Envia'ns les teves propostes a totavenc@fundaciocollserola.cat
curs 24-25


T'explico un conte?
Hi havia una vegada uns bessons, un nen i una nena.
Es deien Pau i Paula.
Al Pau li agradava jugar a futbol i a la Paula la tornava boja el món del patinatge.
Un dia la seva mare els va dir:
-Nois, heu d'anar a cuidar a l'avui que està molt malalt i jo no hi puc anar.
Ells van acceptar, van dir que sí ràpidament.
La mare, però, sabia una cosa important però no ho recordava.
Els dos germans estaven caminant cap a casa l'avi quan la Paula va veure uns arbres molt grans. En acostar-s'hi una mica més es van trobar al bell mig d'un bosc.
Aquest bosc no era un bosc normal. Era un bosc amb molt soroll, monstres, combinacions amb animals reals...
Van entrar al bosc envoltats d'un silencia. De sobte van sentir unes petjades molt fortes.
Era un monstre!
Van sortir corrents i van tornar pitant a casa. No sabien què fer.
Quan el monstre va veure que els nens sortien esporuguits i que s'havien espantat molt, es va quedar preocupat. Ell només volia jugar!
El bosc dels monstres!
Laia B. 3r de Primària
.jpg)
Aprendre a llegir i a escriure no té
perquè ser avorrit!
A infantil Juguem al penjat!!
Us hi animeu?
.jpg)

Evitem l'erosió del bosc!
Al bosc de l'escola tenim un problema amb l'erosió: es formen xaragalls. Com que no som els únics vam pensar que era una oportunitat per parlar a totes les classes del problema de l'erosió i de com, des de sempre, pobles de tot el món ho han solucionat creant feixes als terrenys amb pendent..
.jpg)
A Secundària vam fer una primera recollida de terra i la vam posar en tram d'un xaragall del bosc.

Una setmana després encara estava prou bé però després de les pluges de la tardor una bona part de la terra més fina havia marxat i només quedava la més gruixuda.
.jpg)
Es va demostrar que només omplint de terra els xaragalls no fariem res, per tant vam demanar saques de terra i avui l'hem començat a repartir pel mateix espai on vam fer la prova anterior. Seguirem repartint la terra i farem un parell de feixes, quan ho tinguem acabat us ho tornarem a ensenyar!

Tuvols?
tu poTS!
"Tu vols? Tu pots!" és més que una frase, és un lema que ens recorda que els nostres somnis no són inabastables. Quan realment desitges alguna cosa, el primer pas és creure-hi. Però, saber què vols no és suficient; cal treballar-hi de valent. El camí no serà fàcil, i segur que trobaràs obstacles, però la perseverança és la clau. Cada fracàs ens ensenya alguna cosa nova i, si mantens la motivació, acabaràs aconseguint-ho. A més, és fonamental tenir criteri: saber triar els passos i no deixar-te portar per la pressió externa. El teu somni és teu, i només tu pots fer-lo realitat. Recorda que, tot i els dies difícils, el que t'obre les portes és l'esforç continu. No deixis que ningú et digui que no pots; si realment ho vols, ho pots aconseguir.
2N TRIMESTRE


L'Editorial
Et tornaré a veure?
De la mida justa i amb tot allò que sempre havia somiat.
Així et vaig conèixer i amb aquesta sensació em vaig acomiadar de tu en un dia plujós i, potser també, una mica trist.
Em vaig enamorar de tu al primer moment. Només sortir del tren que em va deslliurar de l'atractiva bogeria napolitana, em vaig quedar astorat davant la sobrietat i la calidesa dels teus carrers. Florència, la ciutat del Renaixement, em vas acollir amb la teva majestuositat i la teva història, que sembla impregnar cada pedra dels teus edificis.
Vaig quedar fascinat amb la impressionant Catedral de Santa Maria del Fiore, amb la seva cúpula dissenyada per Brunelleschi, una autèntica obra mestra de l'enginyeria i l'art. Cada detall del seu exterior em convidava a admirar-la durant hores, mentre que l'interior em va captivar amb la seva atmosfera gairebé mística. Hi vaig passar estones llargues, gairebé perdut en els pensaments, escoltant les veus apagades dels visitants que, com jo, compartien aquest moment de reverència.
Els carrers em van conduir fins al Ponte Vecchio, aquell pont tan característic que sembla desafiar el temps amb les seves botigues de joies que pengen sobre el riu Arno. Allà vaig escoltar la rialla d’una parella jove, el so d’una guitarra tocada per un cantant poc reconegut però que sabia transmetre sentiment i l’aigua que fluïa amb calma. Des d’aquell pont, vaig contemplar una posta de sol que tenyia la ciutat de tons daurats, un espectacle que em va fer sentir part d’una pintura viva.
Però el que més em va impressionar va ser la Galeria dels Uffizi. Allà, davant dels quadres de Botticelli, com "El naixement de Venus" o "La Primavera", em vaig sentir connectat amb el passat i amb la capacitat humana de crear bellesa immortal i amb tantes i tantes coses que havia après a l'escola. Passejant entre les sales, vaig notar les mirades fascinades dels altres visitants, cadascun gaudint del seu propi diàleg silenciós amb aquelles obres. Vaig entendre perquè Florència ha estat considerada la capital de l’art.
El David de Miquel Àngel, al cor de la Galeria de l’Acadèmia, em va deixar sense paraules. La seva presència imponent em van fer reflexionar sobre la grandesa de l'home i la seva capacitat per assolir la perfecció. Una guia explicava, amb passió i orgull, els detalls d’aquella figura, i vaig imaginar els anys de dedicació que van culminar en aquesta meravella.
Però Florència no seria el que és sense la seva gent. Els florentins, amb la seva energia i passió, em van captivar. Els comerciants dels mercats, com el Mercat de Sant Llorenç, m’oferien amb entusiasme els seus productes, des de cuir fins a delícies típiques. A les cafeteries, els cambrers servien amb un somriure i sempre disposats a intercanviar algunes paraules, fent que cada pausa fos una experiència acollidora. Em vaig trobar parlant amb un senyor gran que em va explicar històries del barri i em va donar consells sobre on menjar el millor gelat de la ciutat. I com oblidar als artistes de carrer, que amb les seves melodies i creacions afegien un toc especial a cada passejada?
Quan la pluja va començar a caure aquell darrer dia, vaig sentir que era el teu comiat, una manera subtil de dir-me que havia arribat el moment de marxar. Vaig aixecar els ulls per darrera vegada cap als teus edificis, il·luminats per les gotes de pluja fina, i vaig saber que no era un adéu. Perquè, malgrat la distància, Florència, estic convençut que ens tornarem a veure. I quan ho fem, em rebràs amb el mateix encant de sempre, com si mai hagués marxat.

ORGULL
DE CAMPIONS!



L'equip de Aleví (5è i 6è) d'Handbol de l'Escola Avenç de Sant Cugat es va proclamar guanyador del torneig de Nadal d'handbol aleví del FC Barcelona on participen els millors clubs d'Handbol de Catalunya. El conjunt santcugatenc va superar la lligueta amb cinc victòries de cinc partits i les eliminatòries derrotant al Sant Andreu, el Sant Esteve Palautordera i a Les Franqueses en una final molt ajustada. L'entrega del trofeu ha anat a càrrec de l'exporter del Barça i actual segon entrenador del primer equip, Thomas Svensson.
Els alevins sumen així el quart títol d'enguany després de guanyar el Campionat de Catalunya 2024, la Montpellier Cup 2024 i la lliga de Preferent del Consell Comarcal del Vallès.
A més, els grups de 1r, 2n, 3r i 4t de primària van participar en un Torneig de HANDBOL Nadalenc, organitzat pel Club Handbol OAR Sabadell on van fer fer molt bon paper. Destaquem l'equip de 3r i 4t que va quedar en 1r lloc de la seva categoria.
1,2,3 AVENÇ, AVENÇ, AVENÇ
I SORTIM A JIJANTES!

En Killian i el Manga
En Killian ens envia aquest dibuix fet amb retoladors i llàpis de colors.
Representa el personatge de Pokémon anomenat Cerulegge. És un Pokémon de tipus foc/fantasma introduït a la novena generació.

Personatges que han fet història!
Bob Dylan
Bob Dylan
Bob Dylan, nascut Robert Zimmerman el 1941 a Duluth, Minnesota, és un dels músics més influents del segle XX. La seva carrera va començar als anys 60, amb una fusió única de folk, rock i poesia, que va revolucionar la música popular. Temes com la protesta social i els drets civils són centrals en les seves cançons, com en el mític "Blowin' in the Wind". Va rebre el Premi Nobel de Literatura el 2016 per la seva aportació poètica a la música. Amb una trajectòria extensa, Dylan segueix sent una figura clau en la música i la cultura contemporània.