El racó de les àvies i els avis
montse_edited.jpg

Montse Anton

Mestra de mestres

Parlar amb la Montse Anton és sempre un plaer. Qui us escriu ho va fer només cinc minuts, en una presentació d'un projecte sobre les comarques en el  que havia participat el seu net Jan. 5 minuts que no em van deixar indiferent. Entre sorprès i bocabadat vaig pensar que encara em quedaven moltes coses per aprendre com a mestre. Realment, us seré sincer, va ser més una d'aquelles benaurades intuïcions que, a voltes, ens agafen desprevinguts, que no pas una conversa buscada amb algú de qui t'han parlat excel·lències. Era un àvia que venia a l'escola a acompanyar un moment important de qui tant s'estima. Em vaig informar, no us ho negaré. La primera persona que me la va definir ho va fer en termes de titular: És una mestra de mestres!  Des de Tot Avenç no vam poder evitar tirar l'ham a la Martina (la seva neta) per tal que li fes l'entrevista de la que podreu gaudir a continuació. No us la perdeu per res del món.

Escoltar-la és un bon primer regal de Nadal.

VOLS SABER-NE MÉS?

Montserrat Anton Rosera és doctora en Ciències de l’Educació i professora de l’àrea de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant uns anys va exercir de mestra i directora del CEIP Escola Bellaterra. Actualment compagina la docència a l’ensenyament de Mestre de la UAB amb la gestió, ja que és vicedegana d’Ordenació Acadèmica dels Estudis de Grau de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB. Des de fa anys treballa en la formació permanent del professorat a l’ICE de la UAB, en l’àmbit de l’educació infantil, i ha estat directora i professora de diferents edicions dels cursos de postgrau de Desenvolupament Psicomotor de la UAB. És autora de diversos llibres, vídeos i articles en revistes especialitzades, tant de l’àmbit de l’educació infantil com de la psicomotricitat. Pertany a grups de recerca vinculats a l’atenció a la petita infància i a la psicomotricitat.

Conrad Blanch

L'avi que pujava muntanyes

Que a les àvies i als avis els encanta passar llargues estones amb les seves nétes i nets no és cap novetat.

Tots sabem que existeix una connexió ben especial! Avui us presentem una entrevista emotiva i plena d'anècdotes.

Voleu saber coses de l'Everest?

L'avi Conrad ens ho explica gràcies a les preguntes preparades pel seu nét!

Un document impagable!

VOLS SABER-NE MÉS?

La seva activitat alpinística l'ha portat a conèixer tots els massissos espanyols i europeus, realitzant ascensions a tots ells i a diversos projectes extraeuropeus d'importància.

El 1976 en Conrad Blanch va participar en les expedicions a Kenya i Tanzània, on va assolir els cims del Kilimanjaro, Mawenzi, Batian, Punta Peter, Punta John, Punta Dutton, tots ells d'altituds entre 5.000 i 6.000 metres. El 1977 va fer ascensions a l’Hindu Kush, assolint el Noshaq de 7.492 metres. L'any següent, el 1978, va ascendir a la serralada dels Andes a Bolívia. A partir dels anys vuitanta va dirigir i organitzar diverses expedicions. Així, el 1980 amb la primera expedició catalana al Gasherbrum II de 8.035 metres, a la serralada del Karakoram, o el segon intent català a l’Everest el 1983. El 1985 fou cap de l’expedició catalana que conquerí per primera vegada l’Everest, per l’aresta nord-oest del vessant tibetà.

Ferran Martí

Quan la mirada i les mans treballen en equip!

De petit somiava amb un piano o amb una guitarra, però els reis d’aquell any anaven una mica justos i tan sols van poder portar-li un estoig d’aquarel•les. Ferran tenia nou anys i feia els seus primers quadres en els culs de les caixes de fruita.

VOLS SABER-NE MÉS?

Tota una vida dedicada a la observació dels tons rosats de les parets blanques durant una posta de sol i la subtil transparència de les ombres sobre els objectes, i és que «pintar del natural necessita moltes hores de vol» per veure el costat pictòric del paisatge.

Afincat des de 1970 a Sant Cugat, Martí dedica deu hores diàries a la pintura. Alternant al llarg de la seva carrera la pintura al natural amb la pintura dintre de l’estudi. Darrerament , i després de passar quasi vint anys sortint cada dia amb el seu cavallet a buscar el tema per pintar a les rodalies del seu domicili, va decidir tornar a pintar a l’estudi ajudat per apunts i fotografies. Això li ha permès poder pintar qualsevol indret que el motivi per llunyà que aquest sigui. (Cuba, Egipte, Marroc i sobre tot racons de França i especialment de la Provença, país del qual es confessa enamorat).

  • Facebook icono social
  • Icono social Instagram
  • Icono social Twitter

Contacta amb nosaltres a totavenc@fundaciocollserola.cat

© TOT AVENÇ 2019