I perquè és Sant Jordi, vas al carrer i a la plaça diumenge. T'agrada anar-hi ben d'hora, quan tot just s'hi posen les llibreries. Dels cotxes en treuen unes taules plegables, les despleguen i les cobreixen. Ha de quedar tot molt ben posat, sense cap arruga. És ben bé com si paressin taula. De faldilla hi posen la senyera i en lloc de plats, coberts i gots, amb molta cura i hi van posant els llibres. Llibres de tota mena, en piles més o menys altes i al final, aquells tan gruixuts, els posen drets. Algunes llibreries decoren la parada amb roses i rams. Quan tu hi arribes encara no han acabat, però et deixen començar a mirar. Tot i que tu ja saps quin llibre vols, t'agrada mirar-los tots. Agafes el més gruixut i et costa aguantar-lo de tant que pesa. L'obres i t'impregnes d'aquella olor de llibre nou. Pel teu cap passen tots els llibres que has llegit. Alguns són teus, d'altres te'ls han deixat i de vegades els agafes de la biblioteca. Aquella olor només la fan els nous, però. Quan ja estan totes les parades a punt, fas una volta per tota la plaça; ara ja no hi ha cap cotxe i és ben plena de gent. Fa molta, patxoca i t'atures a cada parada. En una t'hi quedes molta estona. Vindrà l'autora, has sentit que deia la llibretera. I t’esperaràs. Demanes quant val el llibre de l'autora que vindrà i se t'il·lumina la cara. La mare t'ha donat diners perquè et compris el teu llibre i en tens prou. El compres i dius que si te'l podran embolicar després sisplau. I et quedes allà esperant que arribi l'autora. No tens rellotge, però saps que passa molta estona, sents les campanes del monestir tocar unes quantes vegades. A darrere del llibre, a la contraportada, hi ha la foto de l'autora. Te la mires sovint i així la reconeixeràs quan arribi. Per fi arriba i veus que hi ha una cua molt llarga just a l'altra banda d'on estàs tu. Tothom porta el llibre a la mà i molta gent a l'altra mà hi porta una rosa. Et poses a la llarguíssima cua i de sobte t'adones força amoïnada que t'has gastat tots els diners i no podràs comprar la rosa. Finalment et toca. L'autora es queda una mica parada quan et veu, però de seguida et pregunta com et dius tot agafant el llibre que tu li dones i que ella ha escrit. Li dius que li vols regalar a la mare, que es diu Miranda, que li agrada molt llegir els seus llibres. L'autora somriu i no et diu que és el seu primer llibre. L'obre i allà en aquella pàgina blanca que hi ha al principi, hi escriu una dedicatòria molt llarga i signa. Estàs tan emocionada Demanes que te l'emboliquin sisplau. T'hi posen un paper molt bonic de color marró i a sobre, agafada amb cinta catalana, una rosa! Aquesta sí que és bona. Ja tens llibre i rosa. Estàs tan contenta! Arribes a casa corrent. La mare primer et renya perquè has trigat molt, però de seguida li dones el regal i li brillen els ulls mentre el desembolica molt a poc a poc. I saps que li encanta perquè t'abraça molt fort i li cauen les llàgrimes. 

I perquè és Sant Jordi la mare et llegirà un trosset del seu llibre i abans d'anar a dormir, tu li llegiràs el que ella t'ha regalat.