
des de
la nostra
mirada
des de
la nostra
mirada
AVENÇ
TOT
El dia a dia des de la nostra mirada
Free thinking space
Tornem el 6 d'octubre!
Som l'escola dels somriures!

Realment no porta capa, ni vola a la velocitat de la llum, et diria més, imagino que només plora quan està sola, mai davant meu. No en sap de plorar davant del seu fill. Per difícils que siguin les coses, sempre, sempre, és capaç de forçar un somriure que em tranquil·litza i em fa creure que els superpoders els tinc jo. Mira que n'he estat d'equivocat tot aquest temps. Ella té un lema que l'ha acompanyat tota la vida: Mai passa res.
Aquest "mai passa res" només l'utilitza amb mi, ella sap que no és així. Sempre passen coses, de colors, grises i de ben fosques, però ella, malgrat ser-ne conscient, mai no ha deixat de repetir-m'ho.
De consells? Només si li ho demanes. Ella és més d'acompanyar que no pas d'intentar convèncer ningú sobre allò que pensa. Gràcies a això vaig entendre que els millors consells els trobaria tot contemplant-la, observant-la en tota la seva essència i magnitud, com quan resta silent, sense parar de fer coses, preguntant només el necessari, treballant pels altres tot i el mal d'esquena, i amb un somriure. Sempre amb un somriure.
El pitjor de tot això és que donem per fet que ha de ser així. Fa falta el pas del temps, la maduresa i, perquè no, viure moments en que la trobes a faltar, per valorar, com cal, a la meva superheroïna.
I el millor de tot és que les superheroïnes no saben que ho són. O potser sí i no volen veure-ho. No es permeten el luxe de l'autocomplaença. Els faria perdre un temps que no tenen. El temps que dediquen als altres.
I ara, cada vegada més, revisant el passat amb la perspectiva dels meus èxits i els meus fracassos, em pregunto: I ella? Què?
Ha pogut dedicar, com jo, temps a allò que més li agrada?
A quantes coses ha hagut de renunciar?
Quants somnis ha hagut de deixar de banda per tal que els meus es fessin realitat?
Si li ho preguntés directament estic segur que em respondria que els meus somnis són els seus.
Tot compensa, em diu.
Potser compensa. Però no és del tot just, si més no, a mi m'ho sembla. I jo no em sento bé amb això. Penso en totes les coses que jo hauria pogut fer per mi mateix i que haurien donat aire als seus reptes personals. Als seus somnis. Malauradament la meva actitud es va acomodar i es va mostrar passiva i el meu pensament crític es va amagar, clarament, i no va intervenir com ho hauria d'haver fet.
I sabeu què? Crec que ella n'és conscient. I quan algun dia hi pensa, li sorgeix, dins seu, un doble sentiment:
Un sentiment d'orgull per haver fet una bona feina amb els altres, una feina que, potser, ni ella mateixa ha valorat prou.
Potser també ha de batallar amb un sentiment contradictori però real: La tristor d'imaginar tot allò que hauria pogut ser i no ha estat.
I quin és el secret que té amagat? D'on sorgeix tanta força, tanta convicció, tanta fermesa i perseverança?
Neix de l'amor. De l'amor de dona. Un amor incomparable que només poden sentir elles. Aquesta qualitat, que des de la mirada masculina i, a voltes, mesquina, sovint s'ha titllat de debilitat, és el que les fa úniques, fortes i decidides.
Un sentiment que els neix del més profund, de les entranyes mateixes.
Aquí és on habiten els seus superpoders.
Realment no porta capa, ni vola a la velocitat de la llum... però és dona i és mare.
Res més. T'ho havia de dir i no hi vaig pensar...
L'editorial
T'ho havia de dir i no hi vaig pensar...
.jpg)
#SOM AVENÇ
8 DE MARÇ
No ens calen homenatges, ni paraules boniques que durin un dia. Ens cal igualtat d'oportunitats, respecte, confiança...
Aquí us deixem un vídeo dedicat a les dones de l'escola. Potser no hi surten totes però, en certa manera, totes hi són.
#SOM DONES!

#SOM DONES
#SOM DONES

💜CANÇÓ DE FER CAMÍ 💜
Vols venir a la meva barca?
-Hi ha violetes, a desdir!
anirem lluny sense recança
d'allò que haurem deixat aquí.
Anirem lluny sense recança
-i serem dues, serem tres.
Veniu, veniu, a la nostra barca,
les veles altes, el cel obert.
Hi haurà rems per a tots els braços
-i serem quatre, serem cinc!-
i els nostres ulls, estels esparsos,
oblidaran tots els confins.
Partim pel març amb la ventada,
i amb núvols de cor trasbalsat.
Sí, serem vint, serem quaranta,
amb la lluna per senyera
Bruixes d'ahir, bruixes del dia,
ens trobarem a plena mar.
Arreu s'escamparà la vida
com una dansa vegetal.
Dins la pell de l'ona salada
serem cinc-centes, serem mil.
Perdrem el compte a la tombada.
Juntes farem nostra la nit.
Maria Mercè Marçal

TOTAVENÇ
PODCAST
EPISODE 4
Follow more fascinating dreams (and nightmares!) in our new podcast of this series.

I had a dream!
Bernat Alfonso, Aleix Llorenç
Parlem de ciberassetjament?
Les nenes de 5è de Primària ens han preparat aquest vídeo on ens expliquen, ras i curt, els perills del ciberassetjament. Pensem-hi. Val la pena.
Gràcies!
"Ningú et pot fer sentir inferior sense el teu consentiment"
Eleaonor Roosvelt


Territori
infantil
Les nenes i nens de 5 anys han començat el projecte dels llibres. Per parelles han preparat un petit diàleg amb diferents titelles. Com son els personatges? Bons, dolents, simpàtiques, gracioses, entremaliats? Què es diuen?
Al final com en tot bon espectacle…molts aplaudiments!


COMISSIÓ
DE
SOSTENIBILITAT
Durant la setmana de la sostenibilitat, el curs de 1r d’ESO es va connectar per videoconferència amb la Meritxell Cornudella, una professora del Frederic Mistral de Tibidabo que era a la illa de Martinica. Ens va parlar de la seva travessa de l’Atlàntic en un vaixell a vela, i de tot el que feien per respectar la natura. També ens va parlar de la vida al mar
El passat dijous 23, a 2n d’ESO vam fer un taller on vam veure un documental sobre la roba i el medi ambient. Després, vam fer una bossa (a partir d’una samarreta vella) i també un bock’n roll on podíem triar entre dos models. Us els ensenyem!
Travessa
atlàntica
Samarretes
& bock'n roll



La màgia dels llibres
“Els llibres són aventures, lliçons, històries,
poemes, felicitat. Els llibres són màgics perquè
pots ser qui vulguis, quan vulguis i on vulguis”
Nora
Els nens i nenes de tercer estem descobrint de mica
en mica la màgia dels llibres. A mida que anem
agafant agilitat anem aprenent a gaudir la lectura.
Així ens ho expliquen la Clara, la Judit i la Nora en
els seus relats curts.

“ Els llibres són màgics per mi. Sabeu per què?.
Tu et llegeixes un llibre i què sents?. Ara us ho
explicaré: ets tu el protagonista en un món ple
d’aventures. Et poses a dins d’aquella aventura
i la vius, rius, plores, t’enfades,... i
comparteixes les aventures amb els teus
amics.”
Judit

“Un llibre és un tresor. Un tresor que no té or
ni diamants. Amb un llibre pots riure, plorar o
només viure’l. Tu, jo, ells, elles, nosaltres,
vosaltres pensareu coses diferents, però no hi
haurà el bé o el malament.”
Clara



Els dibuixos de les Carlotes i la Berta!
A vegades el món de l'art té aquestes coses! Dues Carlotes, dues Carlotes de 3r de Primària, dues Carlotes que saben dibuixar un munt! Però això no acaba aquí! La Berta s'uneix a aquest grup d'artistes escollides! Ho voleu veure?
Doncs mireu!!!















Màgia a l'Espai migdia!
La Clàudia, l'Ari i la Mariona de 3r C ens presenten aquest vídeo gravat a l'_migdia on ens ensenyen un truc.
Diuen que ho faran setmanalment! Nova secció a l'atac!!!
Gràcies!