L'editorial
Vostè també vol passar a la història?
-Va noies que ja ve el pintor. Infanta, tu vas al mig.
-Ho he de fer?
-És clar! Tu ets la més important!
-I tota aquesta gent ha de sortir al quadre?
-Es veu que sí! Queda més equilibrat, sembla ser.
-I els pares?
-Diuen que ells vindran a l’últim moment. No fos cas… Més val que calli…
-Vull ser adulta. Ells poden fer el que volen.
-Aquest quadre és molt important infanta. Hi has de ser, que n'ets la protagonista. Espera, que et poso bé la flor. I agafa't el vestit!
-I quantes hores vols que estigui així?
-Depèn del pintor.
-I on és el pintor?
-Ara quan estem a punt entrarà i començarà.
-Ho trobo molt beneit tot plegat. Penjaran aquest quadre a la sala que sigui durant un temps i després quedarà a les golfes mort de fàstic.
-No diguis això infanta. Eh! Poseu-vos bé! Ara ja no hi ha ningú al seu lloc! Per què no em feu cas?
-Es que estas pesadeta amb el ditxós quadre!
-El pintor és amic meu i és molt bo! Potser passem a la història, infanta!
-Jo segur que si! Ara, tu hi vols passar sortint en aquest quadre?
-Doncs sí, confio molt en el Diego, vull dir el senyor Velázquez.
-Ui! A tu t'agrada eh? T’has posat vermella?
-Ai, infanta… Vaig a buscar el gos i ja podrem començar.
-No ho entenc.
-El què?
-Per què posa el quadre aquí al costat? Que no ens pintarà de cara?
-Infanta, ja saps com en son d'excentrics els artistes. No s'entén res del que fan.
-I si jo li ordeno que canviï el quadre de lloc?
-Ja hi som amb les teves ordres! Deixa que cadascú faci la seva feina.
-I quina és la teva?
-Fer que no vulguis manar tant!
-Va, no mano. Digues al pintor que ja estem a punt!
-Dieg… senyor Velazquez, ja pot passar.
-Sortiràs ben vermelleta al quadre. Hola senyor Velazquez, ja pot començar! Aquí ja hi té un quadre, i dels grans eh? No cal que en porti un altre. Necessita dos quadres vostè?
-Infanta… I tu, Nicolasito Pertusato deixa de molestar el gos! M'esteu donant molta feina avui, eh?
-Senyor Diego, veig que vostè no parla gaire. Així què, ens apretem aquí al costadet d’aquest quadre tan gran?
-Xxt!!
-Què passa?
-Que ja ha començat. I diu que callem!
-Mira, ja entren els pares!
-Doncs no hi ha lloc per ells… Veig que es queden a la porta.
-I aquest que entra qui és? Sembla bessó del senyor Diego.
-Diu que callis!
-Aquest pintor sap qui sóc? I aquest senyor que no sé qui és, per què es posa a pintar en l’altre quadre?
-No ho sé, el… senyor Velazquez és el de davant.
-No ho dubto. És amic teu dius?
-Diu que callem!
-Podem parar una estona?
-Pero si acabem de començar!
-Ell sí! No m’agrada que hi surti un desconegut al meu quadre.
-Va anem a dinar que ja és hora. Seguirem després.
-Senyor Velázquez, ara que veig el quadre, penso que qui pinta a l’altre quadre és vostè pintant els pares, suposo. També el pinta a vostè pintant-nos a nosaltres? Ho trobo molt interessant i molt inquietant a l'hora. Vostè també vol passar a la història?
«Als seus contemporanis els semblava que les seves figures no estaven acabades de pintar. Això neix de que Velázquez no era, en el seu temps, popular. Havia fet el descobriment més impopular: que la realitat es diferencia del mite en què no està mai acabada».
José Ortega i Gasset
Marta Tortosa
Mestra i escriptora
Us presentem el vídeo final d’una activitat treballada al llarg de la unitat didàctica dedicada a la l’expressió i comunicació corporal.
Durant diverses sessions, l’alumnat ha explorat i experimentat amb diferents disciplines com la gimnàstica esportiva, l’acrosport, el iogaioga i les coreografies musicals, desenvolupant habilitats corporals, creatives i cooperatives.
Organitzats en grups, han creat la seva pròpia coreografia original, seleccionant elements d’un dossier base i, en alguns casos, aportant propostes pròpies. Cada grup ha estat acompanyat per un company/a amb experiència en una de les disciplines per afavorir el treball col·laboratiu i l’aprenentatge entre iguals.
Aquest vídeo és el resultat d’aquest procés: una mostra del treball, l’esforç i la creativitat de l’alumnat, així com del seu compromís amb la millora personal i col·lectiva.
Esperem que en gaudiu tant com nosaltres hem gaudit creant-lo!
Les tortugues marines són animals antics i fascinants que tenen un paper clau en l'equilibri dels ecosistemes marins. Protegir-les és essencial per conservar la biodiversitat. Aquestes tortugues sovint es veuen amenaçades per la contaminació, les xarxes de pesca, el canvi climàtic i la destrucció de les platges on ponen els ous. Les femelles surten del mar per pondre'ls a la sorra de platges tranquil·les, normalment de nit. Posen molts ous en nius que excaven amb les potes posteriors. Quan neixen, les cries han de córrer cap al mar, on només unes poques sobreviuen. Les tortugues marines s’alimenten de meduses, algues, crustacis i mol·luscs, segons l'espècie. La presència de plàstics al mar fa que els confonguin amb menjar. Cuidar-les vol dir cuidar el mar i el futur del planeta.
