Anna Jové ha passat dècades a les aules, amb una mirada atenta i un compromís ferm amb els seus alumnes. Lluny de discursos idealitzats sobre la vocació, ha viscut l’educació des de la realitat: amb reptes, cansament, però també amb la satisfacció de veure créixer generacions d’infants. Ens parla de com ha canviat l’escola, de què significa ensenyar avui i de tot allò que no surt als llibres de pedagogia. Ella s'ha convertit en un dels pals de paller del TOT AVENÇ sense voler, en cap moment, prendre cap mena de protagonisme. Sap perfectament que els protagonistes d'aquest projecte som nosaltres!
Lectora apassionada defensa qualsevol llibre com un tresor. D'aquest aspecte i de molts altres ens n'enriquim tots i totes.
Sabem que ha fet un esforç per sortir en aquesta entrevista. Moment d'agrair, doncs!
Gràcies Anna!
.png)
L'EDITORIAL
Quatre punts de vista diferents davant un malentès.
I tu? Com t'ho fas?
Jo sempre tinc raó
"Jo sempre tinc raó. No és que m’agradi imposar la meva opinió, però quan tinc clar que una cosa és certa, no veig per què hauria de canviar d’idea. La meva manera de pensar és lògica, raonada i, en la majoria de casos, encertada. Quan discuteixo amb algú, sovint m’adono que l’altra persona està equivocada o que no té prou informació. Llavors, intento fer-li veure el seu error, perquè, al final, el que importa és arribar a la veritat, oi? I si jo ja la tinc clara, per què hauria de fer veure que no?
És desesperant quan la gent es nega a admetre que s’equivoca. Jo no discuteixo per discutir, només vull que les coses es facin bé. Com a mi m'agrada! Hi ha persones que es tanquen en banda, però jo només intento ajudar-les a veure la realitat com és.
No és tossuderia, és tenir criteri".
Ningú és el propietari de la raó
"Dir que sempre tens raó no et fa més savi, sinó més tancat. La realitat és que ningú és propietari de la veritat absoluta. Tots veiem el món a través de la nostra pròpia experiència, i això fa que sovint ens equivoquem sense ni adonar-nos-en.
Quan algú es nega a escoltar perspectives diferents, el problema no és que tingui raó o no, sinó que es perd l’oportunitat d’aprendre. Les discussions no haurien de ser una batalla per veure qui guanya, sinó una manera de compartir punts de vista. Canviar d’opinió no és debilitat, sinó intel·ligència.
Escoltar els altres, posar-se en el seu lloc i acceptar que potser ens equivoquem ens fa més savis. Si et tanques en la teva pròpia veritat, només t’estàs enganyant a tu mateix".
.png)
Sempre faig el que volen els altres
"Jo mai busco problemes. Si algú vol decidir què fem, jo hi estic d’acord. Si en una discussió hi ha qui insisteix que té raó, jo no ho discutiré. No és que no tingui opinió, però de vegades és més fàcil cedir que discutir.
A vegades, em trobo fent coses que no m’agraden gaire només perquè així evito tensions. No és que em senti malament, però tampoc m’agrada del tot. Simplement, prefereixo que les coses flueixin sense conflictes.
Però, al final, m’adono que si sempre deixo que siguin els altres qui decideixen, acabo desapareixent una mica. I llavors em pregunto: fins a quin punt val la pena evitar el conflicte si això significa no ser jo mateix? Si no cedeixo perdré les amigues?"
L'invisible
"No tinc problemes amb ningú. No discuteixo, no imposo el meu punt de vista, no faig enfadar a ningú. Però, tot i així, hi ha dies que em sento sol. Parlo amb la gent, participo en converses, però sovint tinc la sensació que ningú m’escolta de debò. Com si fos invisible, com si no importés gaire el que penso o sento.
M’adono que la solitud no sempre té a veure amb estar físicament sol. Pots estar envoltat de gent i, tot i així, sentir que no encaixes, que ningú et comprèn del tot. Potser és perquè no sé expressar bé el que penso, o potser és perquè els altres estan massa ocupats en les seves pròpies històries per fixar-se en mi. No ho sé. Només sé que hi ha dies en què m’agradaria que algú parés un moment i em preguntés, de veritat, com estic".
Xavier Parras
Mestre
.png)
Us imagineu parlar dels gossos tot utilitzant diferents tipologies textuals?
Doncs a 3r B de l’escola ho han fet.
Des de diferents punts de vista!
En format notícia, text instructiu, conte, text científic, poesia, còmic, bibliografia....
Tot un luxe que cal compartir!
.png)
Empower
Growth
Personatges que han fet història!
FREDERIC MISTRAL
Frederic Mistral: Poeta de la Llengua i la Cultura Occitana
Frederic Mistral va néixer el 8 de setembre de 1830 a Maillane, una petita localitat de la Provença, al sud de França. Va ser un dels escriptors més importants en llengua occitana i un gran defensor de la cultura provençal. Fill d’una família de propietaris rurals, va estudiar Dret a la Universitat d’Avinyó, però aviat va decidir dedicar-se completament a la literatura i a la promoció de la seva llengua materna.
El 1854, juntament amb altres escriptors occitans, va fundar el Felibritge, un moviment dedicat a la preservació i difusió de la llengua d’oc. Amb aquesta associació, Mistral va aconseguir donar un gran impuls a la literatura occitana i al seu reconeixement cultural.
La seva obra més coneguda és "Mirèio" (1859), un llarg poema èpic en occità que explica la història tràgica d’una jove camperola enamorada. Aquesta obra li va valer un gran prestigi i va ser traduïda a diverses llengües. També va escriure altres obres destacades com "Calendau", "Nerte" i "Lou Pouèmo dóu Rose".
L’any 1904 va rebre el Premi Nobel de Literatura, compartit amb José Echegaray, un reconeixement a la seva contribució a la llengua occitana i a la literatura universal. Mistral també va ser autor d’un diccionari occità-francès, "Lou Tresor dóu Felibrige", una obra de gran importància per a l’estudi de la llengua d’oc.
Va morir el 25 de març de 1914 a Maillane, el seu poble natal, deixant un llegat fonamental per a la cultura occitana i la defensa de les llengües minoritàries. Avui dia, Frederic Mistral és recordat com un símbol de la resistència lingüística i de la bellesa de la poesia provençal.
Estrenem nova secció! Un espai on anirem recomanant contes i àlbums il·lustrats per compartir amb els petits i no tant petits!
"LA CUCURUTXU"
Escrit per Eva Ferrer Paniagua i il·lustrat per Anna Grimal
Publicat per l'editorial "El genet blau"
"La Irene té una gelateria molt especial. Els seus gelats no són com els altres. Si menges un dels seus gelats et pot transportar allà on vulguis, des de les platges d'Itàlia fins a les ciutats d'Estats Units.
Un dia, entra a la seva gelateria una àvia i li demana un gelat molt especial. Un per viatjar a un record, un moment molt especial que no vol oblidar mai."
Un conte dolç, que és com una carícia al cor, que ens fa pensar en aquelles petites coses que donen significat al nostre dia a dia. Una història amb un final que de ben segur us farà somriure.
.png)
Al pot petit!
Aventures i mirades
d'Ed. Infantil
CONTINGUT
EXCLUSIU
PER A FAMÍLIES
DE L'AVENÇ
S'acosta Sant Jordi i a l'escola ens anem preparant per crear i inventar històries!
Fa unes setmanes els nens i nenes de I5 van fer una visita al museu de la Teia Moner per familiaritzar-se amb les titelles.
Aquests últims dies han estat practicant l'art d'explicar aventures amb les titelles a l'aula. Ens fan arribar una petita mostra. No us ho perdeu!
.png)
music BOX
ZAZ
Zaz, nom artístic d’Isabelle Geffroy, és una cantant francesa nascuda el 1980 a Chambray-lès-Tours. Va començar els estudis musicals des de petita al conservatori i més tard es va formar en música moderna al CIAM de Bordeus. Va cantar en diversos grups, incloent-hi "Fifty Fingers" i el quintet de jazz d’Angulema. També va formar part de la banda "Izar-Adatz", amb la qual va fer gires per França.
El 2010 va llançar el seu primer àlbum, Zaz, que incloïa el gran èxit Je veux, catapultant-la a la fama. Després, va publicar diversos àlbums com Recto verso (2013), Paris (2014), Effet miroir (2018) i Isa (2021). La seva música fusiona jazz, funk, soul i música acústica, i ha venut més de 5 milions d’àlbums a tot el món.
Ha realitzat gires internacionals i concerts destacats, i el 2023 va tancar el festival Pirineos Sur amb la seva gira Organique Tour. Zaz continua sent una de les artistes franceses més importants, amb una veu única i una gran capacitat per transmetre emocions a través de la seva música.
Escolta-la!
Vull amor, felicitat...
i bon humor!
Zaz
Aquesta setmana l'Ivan ens ha fet arribar un dibuix d'una Plaça Major d'un poble amb una font al mig.
Fixeu-vos en el treball que ha realitzat amb les llambordes de la plaça. Una feina dantesca!
Gràcies Ivan!
