Somriu i no dubtis de fer-ho. Per més que et costi, per trista que estiguis. Tu somriu. No perdis mai aquest gest. 

Somriu quan estigui núvol, quan tinguis ganes de plorar, somriu. Somriu amb les tonteries, somriu amb les bromes i amb les ocurrències més boges, somriu amb els petits detalls que, massa sovint, ens passen desapercebuts. 

Alegra't de ser com ets tot i que et sentis poc comprès, somriu amb els teu somnis de futur, amb els teus reptes de present i amb els bons records del passat. 

I si en algun moment de la vida dos i dos no et fan quatre, para, respira, analitza, observa...i somriu! Si ho fas, més tard que d'hora, la suma et sortirà bé.

Somriu i et passarà el mal el mal de panxa, s'esvairà el mal de cap i les preocupacions es convertiran en barrets de colors i nassos de pallasso!

Somriu però no riguis de ningú si ell o ella no ho vol. Un somriure a destemps pot fer molt de mal. T'ha passat a tu? A mi sí.

Aquesta és la contradicció dels somriures. Si algú no els vol no els forcis. Han de ser somriures de consens.

Malgrat això, mira, contempla la sort que tens d'estar envoltada de gent que t'estima, d'amics i amigues que et fan feliç i, per sobre de tot, agraeix cada matí la teva capacitat de somriure.

Somriu, sigues feliç. Si ho fas, jo també ho seré.