Quan dos i dos no fan quatre" és una expressió que sovint s'utilitza per destacar situacions en què les coses no segueixen el curs normal o les expectatives. Pot referir-se a situacions en què les regles establertes no s'apliquen, les previsions fallen o hi ha circumstàncies excepcionals. A vegades, també s'utilitza per a situacions en què es troba una solució inesperada o creativa per a un problema. En altres paraules, la frase destaca la idea de l'inesperat o el sorprenent.

Aquí en teniu un parell d’exemples:

​

Em dic Gregori i, deixeu-me dir-vos, no soc el millor alumne de la classe. Sembla que quan el professor comença a explicar, les meves orelles decideixen anar-se'n de pícnic, deixant la meva ment sola en un laberint de pensaments divertits. Mireu, és com si els números i les lletres juguessin al futbol al meu cap i, de vegades, s'oblidessin del partit. Però, no us preocupeu, perquè soc un nen que no es dona per vençut fàcilment. Puc passar hores intentant entendre una cosa, i encara que a vegades sembli impossible, estic decidit a aconseguir-ho. Així que recorda: dos i dos no em fan quatre, però ho aconseguiré! Sí, potser em distrec una mica a classe, però és només perquè tinc una ment inquieta que busca noves aventures en cada racó del món. I quan trobo una cosa que em captiva, no puc evitar endinsar-m’hi fins a perdre el rastre del temps. Així que, amics meus, no us deixeu confondre pel meu aire despreocupat, perquè, al capdavall, jo soc com un explorador a la recerca de tresors ocults i tinc la capacitat de fixar-me en tot allò que a vosaltres us passa desapercebut!

​

Em dic Lala i m'encanta aprendre coses noves. Però, últimament, estic una mica trista perquè no tinc tantes amigues com voldria. Quan juguem, no sempre m'ho passo bé com elles. Prefereixo llegir, escriure, pensar en les meves coses. A vegades em sento confosa i perduda.

No és que sigui estranya, és només que m'agrada llegir més que jugar i em costa explicar allò que sento i mostrar-me com soc de debò. Em costa! És difícil sentir-se sola mentre veig com els altres riuen junts i comparteixen experiències. Sento que m’estic perdent les coses divertides que passen al meu voltant. Tinc moltes ganes de trobar amistats amb qui pugui ser jo mateixa i compartir les meves passions. Encara que sigui difícil, seguiré buscant a qui entengui la meva timidesa i m'accepti tal com soc.

 

Potser, i només potser, els qui ho veiem, podríem ajudar a que dos i dos fessin quatre?

El potser, però, no serveix de res. En realitat tot depèn de tu. Tot depèn de mi.