L'EDITORIAL
de la Marta Tortosa
La paradoxa
Sant Cugat del Vallès, 15 de novembre del 2024
Hola, Gina. Soc la Gina del passat. Aquesta carta l'has de llegir l'any 2050, així que tindrem trenta-sis anys. No sé si recordes aquell dia que la vam escriure quan teníem deu anys. Vam pensar que seria una bona idea posar-la a la capseta de les coses importants i espero que l’hagis trobat allà i l'estiguis llegint. Tot el que diu la carta ja ho saps. Quan t’escric, el món està força embolicat. Hi ha moltes guerres, aiguats, sequera i altres coses que no entenc gaire, però veig els adults força preocupats. Però tot això ja ho saps tu. No sé si recordes que jo, bé, nosaltres, volíem ser informàtiques. Ho som? També m’agradaria saber com és el món de 2050. Ha canviat molt? Com ens ha anat la vida?
La Gina del 2050 va acabar de llegir la carta, que de fet durant anys havia oblidat que l’havia escrit. Aquell vespre se li havia acudit obrir la caixa de les coses importants. Feia temps que no l'obria, però de tant en tant hi posava algun record. En baixar la tapa, alguna cosa va quedar enganxada i no acabava de tancar. La va tornar a obrir i va treure el que s'havia encallat. No l'obris fins al 15 de novembre del 2050 posava en vermell a la part del davant d’un sobre força vell. De seguida li va venir al cap el dia que havia escrit aquella carta feia just vint-i-sis anys aquell mateix dia. Es va emocionar molt llegint-la. De seguida va buscar un full i alguna cosa per escriure. Va trobar una llibreta vella i mig llapis, i començà:
Sant Cugat del Vallès, 15 de novembre del 2050
Hola, Gina
Acabo de llegir la teva carta. M'he emocionat molt i no sé ni per on començar. Tenim una filla preciosa i molt espavilada, com nosaltres. Crec que és igual que tu. Bé, és com totes dues. Seguim vivint a la mateixa casa, i la nostra filla, la Dana, va a la mateixa escola que vam anar nosaltres. Però els pares, que ja s'han jubilat, han anat a viure vora el mar. Hi anem sovint els caps de setmana i a l'estiu. Sé que t'agradaria molt. No tot són coses boniques però. Passem molta calor i també tenim temporades de molt fred. Les pluges són molt fortes i ja no podem fer servir la calefacció i l'aire condicionat tant com abans. Recordes que al poble hi vivia tanta gent? Doncs n’hi ha molta que ha anat a viure a l’estranger. La sequera és tan forta que tot i estalviant aigua no sempre en tenim prou. I ens porten uns dipòsits gegants. Ara sembla, però, que han trobat la manera de tenir aigua tot l'any. Ja t'ho explicaré. Hem canviat una mica la manera de viure. Ara ja no treballem tantes hores i tants dies com abans i sempre puc treballar a casa. I sí, som informàtiques. És el que volíem, oi? També escric contes al meu temps lliure i saps qui els dibuixa? La nostra millor amiga, la Maria. De fet, te'n podria portar un. Cuida-la la Maria. Sou i sereu les millors amigues. Bé, ara vaig a dormir que em llevo molt d’hora. A la pròxima carta t'explicaré més coses.
L'endemà, el dia 16 de novembre de 2024, la Gina i la seva família van sortir de casa per anar a veure els avis. Ningú no es va fixar en una dona molt semblant a la mare que estava a l'altra banda del carrer.
Quan van arribar al vespre, la mare li va donar una carta. “Deu ser d'algú d'aquí perquè no té segell” La Gina no s'ho podia creure. Era una carta d'ella mateixa escrita el 2050. No va intentar entendre-ho. Sabia que no era possible, però no hi havia cap més explicació. La Gina del futur havia estat allà. Així que va córrer cap a l'estudi a escriure-li una carta. La mare no va trigar a avisar-la perquè anés a dormir, que ja era molt tard. Com que no havia acabat la carta, la va deixar dins de la caixeta de les coses importants. L’endemà, el primer que va fer va ser anar a acabar la carta, però ja no hi era. Sí que hi havia una carta de la Gina del futur.
Sant Cugat del Vallès, 16 de novembre del 2050
Que tal Gina?
Ja he llegit la carta que vas començar. Veig que tu ja has llegit la meva i deus haver pensat que ha passat un fet extraordinari i impossible. He estat al teu temps? Doncs sí i és possible tot i que només estem en proves. T'he de dir que gràcies a un gest que vas fer ahir, ara puc fer aquest viatge en el temps. Et donaré una pista: la caixeta de les coses importants és la clau del perquè podem fer aquests viatges. Hi vas anar deixant les cartes i ara, i amb la feina de molta gent, hem pogut començar a fer els viatges. Així que si em vols escriure una carta o vols que vegi alguna cosa, la poses a la caixeta. Una cosa t'he de dir. Jo vindré a portar les meves cartes, però no ens podrem veure mai. I si no puc venir te la deixaré a la caixeta.
La Gina del passat no podia creure el que estava llegint. No s'atrevia a explicar-ho a ningú, pensarien que s'havia begut l'enteniment! Va decidir que no ho faria tot i que pensava que li havia d'explicar a la Maria.
La Gina del futur estava molt emocionada. Havia estat a casa l'any 2024. S’havia vist a ella mateixa i també al pare i a la mare. No recordava haver estat tan petita i va trobar els pares molt joves.
A partir d'aleshores, la Gina del 2024 escrivia una carta gairebé cada dia i la posava a la caixeta. Era com escriure un diari. Li explicava el que feia, el que sentia, el que li passava. La carta desapareixia i al seu lloc, al cap d’unes hores, n'hi havia una de la Gina del futur. Un dia, al cap d'un parell d'anys, la Gina, que ja en tenia 12, tenia un paquet a la bústia. Era un llibre escrit per ella l'any 2052. Ella n’era l’escriptora i la protagonista. Fins i tot havia guanyat un premi. Dins el llibre hi havia una nota.
Gina, aquest llibre l'hem escrit plegades. He fet servir totes les cartes que m'has enviat durant dos anys i també els meus records. Per cert, no t'he dit encara que escrius molt bé! Friso perquè em diguis què t'ha semblat
Fins demà
Marta Tortosa
Mestra i escriptora.
Som periodistes!
Al primer cicle d'educació primària les nenes i nens s'endinsen de ple en el món de la lectoescriptura i tot el que l'envolta. Per treballar l'expressió oral, a partir d'unes targetes on hi havia informació sobre un personatge fictici, entrevistador i entrevistat es van preparar les entrevistes! No us podeu perdre a aquests personatges tan curiosos!
ALBERTO VOLAVOLA
FINONA ULLTORT
MARIONA ATRAPALLADRES
SANTI FILSDOR
XÈNIA ZIGAZAGA
PEP QUEBONIC
Al pot petit!
La setmana passada, els nens i nenes de I5, emmarcats en el seu projecte on van descobrint els diferents arbres del nostre entorn i el seu ecosistema, van anar d'excursió al Parc de Collserola.
Ens fan arribar un vídeo on ens expliquen què van aprendre i què és el que més els hi va agradar!
Gràcies per compartir-ho!
Aventures i mirades
d'Ed. Infantil
Cuinetes!
Cuinetes!
La Júlia és una gran reportera, actriu i també cuinera! Aquesta setmana ens ha preparat una recepta de "Cupcakes de xocolata extra-esponjosos"!
No us la podeu perdre, segur que amb el detall i amor que ho ha preparat ens quedaran a tots boníssimes!
Gràcies Júlia!
Convivim amb
la natura
A l'espai migdia cada dia aprenem i descobrim coses noves!
Els nens i nenes de Cicle Inicial estem aprenent a cuidar, respectar i conviure amb la Natura.
Aprofitant l’arribada de la tardor, hem donat una volta pel gran bosc de l’Avenç i hem recollit algunes fulles caigudes. Amb elles i una mica de creativitat, ens hem proposat crear els nostres bitxos!
Que com ho hem fet??? Ens hem posat mans a l’obra, i amb una mica d’imaginació, hem aconseguit fer aquestes obres d’art per endurnos-les a casa!
%20(1).jpeg)
.jpg)
_edited.png)
L'Àlex és un gran aficionat del futbol. Tant és així, que ens ha preparat una biografia d'un dels seus jugadors preferits: Rodrigo Hernández Cascante. Jugador del Manchester City FC.
Un gran periodista!
Gràfcies Alex!
BIOGRAFIES
Gaudim de l'esport!
Un any més la participació de l'AVENÇ al CROS Ciutat de Sant Cugat ha estat un èxit.
El passat diumenge 10 de novembre es va celebrar el 26è Cros Ciutat de Sant Cugat, una competició atlètica que al llarg dels anys s’ha convertit a tots els nivells en l’activitat esportiva estrella del municipi. Tot i el seu format competitiu, és una prova familiar que es consolida com una autèntica festa de l’esport.
Durant tot el matí del diumenge es van desenvolupar un total de 18 curses (separades per les diferents categories d’edats i sexe), i que englobaren totes les edats, convertint el Parc de la Pollancreda en tot un gran esdeveniment esportiu i social a Sant Cugat
234 participants de l'escola Avenç van gaudir d'una cursa genial, compartint l'experiència amb altres companys i companyes.
Felicitats per la cursa a tots i totes els que hi vàreu participar i a les que no, no us ho perdeu l'any vinent!
Els enigmes
de la setmana!
Avui us portem un conjunt d'enigmes que ens ha preparat la Mariona de Cicle Superior. Creieu que podreu esbrinar-los tots? Esteu preparats i preparades?
La setmana vinent, les respostes!
1- Una caixeta blanca que quan s'obre, no es tanca.
2- Una velleta surt a passejar cada dia. Avui plou molt, però tot i així, ha sortit. Ella viu al sisè pis i cada dia puja fins al quart amb ascensor. Avui, en canvi, ha pujat amb ascensor tot el camí. Per què?
3- No és carn ni peix i crida quan neix. Què és?
4- És dissabte i està plovent. Els dos germans estan jugant, la mare està fent el dinar i el jardiner està regant les plantes. El pare ha estat assassinat. Qui l'ha matat?
PERSONATGES
Hedy Lammar
Hedy Lamarr va néixer a Viena, el 9 de novembre de 1914. Va ser una inventora, actriu i productora dels Estats Units.
Més mundialment coneguda pel seu paper al cinema, actualment figura com una de les actrius més mítiques del cinema estatunidenc i té una estrella al passeig de la fama de Hollywood.
Però més important va ser el seu paper com a inventora, ja que durant la Segona Guerra Mundial i amb 27 anys va registrar, juntament amb George Antheil, la patent d'un sistema secret de transmissions de ràdio que permetia saltar entre 88 freqüències diferents per a guiar per radiofreqüència els torpedes de les forces navals aliades, fent impossible la detecció per l'enemic de l'atac submarí.
És gràcies a aquest invent que actualment tenim GPS i WIFI!