Sant Cugat del Vallès, 27 de febrer de 2025

Hola, poca-soltes,

S’acaba el Carnaval i abans de marxar, perquè he de marxar, ja ho sabeu, us volia dir que me’n vaig més content que mai. Fa pocs dies que vaig arribar, i potser us pensàveu que no havia vingut, perquè aquest any no m'heu vist, oi? Però hi era, eh? Com hi pot haver Carnaval sense mi? Voleu saber on he estat? Doncs instal·lat  just darrere la màscara tan gran i preciosa que heu tingut aquests dies. De fet, tot i que no se’m veu, surto a totes les fotos. Les posaré a l’àlbum del 2025. Sé que aquests dies heu pensat en mi, us ho veia a la cara. I jo, en veure-us, m’inflava de satisfacció. Encara no havia fet res i ja us brillaven els ulls i se us escapaven les rialles. I quan vaig donar la primera ordre, els crits d'alegria, joia, i satisfacció gairebé em deixen sord. I aquell primer dia, oh!, aquell primer dia! Entràveu a l’escola vestits amb pijama, amb una rialla d'aquelles que s'encomanen, però em vaig aguantar el riure, eh? Heu de saber que ric fent molt soroll jo i no m'ho podia permetre. Sort que vosaltres no em vèieu perquè com més contents us veia jo, més m’inflava i m’inflava! I cada dia seguíeu les meves ordres al peu de la lletra i us admiro per com us supereu any rere any. De seguida que em vaig adonar que preparàveu danses per a mi i que em cantaríeu cançons, no us podeu imaginar la felicitat que em vàreu transmetre. Tota la vostra energia i alegria se m'encomana i això és el que necessito i m’alimenta. Per cert, com us agrada venir amb roba d’esport, eh? Jo no m’he vestit mai d’esport, però pot ser que ho faci l’any que ve, se us veia molt còmodes i lleugers. I què dir del dia de les disfresses? Quin goig veure passar centenars de vestits i complements tan preciosos omplint l’escola de colors. Aquell dia podíeu ser qui volguéssiu: vestir de llarg o de curt; dur una capa o un capell; tenir barba, bigoti o el nas pintat; lluir els cabells llisos, arrissats, curts o llargs i fins i tot, no tenir cabells. Podíeu ensenyar la cara amb orgull  o amagar-la misteriosament. Em poso vermell de pensar que tot això, en part ho fèieu per a mi. I finalment, vull dir-vos que marxo amb la imatge d'una escola verda envoltada de verd. Quin espectacle! Ja us he dit que us supereu? Crec que sí, però ho vull tornar a dir: us supereu! Sapigueu  que he passat la millor setmana de la meva vida! I ple de l'energia que m'heu transmès, més de la que em cal, marxaré. Passaré l'estiu dormint perquè tants dies de disbauxa em cansen molt i soc molt vellet jo. I després, a la tardor, ja m'he de preparar per anar a Alemanya. Hi ha moltes ciutats allà que comencen la meva festa l'onze de l’onze a les onze i onze. Així que ja ho sabeu si us heu quedat amb ganes de carnaval, aneu cap allà l’onze de novembre i podrem seguir amb la gresca. En tot cas, d'aquí a un any tornaré, a punt per passar la millor setmana de la meva vida. 

Us estima, 

El rei Carnestoltes