La màgia d'aprendre

EDITORIAL

20170110_213938.jpg

9’00h

Comença una classe a qualsevol curs, de qualsevol àrea...

Les nenes i els nens, després d’haver-se desitjat un bon dia, ja estan preparats per començar el dia. Un dia on aprendran coses noves. On seran els protagonistes principals d’aquest màgic procés.

 

9’05h

La mestra passa llista. Hi són tots!!! No hi ha virus que pugui amb la meva classe!!!(...pensa). M’agrada!

 

9’10h

La Maria, amb les seves ulleres mig entelades per culpa de la mascareta, fa la primera pregunta abans que la mestra hagi començat a explicar. Ella vol participar al preu que sigui! En Pol encara està rellegint el darrer capítol de Gerónimo Stilton amb el llibre amagat entre les cames. En Marc, espera pacient a que li diguin què ha de fer i mira els seus companys de classe de reüll tot pensant quan callaran per poder començar!

En Raül mira per la finestra a veure si passa la gavina de l’altre dia. (Li va posar de nom Lluna de València)...

La Mar fa els deures de divendres per poder anar avançant...

 

9’15h

La Judith avui no s’ha acabat de despertar! La mestra la mira i li diu que vagi un moment al lavabo a rentar-se la cara amb aigua fresca. La Paula, en Xavi i l’Arnau, en veure que la Judith ha pogut anar al servei, ràpidament s’aixequen de la cadira i li diuen a la tutora que tenen ganes d’anar a fer primeres necessitats! La Ruth (la mestra), respira profundament i els recorda que cal anar-hi abans de començar la classe!!! Aquest cop, però, cedeix i deixa que hi vagin.

                                                                                                                        

9’20h

-Avui començarem el dia llegint un text que parla dels colibrís! Què us sembla?

-En Marc aixeca el braç i diu que,un dia, el seu avi, quan anava caminant pel bosc, va veure’n un caminant a quatre potes, al costat d’un pi.

-Marc!!! Els colibrís són ocells! (diuen 5 o 6 companys de la classe tots a l’hora...).

-Ja! Però el meu avi en va veure un caminant a quatre potes!

-La Bruna, a qui li costa poc portar la contrària a tothom, dispara amb bala!: El teu avi no va veure cap colibrí!

Uiii...al Marc aquest comentari no li ha agradat gaire. -Sí que el va veure!

La Ruth torna a respirar profundament i diu: Mireu! Aquí teniu la imatge d’un colibrí. És com aquest el que va veure el teu avi, Marc?

En Marc pensa que no era un colibrí l’animal que caminava pel bosc...i ara què faig? S’ho repensa i diu:

-Sabeu què passa? El meu avi és molt vellet i no hi veu gaire bé! Assumpte tancat.

Sembla que a la classe li agrada el tema que han de treballar avui. Tot el relacionat amb animals té l’èxit assegurat!!

Llegeixen el text entre totes i tots. A poc a poc. Bé...l’Abril sap que la seva velocitat lectora no és humana! Comença a llegir en mode Ferrari mentre els dits de la resta de companys es tornen bojos intentant seguir el seu ritme!

La mestra (Ruth) comença a fer preguntes sobre el text que s’ha llegit a la classe. Quants ous posa la femella de colibrí? 3, 5, 8, 100!!!! Tothom té ganes de participar.

-Voleu rellegir el text!!!!

-Què vol dir rellegir? (...diu l’Arnau...que acaba d’arribar del lavabo...)

 

9’40h

Una gota de suor llisca pel front de la Ruth...(Avui serà un dia interessant...pensa...).

Rellegir vol dir tornar a llegir, li respon amb veu amable i pacient...

-Dos!!! Dos!!! Dos!!!! Criden els 26 a una sola veu!!!

-Veieu com surt a compte fer les coses amb calma, diu la Ruth.

La classe segueix a bon ritme...quan la pau i la serenor s’han apoderat del personal, en Roger diu que la Clara no li deixa la goma!

En Xavi, (el del lavabo) torna a tenir ganes d’anar a donar un volt. No pot parar quiet ni un moment.

-Vols seure d’una vegada, Xavi!!

Sembla que la tutora ara s’ha enfadat de valent...

-No puc aguantar! Diu en Xavi...

1,2,3,4,5,6,7,8,9,10.........

 

10’00h

-Hora de l’esbarjo! La Ruth no ha hagut de decidir si en Xavi podia anar al lavabo o no. A l’hora del pati no hi ha problema!!!

Mentre baixen les escales en Roc li diu a la mestra que els colibrís poden batre les ales fins a 200 cops per segon. La Maria comenta que és l’ocell més petit del món i que n’hi ha alguns que només pesen dos grams!

En Pol diu que se’ls coneix com a “ocells mosca” per la seva mida!

En Xavi (el del lavabo) li comenta que és l’únic ocell que poc volar marxa enrere!

 

Realment...la màgia hi té molt a veure a l’hora d’aprendre! I és que els infants són això....màgia pura!

Aquest és el millor tresor!

editorial 30 d'octubre

Si busquem al diccionari el significat de la paraula "incertesa" hi trobarem la següent definició: :"Falta de coneixement segur o fiable sobre alguna cosa, especialment quan crea inquietud a algú".

En aquest punt ens trobem. Un curs ple d'incerteses, una manera de funcionar diferent. Però, per altra banda tenim tantes ganes de compartir amb vosaltres tot el que fem a l'escola que estem més motivades i motivats que mai.

Sí! www.totavenc.com segueix endavant! Obrint les portes de l'escola que el COVID ha tancat per a mares i pares! O sigui...que ja ho sabeu: Escola oberta! Per saber què hi passa només cal posar la mirada al forat del pany que és el TOT AVENÇ! Us hi apunteu?

Nosaltres hi seguirem estant!

editorial 5 de novembre

NO ES QUEIXEN, NO!

Van passant els dies, les setmanes, les hores...i el nostre món va canviant a un ritme efereïdor. Vivim situacions noves, imprevistes! Situacions que costen de païr, que no entenem ben bé del tot, que es fan difícils de gestionar. Situacions que posen a prova la nostra capacitat de resiliència. En fi, afrontem temps diferents.

Les bones solucions necessiten ser cuinades a foc lent... Però... Com afrontem aquest temps d'incertesa?

Mireu, és ben fàcil! Només cal obrir els ulls, atansar-se a la porta de l'escola, escoltar i observar.

Escoltar les cançons, els crits que fan mentre juguen imaginant que són superheroïnes o prínceps blaus! Observar les cares de felicitat de la canalla mentre viuen aventures amb els seus amics i amigues. Observar la capacitat d'adaptació que tenen. No es queixen, no!

Que cal posar-se mascareta? Doncs se la posen i imaginen de quin color ha de ser per tal que quedi "xula"!

Que la mestra o el mestre els diuen que cal rentar-se constantment les mans? Doncs et persegueixen fins que les tenen netes com una patena!

Que ara no puc jugar amb les nenes i nens de la classe del costat? Doncs faré amistats noves a la meva! 

En resum... ho posen tan fàcil que, fins i tot el concepte "nova normalitat", perd l'adjectiu. 

I és que a l'escola, i més en l'actualitat, no només aprenen coses els infants i joves. Els adults, us ho podem ben assegurar, hem après a somriure més. A estar més pendents de les mirades, a comunicar-nos amb els ulls.

I és que, potser, el millor antibiòtic inventat mai, és tan senzill com un somriure.

I és que, potser, la solució definitiva, s'amaga en la seva mirada, en la seva imaginació i en les seves ganes d'aprofitar cada moment.

Bona setmana a tothom!