des de
la nostra
mirada
des de
la nostra
mirada
Free thinking space
TOT
AVENÇ
El dia a dia des de la nostra mirada
Som l'escola dels somriures!
àvies & avis
Entrevistem a l'àvia Roser. La Judit, en Joel i la Júlia ens han fet arribar aquest tendre vídeo per explicar-nos qui és i com és la seva estimada àvia! Gràcies!!
L'àvia Roser és un pou de saviesa!
Professora d'història, viatgera inesgotable, mare...
Només cal mirar-la a la cara per saber com s'estima els seus nets i netes!
Quina vida tan intensa!
Quantes coses hem d'aprendre dels nostres avis i àvies! Per això sempre hi tenim una relació tan especial!
En Ramon acaba d'aterrar a l'Avenç. Després de molts anys treballant a l'escola Frederic Mistral de Barcelona, emprèn un nou repte com a Cap d'Estudis de l'escola!
Però...Qui és en Ramon? Com és? Què li agrada?
Gran mestre i alt com un Sant Pau!
Això promet!
No us perdeu l'entrevista que li hem fet!
Entrevista
al Ramon Sans
Mestr@s
Editorial
T'estimes prou? Li pregunta l'àvia a la seva neta Maria.
La Maria no acaba d'entendre la pregunta. Ella pensa que això d'estimar és un sentiment dirigit cap als altres. Estimo la mare, el pare, els meus germans, els avis i les àvies, les amigues de l'escola, el meu gos Bron! Però per què m'haig d'estimar a mi mateixa si ja tinc gent que m'estima?
L'àvia la mira de reüll. No diu res. Sap que la seva pregunta ha deixat fora de joc a la Maria. En silenci gaudeix del moment. Vol que pensi per ella mateixa. Que sigui crítica i prengui les seves pròpies decisions. Ella no ho va poder fer fins que es va fer gran. No vol que a la Maria li passi el mateix.
Vols berenar, Maria? He fet un pastís de xocolata blanca d'aquells que t'agraden tant!
L'àvia és una gran pastissera. Ha canviat de tema perquè vol que la resposta a la pregunta que li ha fet es vagi fent a poc a poc, com el pastís. Sense pressa.
La Maria té tota la cara plena de xocolata. Aquesta vegada l'àvia ha estat generosa amb els ingredients! Gaudeix del pastís però el cap li va donant voltes com una baldufa. Cerca la resposta a una pregunta que no s'esperava.
S'acomiaden amb un petó.
Mentre torna cap a casa, asseguda al seient del darrere del cotxe, pensa que la solució passa per preguntar-li-ho al pare.
Pare? Tu t'estimes?
A través del retrovisor observa el rostre del pare. Fa cara de no saber què dir. De fet no diu res. Està pensant una resposta? No en té de resposta?
La Maria comença a veure clar que la situació és incòmoda per a tothom. El pare puja el volum de la música i manté la mirada fixa a l'horitzó del carrer. Està escoltant "Englishman in New York" d'Sting. Li agrada tant aquesta cançó!
De sobte apaga la música i, coincidint amb un semàfor vermell, es gira i li diu: Maria, si no m'estimés no et podria estimar.
Aquesta gent gran fa complicada la pregunta i la resposta.
En fi. La Maria deixarà passar el temps, com el pastís de l'àvia, a veire si, per ventura, algun dia troba la resposta correcta.
Xavier Parras
T'estimes prou?
Costums de tardor!
Les nenes i els nens de 2n han anat a Sant Cugat per realitzar una enquesta a veins i veïnes sobre quines són les tradicions que tenen a casa els dies de la castanyada.
La Berta i la Júlia de 3r de Primària
ens han fet arribar aquests poemes tan
i tan bonics!
Animeu-vos!
N'esperem molts més!
Poemes
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Hola! Sóc la Nora
i m'agrada dibuixar!
Hola! Soc la Nora i m'agrada dibuixar!
...i si parlem d'en Barceló?
Des de la classe de 3r B de primària ens arriba aquest reportatge sobre la feina que estan fent a ArtxTwo sobre en Miquel Barceló.
Gràcies!
"Sóc l´especialista de la vida en crisi permanent". Així es defineix a si mateix Miquel Barceló, un dels artistes espanyols contemporanis més cotitzats i reconeguts internacionalment. La seva capacitat de comunicació va parella a la projecció i varietat de la seva obra: enormes llenços, petits dibuixos, murals, gravats, il·lustracions per a llibres, ceràmica, escultura, escenificacions per a òperes, portades de discos, cartells, programes de televisió… facetes imprimeix el seu caràcter, aquesta energia i aquesta “agressivitat” que distingeixen la seva obra, així com el seu interès per la natura. Tant pel que fa als espais, com a la vida que contenen; i sempre, amb un rerefons mediterrani o africà que entronca el seu art directament amb la terra i el mar. La seva obra és personal, original i complexa, impossible d'encasellar en cap context o escola creativa.
Je m'appelle
Pau!
