Els avis i les àvies són com mags que fan que les coses siguin especials. Per a mi, els avis tenen el superpoder de saber sempre què vols per berenar, com si llegissin el teu pensament. I a sobre, et deixen repetir! També són uns experts a explicar històries d'abans, d'un temps en què no existien els mòbils ni internet. “Com vivíeu?”, et preguntes al·lucinat. Però ells somriuen i t'expliquen que ho passaven igual de bé.

L'àvia i l'avi sempre saben arreglar coses: joguines trencades, bicicletes rovellades o fins i tot dies una mica avorrits. I  cuinen com si fossin xefs d’un restaurant amb estrelles Michelin! Només ells poden fer una sopa que et cura fins i tot la tristesa.

Als avis els encanta dir frases com “Quan era jove...” o “Els nens d’ara teniu de tot!”, però t’ho diuen amb els ulls brillants, com si estiguessin molt contents que siguis qui ets. Ah, i tenen una habilitat màgica: sempre tenen caramels o xocolata amagats en algun calaix.

Passar temps amb els avis és com tenir un refugi secret on tot és tranquil i ple de somriures. Fan bromes dolces, t’ensenyen a jugar a cartes o a fer trucs amb les mans, i encara que no entenguin els videojocs, sempre volen que els ensenyis. També són pacients quan expliques històries interminables, i riuen fins i tot quan el final no té gaire sentit.

Els avis són qui et deixen quedar despert una mica més quan els pares no miren, són els que sempre tenen temps per escoltar-te i  fan que els dies normals siguin especials. Si alguna vegada et fas mal, et fan un petó màgic que ho cura tot. I quan estàs trist, saben què dir per fer-te riure o, simplement, t’abracen fort.

Els avis no són només avis; són una mica mestres, una mica amics i molt, molt divertits. I el millor de tot? Sempre són els teus grans fans, passi el que passi!