Ara que ja és tardor,

i les fulles enrogeixen

i els sentiments,

sense pressa,

saben parlar de tristors....

Jo voldria que la vida,

fes com les branques eixutes,

descansés entre la calma

dels colors de la tardor.

​

Ara que el Sol ja s'amaga,

que les tardes son més curtes,

i l'oreneta aixeca el vol...

Vull escoltar el silenci,

xipollejar entre la pluja,

sentir petar les castanyes

quan les apropes al foc.

​

La tardor que més m'agrada

no té pressa ni té por.

És valenta i no s'amaga

humida, fosca i pintada

dels colors de la tardor.

​

És tardor i jo t'estimo,

a prop de la llar de foc,

contemplant la pluja fina

i cantant una cançó.

​

És tardor i vull escriure

que soc feliç de debò,

quan les fulles es vesteixen

dels colors de la tardor.

​

​