L'Editorial

No em facis cas!

No em facis cas quan vulgui que actuis com hauria actuat jo mateix. No em facis cas perquè tu ets la protagonista de la teva història i no pas jo.

No em facis cas quan, intentant protegir-te, et porto lligada en curt i no deixo que t’expressis tal i com ets de debò.

No em facis cas quan et doni una resposta a quelcom que no m’has preguntat. I si ho has fet, no et conformis només amb la meva opinió. Crea la teva pròpia.

No em facis cas si et regalo un consell. Ho faig de bona fe per tal que no cometis els mateixos errors que jo, però has de viure, sentir, experimentar per tu mateixa. I equivocar-te...equivocar-te moltes vegades.

No em facis cas si et marco el camí... perquè tu tens un camí diferent al meu.

No em facis cas quan busqui convèncer-te d’allò en que tu no creus. 

No em facis cas quan projecti en tu els meus somnis incomplerts. Els teus somnis son teus i tu els has de somiar.

No em facis cas quan em mostri trist en un dia de pluja. Tens dret a gaudir de la pluja, a mullar-te i a saltar sobre el bassals.

No em facis cas quan posi pals a les rodes dels teus projectes. Arriscat i aprèn per tu mateixa.

No em facis cas quan estigui enfadat amb tu. Senzillament...és teatre. No puc enfadar-me amb tu.

No em facis cas quan et digui que dos i dos sempre fan quatre. La vida et demostrarà que estic mentint.

Sigues tu, no siguis jo. Sigues lliure. Aquest és el teu dret.

Fes-me cas...quan et digui que no em facis cas.

 

Xavier Parras

 

No hi ha res com les calçotades i segur que darrerament n’has fet alguna. Ara fem calçotades de tres o quatre persones, sis a tot estirar, compartint aquesta deliciosa menja.

 

A la calçotada hi ha un moment únic, gairebé íntim; el moment en què suques el calçot, el duus a la boca i tanques els ulls. I no és per no veure-hi, no. Ho fas per concedir als sentits de la història fer explosió al teu cervell. De sobte, sents totes les calçotades viscudes. Les imatges passen en dècimes de segon mentre tornes a sentir totes les cançons cantades i ballades i al mateix temps, el gust de totes les salses, també les no tan bones. Les olors, els sons, el tacte, els sabors, els colors de tots els teus records i els dels altres, són allà. El teu cervell s’impregna de la memòria compartida amb milions de persones durant milers d’anys. Potser ara no ho notes, però ho faràs.  Et sentiràs pertanyent a una terra mil·lenària, tant si hi has viscut sempre com si no.

 

Si viatges a terres llunyanes, no t’oblidis del menjar. Visitaràs pobles, ciutats, museus,  mercats, runes...  i després d’una jornada intensa, tornaràs a l’hotel per descansar i sopar. Si t’ofereixen “menjar internacional” digues que no. Demana les menges d’allà, el mateix que cuina la gent d’aquella terra. Deixa que esclatin els sentits de la història. Així, menjant, acabaràs el viatge amarant-te  d’aquell poble, de les seves tradicions i de la seva història. I el proper dia que, ja a casa, tastis un dels plats d’aquell país, el teu cervell et tornarà a dur de viatge.

 

Ara bé, si t’enyores una mica i no pots aconseguir calçots, fes-te un pa amb tomàquet i durant una estona tornaràs a ser a casa.

                                                          

                                                                          Marta Tortosa

L'Editorial

de la Marta!

L'Editorial

Festes i tradicions:

Sant Medir!

Hola, amics i amigues del TOT AVENÇ.

Aquesta setmana he estat pensant que seria bo i convenient parlar una mica d'una de les tradicions més arrelades a la nostra ciutat: Sant Medir!

He intentat fer resums, pàgines i més pàgines escrites amb l'únic objectiu d'explicar-vos el perquè aquesta diada és tan important i celebrada per la gent de Sant Cugat.

Finalment, i després de runiar-ho molt, he pensat que el millor seria explicar-vos la llegenda d'aquest personatge tan i tan conegut.

Voleu sentir la seva història? Doncs aquí la teniu!                                                                                     

Toti Canas

(Equip TOT AVENÇ)

La llegenda de Sant Medir

Diu la llegenda que en Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En  aquella època els cristians eren perseguits pel conegut Dacià, que havia rebut ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin acceptar i adorar la persona de l’emperador com a Déu. 

El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever, que era bona persona, va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. 

Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a Sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres. 

L'Esport educa per a la vida.

L'editorial del Jordi de la Cruz.

Si entreu a l'escola a les vuit del matí sempre el veureu carregat de tota mena d'estris esportius i motivant les noies i els nois d'ESO que es mouen per la pista mig adormits, encara.

Si a les 8 i 10 torneu a passar pel mateix lloc veureu que el panorama ha canviat! Tots i totes motivats i al 100% L'Esport ha vençut la mandra! I és que en capacitat de motivació ningú guanya en Jordi! Un gran professional i millor persona! Un luxe per a l'escola!

Avui ens explica quina és la seva filosofia a l'hora de treballar! Gràcies Jordi per aquesta editorial!!!

Qui visqui l'esport!

FILOSOFIA DE L’ESPORT A L’AVENÇ

L’esport o activitat física que es practica a les classes d’Educació Física (EF) van acompanyats d’uns ideals o filosofia que van més enllà del fet de moure’s i suar.

Des de ben petits, tots els professors d’EF tenim molt clar que volem que els nostres alumnes practiquin diferents habilitats del moviment humà, exercitin les capacitats coordinatives i acumulin vivències de moltes disciplines esportives individuals i col·lectives. Al final, quan els alumnes arriben a 4t de secundària tenen, en general, un nivell físic, esportiu i de valors molt alt. És a dir, surten ben preparats per a la vida i amb recursos per al seu camí adult.

Sabeu quants esports diferents  es realitzen a l’Avenç?  18 !!!!. No només jugueu als esports més coneguts com handbol, voleibol, bàsquet o atletisme, si no que també jugareu a bàdminton, parkour, acroesport, rugbi, beisbol o balls llatins.

Per què plantegem això? Per què l’ESPORT EDUCA PER A LA VIDA.  Aquesta educació està estructurada en tres àmbits: els valors, els hàbits saludables i l’entrenament de les habilitats socials.

VALORS.

Què bonic és veure un gest de generositat per ajudar a fer una tombarella a un company. Quina satisfacció dona esforçar-te per superar a un equip de bàsquet que t’ofereix resistència (amb independència del resultat de partit). És estimulant quan algú comet una errada en el joc i un company l’anima en senyal de companyonia. Com de necessari és el treball de tots per aconseguir uns objectius en una olimpíada d’atletisme per equips. L’aportació de tots i el respecte a les capacitats i limitacions dels altres ens farà ser molt més dignes i integradors. La disciplina dels alumnes en ajudar a manipular, recollir i endreçar material esportiu divers, els permetrà conèixer noves experiències per gaudir i ser més feliços.

HÀBITS SALUDABLES.

Està demostrat que les persones acostumades a l’exercici físic dormen millor, tenen més resistència a les malalties i tenen un major equilibri emocional, a banda que tenen més capacitat de concentració en els estudis. L’educació física també ens permetrà aprendre uns hàbits d’higiene que seran necessaris per a tota la vida: neteja del cos, hidratació, estirar musculatura, relaxar-nos, controlar la postura de l’esquena, etc.

HABILITATS SOCIALS.

Quan fem esport i ens relacionem amb els altres, ens n’adonem que es faciliten i entrenen les habilitat socials.  Individualment podem fer aportacions molt bones, però en realitat necessitem la participació dels altres per assolir fites apassionants. I això ho aconseguirem si practiquem la comunicació, la empatia, el treball en equip, la humilitat i el lideratge. Quan un alumne surt de l’aula i està jugant (o fent esport) de forma desinhibida i lliure, mostra amb naturalitat totes aquestes habilitats socials. I això és una meravella per què així podem expressar les emocions, riure, abraçar-nos i moure’ns per l’espai.

 

Tot això serà possible si ho acompanyem d’un bon programa d’activitats i l’entusiasme dels alumnes. Estic convençut que serà així.

Salut i esport!!

 

Jordi de la Cruz

Cap Departament Educació Física

Fa fred!

L'editorial de la Núria Sales!

sales_edited.jpg

Fa fred. És l’hivern. Temps de recollir-nos a casa amb la família a la vora del foc i gaudir d’estones de lectura, de joc, de converses, de cuinar plegats i també de descans. Com la natura que és molt sàvia els animalons al seu cau, els ossos hivernant, els arbres despullats esperant mig adormits que arribi la primavera per esclatar de nou, al bosc tot és quietud i calma. Però l’hivern també és temps de sortir a passejar ben abrigats i gaudir de l’entorn, de les muntanyes, de les rodalies del nostre poble o ciutat.

Som uns privilegiats de viure en aquest país tan bonic que tant podem gaudir de la plana, com de la costa o de la muntanya. Haurem, però, d’esperar uns dies fins que millorin les dades dels malalts de la Covid-19 per poder voltar lliurement per tot arreu. Mentrestant ens haurem de conformar a sortir a passejar pel municipi. Aprofitar per descobrir els racons tan bonics que tenim al costat de casa i que moltes vegades no hi havíem parat atenció. Collserola plena de corriols, fonts, plantes i arbres ens espera  per gaudir dels cels blaus plens de llum de l’hivern. Perquè l’hivern també és vida.

L'editorial de la Neus

I què? 

Em va cridar l’atenció una felicitació de Nadal que hi havia al diari de dissabte passat. Una coneguda
empresa de joieria desitjava a tothom un Nadal el més normal possible.
Normal, segons el diccionari Fabra, vol dir d’acord amb una norma establerta, que no se ́n desvia; que
no se separa del seu estat natural, del seu curs natural.
Em feia pensar que potser, ens hauríem de desitjar un Nadal el més diferent possible i d’aquesta
manera de ben segur que el tindríem i seria bo per a tots. Massa vegades tendim a resistir-nos als
canvis, a no veure les possibilitats que hi ha en adaptar-nos i reinventar-nos, tot vetllant per mantenir
allò essencial i autèntic que omple de sentit el nostre dia a dia.
Cada matí la mateixa rutina, imposada per la pandèmia, abans d’entrar a l’escola; serrell amunt , mans
esteses...
Cada matí el bon dia, el demanar-nos com estem, si hem passat bona nit. Comentar si pensem que
avui tindrem una bona jornada i si farà bon temps. Sentir una ma que ens acull i aquelles mirades que
acompanyen i ajuden a entrar amb confiança i tranquil·litat.
A l’escola, de sempre, les dificultats ens han fet créixer. Celebrarem el Nadal amb concerts,
representant el pessebre, vestits de pastorets i pastoretes, fent cagar el tió, menjant sopa de galets,
neules i torrons... Compartint rialles, contents i agraïts de poder aprendre plegats.
En grups bombolla! Amb la mascareta sempre ben posada! Rentant-nos les mans molt sovint! Ben
abrigats perquè cal tenir les finestres i les portes obertes! .... i què?

Neus Martínez

Neus_edited.jpg

Et fa por la diferència?

L'editorial d'en Xavi Parras

La propera setmana celebrarem el Dia Escolar de la No Violència i la Pau. (DENIP)

No us ho negaré. De tots els dies i celebracions que realitzem a l’escola al llarg de tot el curs, aquesta, és potser la que més m’agrada.

M’agrada per les activitats que fem, per les reflexions, perquè tothom al seu nivell, és capaç d’entendre la importància de reflexionar sobre la no violència i la Pau.

Fins aquí correcte. Totes i tots d’acord.

Ara, jo em pregunto:

Per què és necessari  dedicar un dia a la no-violència?

Per què és necessari dedicar un dia a reflexionar sobre la Pau?

És ben trist tot plegat. Mirant un telenotícies, llegint un diari...hi trobarem la resposta.

I no parlem només de situacions que passen a l’altra punta del món.

Parlem i reflexionem sobre situacions que ens envolten, que les trobem ben just en girar el carrer, a classe, a casa....

Avui hi pensava...en el fons (aquesta és la meva opinió) la clau del problema és l’acceptació de la diferència. La diferència ens fa por i això crea conflicte.

A l’àrea de música estem treballant una cançó del musical “El cau de mil colors” que, durant molts anys s’ha fet a la Pedrera. La cançó en concret té un títol del tot definitori: “Rara”.

Aquesta cançó ens parla d’això. Qui aniria a visitar la Pedrera si no fos “rara”?

Qui aniria al Museu Picasso si les seves pintures no fossin...diguem....diferents?

I en canvi...ens costa acceptar la diferència de la persona que tenim al costat.

Reflexionem.

Ens fa por la diferència?

Jo crec que una mica. Però si hi parem atenció...veurem que la diferència sempre pot ser enriquidora i, fins i tot divertida.

Et fa por la diferència?

rara

Tenim drets!

Tenim deures!

20170110_213938.jpg

Tens el dret a somiar, a pensar que tot allò que vulguis aconseguir, amb esforç, és possible.

Tens el deure de respectar i protegir els somnis dels altres i, si pots, ajudar-los a que els facin realitat.

Tens el dret a pensar per tu mateix o per a tu mateixa, a ser crític amb tot el criticable, a crear idees i a defensar-les, a imaginar futurs i a fer-los present.

Tens el deure de respectar el que jo penso, el que ella pensa, el que ells o elles pensen.

Tens el deure d'acceptar les crítiques i les idees alienes i a contemplar presents i futurs que no et pertoquen.

Tens el dret a somriure, a ser estimada, a ser respectat i a ser escoltada.

Tens el deure de somriure, d'estimar, de respectar i d'escoltar.

Tens el dret a creure en tu mateixa, a confiar en les teves capacitats, que en són moltes i úniques.

Tens el deure de creure en els altres, a confiar en les seves capacitats encara que no siguin les teves.

Tens el dret a cantar aquella cançó que tan t'agrada, una, dues, tres...mil vegades si et ve de gust!

Tens el deure d'escoltar i de gaudir de les cançons i les interpretacions dels qui t'envolten, una, dues, tres...mil vegades...fins que els teus companys de camí quedin adormits sota la teva mirada.

Tens el dret a escollir el camí que vulguis escollir. I tens el dret a que ningú posi pals a les teves rodes per tal que puguis avançar a bon pas!

Tens el deure de no posar en dubte els camins escollits per aquells a qui estimes i a no entorpir el seu pas.

Tens el dret a créixer i el deure de deixar créixer.

Tens el dret a crear paisatges, a imaginar muntanyes i rius, cels de colors, histories que facin riure i poemes que facin pensar.

Tens el dret a viure, a sentir, a emocionar-te, a saltar d'alegria i a entristir-te amagat en un racó.

Tens el dret a sentir-te sola quan t'ho ho hagis decidit i a sentir-te acompanyada quan et vingui de gust.

Tens el dret a plorar d'alegria o de pena, sense sentir vergonya.

Tens el dret a viure sense estar pendent de quedar bé o del que pensin els altres.

Tens el dret a emocionar-te i el deure d'emocionar.

Tens el dret a mirar als ulls i el deure de no tancar els teus quan algú et miri .

Tens el dret a dir que NO! i el dret a dir que Sí! sense cap pressió!

Tens el deure d'acceptar un NO! i de gaudir d'un Sí!

Tens el dret de ser feliç i el deure de que els altres també ho siguin..

Aquests són els teus drets, i també els meus.

Els petits canvis...

Són poderosos!

EDITORIAL

Hola nenes i nens del Tot Avenç!

Avui us volem parlar d’un personatge de ficció que, probablement, no coneixeu.

Us explico:

Fa molts anys a TV3 van fer una sèrie, com les que ara us agraden, dedicada a la sostenibilitat. Dedicada al respecte per la natura i a la cura del nostre planeta.

Com a totes les sèries hi havia una protagonista principal. Però aquest, tenia un nom una mica estrambòtic: El Capità Enciam!

Aquest personatge, que anava disfressat amb una espècie de vestit de color verd fort i marró i embolcallat amb una capa del mateix color, lluitava contra la brutícia, la contaminació, el malbaratament d’aliments...en fi, contra tothom que no tingués cura del nostre planeta!

https://www.youtube.com/watch?v=3eKTkGADlPo

Segurament us estareu preguntant:

A què ve explicar-nos això ara?

Doncs veureu. El Capità Enciam sempre acabava les seves aventures dient la mateixa frase:

                       Els petits canvis... són poderosos!

 

D’aquesta frase us volem parlar.

Segurament alguna vegada heu pensat perquè les mestres i els mestres, la mare i el pare, els adults...sempre us estem dient quines són les coses que heu de millorar. A voltes, fins i tot, ens fem una mica pesats i pesades!

Sou conscients que ho fem perquè us estimem i volem el millor per a vosaltres...però tot i així ...no us ho negarem...a vegades podem ser, diguem, massa exigents?

I sabeu què?

Si voleu canviar alguna cosa que no acaba de funcionar tingueu paciència. Aneu a poc a poc, fent “petits canvis”...no us n’adonareu i ja haureu superat la dificultat!

Confieu en vosaltres mateixos! Tots tenim tantes i tantes coses meravelloses per compartir que una petita pedra en el camí no ens pot desanimar.

Creu en tu!

A poc a poc i a ritme constant! Això sí! Amb una mica d’esforç i molta alegria!

Perquè, en el fons, tots sabem que, si ens hi esforcem...podem aconseguir els nostres objectius!

I recordeu....

“Els petits canvis....són poderosos!”

Bona setmana a tothom!

Pd: No ho digueu a ningú...però els adults...també n'hauríem de prendre nota dels consells del Capità Enciam...

Equivoca't!

EDITORIAL

Realment hi ha algun problema en equivocar-se?

La majoria de les ocasions, els errors comesos no suposen una tragèdia. Són simplement petites ensopegades en els projectes que ens ajuden a saber que estàvem anant per un camí equivocat i que toca reconduir la situació. Una vegada detectat i controlat l’error, toca reflexionar sobre el que ha passat i sobre quin és l’aprenentatge amb el que ens volem quedar, imprescindible per saber com créixer.

¿Per què és tan important que ens equivoquem en el nostre desenvolupament?

Si volem educar persones creatives, hem d’educar persones sense por d’equivocar-se: persones que actuen no des de l’activisme irreflexiu sinó des de la sistemàtica que ens fa provar diferents solucions, avaluar-les, aprendre de l’error per tornar a plantejar una nova resposta o una nova pregunta…

Aprendre de l’error en ciències, matemàtiques, llengua, plàstica, .. és una eina potentíssima d’aprenentatge significatiu i rellevant.

 

I quina és la millor estratègia per a no equivocar-nos?

Hi ha dues bones estratègies:
- No fer res. És la més rotunda, la que ens garantirà una taxa d'error igual a 0.
- Anar sempre sobre segur. No innovar, no provar coses...fer allò que fa tothom i que sabem que funciona.

Totes dues estratègies maten la creativitat i la innovació, a banda de fer-nos agafar por a equivocar-nos.

No creieu que, a vegades, val la pena arriscar i provar coses noves?

Equivocar-se no és un fracàs. És part important del camí i de l’aventura de fer-nos grans! Detectar una errada i convertir-la en èxit ens farà més segures i segurs, més valentes i valents i, perquè no, una mica més humans.

La màgia d'aprendre

EDITORIAL

20170110_213938.jpg

9’00h

Comença una classe a qualsevol curs, de qualsevol àrea...

Les nenes i els nens, després d’haver-se desitjat un bon dia, ja estan preparats per començar el dia. Un dia on aprendran coses noves. On seran els protagonistes principals d’aquest màgic procés.

 

9’05h

La mestra passa llista. Hi són tots!!! No hi ha virus que pugui amb la meva classe!!!(...pensa). M’agrada!

 

9’10h

La Maria, amb les seves ulleres mig entelades per culpa de la mascareta, fa la primera pregunta abans que la mestra hagi començat a explicar. Ella vol participar al preu que sigui! En Pol encara està rellegint el darrer capítol de Gerónimo Stilton amb el llibre amagat entre les cames. En Marc, espera pacient a que li diguin què ha de fer i mira els seus companys de classe de reüll tot pensant quan callaran per poder començar!

En Raül mira per la finestra a veure si passa la gavina de l’altre dia. (Li va posar de nom Lluna de València)...

La Mar fa els deures de divendres per poder anar avançant...

 

9’15h

La Judith avui no s’ha acabat de despertar! La mestra la mira i li diu que vagi un moment al lavabo a rentar-se la cara amb aigua fresca. La Paula, en Xavi i l’Arnau, en veure que la Judith ha pogut anar al servei, ràpidament s’aixequen de la cadira i li diuen a la tutora que tenen ganes d’anar a fer primeres necessitats! La Ruth (la mestra), respira profundament i els recorda que cal anar-hi abans de començar la classe!!! Aquest cop, però, cedeix i deixa que hi vagin.

                                                                                                                        

9’20h

-Avui començarem el dia llegint un text que parla dels colibrís! Què us sembla?

-En Marc aixeca el braç i diu que,un dia, el seu avi, quan anava caminant pel bosc, va veure’n un caminant a quatre potes, al costat d’un pi.

-Marc!!! Els colibrís són ocells! (diuen 5 o 6 companys de la classe tots a l’hora...).

-Ja! Però el meu avi en va veure un caminant a quatre potes!

-La Bruna, a qui li costa poc portar la contrària a tothom, dispara amb bala!: El teu avi no va veure cap colibrí!

Uiii...al Marc aquest comentari no li ha agradat gaire. -Sí que el va veure!

La Ruth torna a respirar profundament i diu: Mireu! Aquí teniu la imatge d’un colibrí. És com aquest el que va veure el teu avi, Marc?

En Marc pensa que no era un colibrí l’animal que caminava pel bosc...i ara què faig? S’ho repensa i diu:

-Sabeu què passa? El meu avi és molt vellet i no hi veu gaire bé! Assumpte tancat.

Sembla que a la classe li agrada el tema que han de treballar avui. Tot el relacionat amb animals té l’èxit assegurat!!

Llegeixen el text entre totes i tots. A poc a poc. Bé...l’Abril sap que la seva velocitat lectora no és humana! Comença a llegir en mode Ferrari mentre els dits de la resta de companys es tornen bojos intentant seguir el seu ritme!

La mestra (Ruth) comença a fer preguntes sobre el text que s’ha llegit a la classe. Quants ous posa la femella de colibrí? 3, 5, 8, 100!!!! Tothom té ganes de participar.

-Voleu rellegir el text!!!!

-Què vol dir rellegir? (...diu l’Arnau...que acaba d’arribar del lavabo...)

 

9’40h

Una gota de suor llisca pel front de la Ruth...(Avui serà un dia interessant...pensa...).

Rellegir vol dir tornar a llegir, li respon amb veu amable i pacient...

-Dos!!! Dos!!! Dos!!!! Criden els 26 a una sola veu!!!

-Veieu com surt a compte fer les coses amb calma, diu la Ruth.

La classe segueix a bon ritme...quan la pau i la serenor s’han apoderat del personal, en Roger diu que la Clara no li deixa la goma!

En Xavi, (el del lavabo) torna a tenir ganes d’anar a donar un volt. No pot parar quiet ni un moment.

-Vols seure d’una vegada, Xavi!!

Sembla que la tutora ara s’ha enfadat de valent...

-No puc aguantar! Diu en Xavi...

1,2,3,4,5,6,7,8,9,10.........

 

10’00h

-Hora de l’esbarjo! La Ruth no ha hagut de decidir si en Xavi podia anar al lavabo o no. A l’hora del pati no hi ha problema!!!

Mentre baixen les escales en Roc li diu a la mestra que els colibrís poden batre les ales fins a 200 cops per segon. La Maria comenta que és l’ocell més petit del món i que n’hi ha alguns que només pesen dos grams!

En Pol diu que se’ls coneix com a “ocells mosca” per la seva mida!

En Xavi (el del lavabo) li comenta que és l’únic ocell que poc volar marxa enrere!

 

Realment...la màgia hi té molt a veure a l’hora d’aprendre! I és que els infants són això....màgia pura!

Aquest és el millor tresor!

editorial 30 d'octubre

Si busquem al diccionari el significat de la paraula "incertesa" hi trobarem la següent definició: :"Falta de coneixement segur o fiable sobre alguna cosa, especialment quan crea inquietud a algú".

En aquest punt ens trobem. Un curs ple d'incerteses, una manera de funcionar diferent. Però, per altra banda tenim tantes ganes de compartir amb vosaltres tot el que fem a l'escola que estem més motivades i motivats que mai.

Sí! www.totavenc.com segueix endavant! Obrint les portes de l'escola que el COVID ha tancat per a mares i pares! O sigui...que ja ho sabeu: Escola oberta! Per saber què hi passa només cal posar la mirada al forat del pany que és el TOT AVENÇ! Us hi apunteu?

Nosaltres hi seguirem estant!

editorial 5 de novembre

NO ES QUEIXEN, NO!

Van passant els dies, les setmanes, les hores...i el nostre món va canviant a un ritme efereïdor. Vivim situacions noves, imprevistes! Situacions que costen de païr, que no entenem ben bé del tot, que es fan difícils de gestionar. Situacions que posen a prova la nostra capacitat de resiliència. En fi, afrontem temps diferents.

Les bones solucions necessiten ser cuinades a foc lent... Però... Com afrontem aquest temps d'incertesa?

Mireu, és ben fàcil! Només cal obrir els ulls, atansar-se a la porta de l'escola, escoltar i observar.

Escoltar les cançons, els crits que fan mentre juguen imaginant que són superheroïnes o prínceps blaus! Observar les cares de felicitat de la canalla mentre viuen aventures amb els seus amics i amigues. Observar la capacitat d'adaptació que tenen. No es queixen, no!

Que cal posar-se mascareta? Doncs se la posen i imaginen de quin color ha de ser per tal que quedi "xula"!

Que la mestra o el mestre els diuen que cal rentar-se constantment les mans? Doncs et persegueixen fins que les tenen netes com una patena!

Que ara no puc jugar amb les nenes i nens de la classe del costat? Doncs faré amistats noves a la meva! 

En resum... ho posen tan fàcil que, fins i tot el concepte "nova normalitat", perd l'adjectiu. 

I és que a l'escola, i més en l'actualitat, no només aprenen coses els infants i joves. Els adults, us ho podem ben assegurar, hem après a somriure més. A estar més pendents de les mirades, a comunicar-nos amb els ulls.

I és que, potser, el millor antibiòtic inventat mai, és tan senzill com un somriure.

I és que, potser, la solució definitiva, s'amaga en la seva mirada, en la seva imaginació i en les seves ganes d'aprofitar cada moment.

Bona setmana a tothom!

© 2020 Creat per www.totavenc.com Fundació Collserola /Escola Avenç