
L'EDITORIAL
I si et dic que no?
Carta per explicar-t'ho bé
Digues-me fins on vols arribar. Digues-me què vols.
Voldria saber si els teus objectius personals van més enllà dels límits que hem pactat.
Si allò que em demanes traspassa la llibertat dels altres. Digues-me si vols anar més enllà del compromís que tu i jo tenim.
T’ho dic, i potser no m’entendràs, perquè és possible que et digui que no. I quan ho faci, vull que sàpigues que és perquè t’estimo. De fet t’estimo tant que fins i tot hi ha vegades en que miro a un altre costat i no et dic res sobre allò que no acabes de fer bé. Aquí m’equivoco, ho haig d’acceptar. Saps què em passa?
Potser no t’ho hauria d’explicar això. Quan a voltes ens enfadem i t’haig de negar quelcom, interiorment em tremolen les cames. Em tremola el cor i se m’entristeix l’ànima per posar pals a les rodes a allò que et fa tanta il·lusió. Però clar...hi ha tantes coses que et fan il·lusió, oi?
Saps què? Tu i jo no som amics. I vull que m’entenguis. La nostra relació va més enllà de l’amistat. Amigues i amics que van i venen, alguns que perduren en el temps, d’altres no... Tu i jo no vivim en una línia de temps que caduqui. En certa manera som un sol camí fins que arribi el moment en que tu puguis decidir per on anar, a quin cel volar i amb qui compartir el viatge.
Aquest moment arribarà, no pateixis, més d’hora que tard. Ho sé perquè jo també ho he viscut. Però abans cal fer camí plegats i a mi em toca ajudar-te a afrontar el dia a dia, les errades i els encerts, els somriures i els plors.
Això fa que moltes vegades interpretem cançons descompassades. Dues veus que afinen a estones. Tu acabaràs sent la veu principal del teu futur, de fet, ara ho ets del teu present, tot i que, en ocasions, necessites metrònom. I aquest, potser m’equivoco en dir-t’ho, és el meu paper. Si tu ho vols.
Un paper que només m’aporta orgull, sí, orgull de com ets, de les passes endavant que fas cada dia, dels reptes que assoleixes i de les paraules, sí, les teves paraules.
I les meves paraules? Sovint no són encertades. Jo també haig de lluitar contra els meus dimonis i les meves inseguretats. No tinc, ni he tingut mai, la veritat absoluta. No ho pretenc. Ho entens? Només vull que lluitis per allò que vols.
Jo t'acompanyaré però no puc regalar-t'ho.
Ets de parlar poc, ho sé. Deus sentir que vull portar el volant de la teva vida. Et ben asseguro que això no és així. Jo confio en tu. No podria ser d’altra manera. Però tu també has de fer l’esforç de confiar en mi. Aquesta és l’única fórmula màgica.
Digues-me fins on vols arribar. Jo només et puc prometre que, si tu vols, en aquest camí, hi seré sempre. No sigui cas que un dia et vingui de gust parlar de tu, de mi, d’allò que et passa i jo no et donés l’oportunitat de fer-ho.
Digues-me fins on vols arribar, però decideix per tu mateix. Jo seré al costat per aplaudir-te si l’has encertat o perquè et recolzis en mi si has errat. De camins n’hi ha molts. Sempre es pot tornar enrere i canviar de rumb.
Digues-me fins on vols arribar, o no. No en tens cap obligació.
I jo et diré que sí o et diré que no. I quan et negui la intenció, ho faré, un cop més, perquè t'estimo.

Xavier Parras
Mestre

“El més important en la comunicació és escoltar allò que no es diu.”
Peter Drucker
Comissió de sostenibilitat
VENIM DE L'HORT!
A Secundària ja hem començat a omplir l'hort!
Ahir vam trasplantar coliflor verda, bròcoli, col romanesco, col llobarda, cebes, enciams maravilla i enciams fulla de roure vermella.

ESO



Al pot petit!
Aventures i mirades
d'Ed. Infantil
Gaudim de la cuineta del pati

Doncs aquí ens teniu! Amb les mans a la massa! Les mestres en diuen "Joc simbòlic" i nosaltres "Passar-nos-ho bé!"
En aquest entorn tan meravellós que tenim no pot ser d'altra manera!
Juguem i aprenem, ens relacionem, xerrem una estona i arreglem el món!
Què més voleu?
Nosaltres no som tan complicades i complicats com vosaltres, els adults.
Pim pam xocolata! A riure i a seguir omplint la nostra motxilla de bones experiències, bons moments i un munt d'aprenentatges d'aquells que duren per sempre.
No us fem una mica d'enveja?
Qui ha dit que aprendre no és divertit?
Relats curts!
Un espai per explicar allò que tu creguis i com tu creguis!
L'habitació de Van Gogh!
En literatura, la descripció és la representació d'alguna cosa amb paraules, com si féssim un retrat. Escrivint en lloc de dibuixar.
El dormitori de Van Gogh a Arle és una pintura a l'oli realitzada el 1890, Actualment el podem contemplar al museu del pintor a Amsterdam.
Els nens i nenes de tercer hem intentat fer el retrat utilitzant paraules en lloc de pintures, aquí tenim el de la Berta
“L’habitació d'en Van Gogh té un llit molt gran i dues cadires antigues com les que tinc a la casa de la Cerdanya. Té sis quadres i també una taula de treball.
L’habitació és gran i lluminosa. Les parets
són blaves i el terra verd i marró. Hi ha cinc
penjadors, un al costat de la porta i els altres quatre darrere el llit. La porta és blava i la cadira, a la part de seure, és de color verd clar.
El llit de dos coixins grocs i una manta vermella. És una habitació molt bonica.”



Vincent Van Gogh
¿Sabíeu que només va aconseguir vendre un quadre al llarg de tota la seva vida?
Era fill d'un auster i humil pastor protestant holandès, Theodorus van Gogh i d'Anna Cornelia Carbentus. Va ser el major de sis germans. Durant la infància va assistir a l’escola de manera discontínua i irregular i, encara que no va ser bon estudiant, allí va ser on va començar a aficionar-se a la pintura. Durant tota la seva vida es va enorgullir de ser un gran autodidacta. Malgrat la seva dedicació als dibuixos, molts mestres d’aquest art li van dir que mai arribaria a ser un pintor professional perquè no sabia pintar. A pesar d’aquests informes, Van Gogh no es va rendir i als disset anys va entrar com aprenent en Boussod & Valadon, una important companyia internacional de comerç d’art. És en aquesta companyia que el seu germà Theo, quatre anys menor que ell, treballarà des de 1873 fins a la seva mort. Sense l’abnegació del seu germà Theo mai hagués estat possible la curta i intensa carrera artística de Vincent van Gogh, ja que sempre li va procurar suport emocional i econòmic. La gran amistat que va unir tots dos germans de per vida, està documentada en les nombroses cartes que es van intercanviar a partir de l'agost de 1872.
A la seva volta d'Anglaterra Van Gogh es va obsessionar amb La Bíblia, va voler fer-se teòleg i va estudiar en la Universitat de Leiden. Per a demostrar la seva profunda creença en la religió cristiana va demanar ser missioner en diverses companyies, però va ser rebutjat per no saber ni llatí ni grec. Un dirigent es va compadir d'ell pel seu profund fervor i el va enviar com missioner a les mines de Borinage, a Bèlgica on durant 22 mesos va donar tot el que tenia als miners: roba, diners i menjar. Allí va ser on va realitzar les seves primeres pintures, va començar retratant camperols, copiant obres del seu pintor favorit Millet.
En 1888, després de viure a París un temps al costat del seu germà Theo, es va instal·lar a Arlés, al sud de França, amb la intenció de crear un taller d'artistes a casa seva. L'únic pintor que es va desplaçar fins a allí va ser Paul Gauguin. Vincent li va fer un quadre de benvinguda, "L'habitació" i van passar junts una temporada, en la qual els desordres mentals de Vincent van impedir que la relació es mantingués. La tarda del 23 de desembre de 1888 Van Gogh i Paul Gauguin van tenir un altercat violent a Arles, en acabat Vincent tenia tallada l’orella. Davant la policia va declarar que havia estat una autolesió, però hi ha indicis per pensar que li va provocar el seu amic Gaugin. Vincent Van Gogh va produir la major part del seu treball, unes 910 pintures i 1100 dibuixos, durant un període de solament 10 anys (etapa de 1880-90) fins que va sucumbir a una malaltia mental. Va morir mentre passejava pel camp. La carrera pictòrica de Van Gogh va estar marcada pels llocs on va viure i treballar. Va voler reflectir la vida corrent en les seves obres i necessitava sempre copiar in situ, de la realitat, ja fossin paisatges o models. La seva obra destaca per l’ús del color i les seves vigoroses pinzellades, i se’l considerà precursor de l’expressionisme. Malgrat la qualitat de la seva obra, va caldre esperar a la seva mort perquè els seus mèrits fossin reconeguts i es convertís en una gran figura de la pintura. Va tenir una gran influència en l'art del segle XX, especialment entre els fauvistes i expressionistes alemanys.
Les millors obres
de Van Gogh
PERSONATGES


Els dibuixos de l'Hugo!

Hi ha un tipus de talent que no s'educa. Es pot entrenar, millorar, portar a límits inimaginables...però el talent es té o no es té. En les mans i la creativitat de l'Hugo hi viu aquest talent.



.jpg)
Aquest divendres, els infants d’Infantil començaran una nova aventura amb el nostre estimat amic, el Punxetes, un cactus molt especial! Aquesta dinàmica única portarà als més petits a viure un viatge ple de màgia, aprenentatges i descobertes.
El Punxetes visitarà diferents llocs i coneixerà personatges fascinants que l’ajudaran a créixer, alhora que es treballaran valors com l’autonomia, el respecte per l'entorn i la convivència. Cada nova experiència serà una gran oportunitat per compartir en família i créixer junts.
Les famílies rebran més informació sobre aquesta iniciativa a través del "T’explico" l’agenda de l’escola. Us animem a formar part d’aquest emocionant viatge i a gaudir de cada moment amb nosaltres!
Junts, farem del camí del Punxetes una experiència inoblidable!

Arriba en Punxetes a Infantil!
Presentació
Puntxetes

Les obres digitals de l'Ivan
Amb Clip Studio Paint
Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.

El test!
Vols saber si, realment, ho saps tot de l'Avenç?
Respon a les preguntes. La propera setmana....la solució!
1.- De tan alt que és...fa de cap d'estudis!
2.- L'art és a les seves mans!
3.- Si necessites una xic de gel...ves a veure a la...
4.- Entre fustes i martells, de l'Avenç, ell n'és el rei!
Som l'escola dels somriures!