

Volem anar a un museu, al teatre, a un concert....

Volem avorrir-nos en grup!

Volem jugar un partit de futbol al camp gran!

Poder entrar a una botiga sense haver de comptar quanta gent hi ha.

Volem que "El gel hidroalcohòlic" sigui una marca de xampú de cap!

Volem tornar a abraçada les àvies i els avis. Quye ens mimin, que ens comprin coses, que ens facin petonets!

Volem màscares de superheoïnes i suèrherois, de personatges de dibuixos animats...però no volem mascaretes!

Volem tornar a compartir-ho tot de tu a tu!

Volem que "Toc de queda" sigui un single de "Distància social"!

Volem que ens tornin el dret d'escollir restaurant! 

Volem trencar l'ordre de llista.

Volem que desapareixin les parcel·les del pati! Fer més amigues i amics d'altres classes i cursos!!

I volem una gran explosió!!!!

Una explosió de grups bombolla! Que no en quedi ni un!

Una explosió d'esperança per aquest món tan complicat!

Una explosió d'amistat, de pau i de justícia per aquells qui ho passen pitjor que nosaltres!

Una explosió de felicitat!!!!

Finalment us demanem que ens ajudeu a valorar molt més allò que abans teníem i que ara no tenim.

Ens portarem bé. Us ho prometem!

Aquest ha estat, per a tothom, un Nadal ben diferent.

Sense menjar en família, sense desfilada de Reis...

Jo, aquest curiós Nadal, l'he passat a casa meva amb els meus pares i la meva àvia. No he celebrat aquestes festes amb els meus tiets, les meves cosines, els meus altres avis...ni amb pràcticament ningú amb els que em veia per Nadal. I això m'ha entristit força.

D’altra banda, he fet videotrucades amb tots ells, encara que… no ha estat el mateix. Em sentia com si estiguéssim junts i, alhora, més lluny que mai...

Res a veure amb l'estiu! Suposo que, a l'estiu, tota cuca viu, i a l'hivern, tothom al seu cau!

Tot i això, aquest ha estat un Nadal increïble!

 

Diana L