des de
la nostra
mirada
des de
la nostra
mirada
AVENÇ
TOT
El dia a dia des de la nostra mirada
Free thinking space
Tornem el 6 d'octubre!
Som l'escola dels somriures!
L'editorial
Posa't les seves sabates
L'has vist enfadada. Tu també n'estàs. Notes que és lluny i no entens el perquè.
Posa-te-les i no li diguis a ningú. Aprofita un petit instant en que ella es posi les sabatilles d'anar per casa i pren-li les sabates que ha portat durant el dia. Tu saps que les acabaràs tornant.
Quan les tinguis no pensis en l'estètica. No jutgis ni el color, ni la forma ni l'estampat dels cordons. Només agafa-les.
Busca un lloc tranquil, a recer de sorolls, de pensaments grisos i de malentesos. Seu. Intenta trobar una cadira prou còmoda, on et sentis segur de tu mateix.
Respira profundament i, pacientment, descorda't les sabates que portes. Les teves sabates defineixen el teu esforç, la teva manera d'avançar a la vida, la teva suor, els teus èxits i els teus fracassos. El teu punt de vista diferent al de tothom.
Una vegada hagis fet això contempla la seva sola. Desgastada de tantes passes. Tu saps, però, que quan més velles es fan, més adaptades estan a la teva manera de ser. A la sola de la sabata hi conviuen en silenci les esperances, els somnis i els camins equivocats. També els encerts i els cims coronats. Hi estàs a gust amb les teves sabates. Sembla com si haguessin estat fetes a mida. A la teva mida.
Ara et recomano que no tinguis por. Posa't les sabates que li has pres a ella. Intenta encabir-les al teu peu. Comença pel dret. No és gaire bo començar a caminar amb el peu esquerre. O això diuen.
Notaràs que potser et van petites, o grans, ves a saber. Sentiràs probablement que et fan mal, que no t'hi sents a gust. No són les teves. Són les seves.
La seva sola també està desgastada pel pas del temps però, en canvi, a tu et fan mal.
Intenta donar unes quantes passes. Comença a poc a poc, sense pressa. La pressa mai és del tot bona. Pots caminar oi? Incòmode, potser, però pots caminar tot i que sents com els teus dits cerquen comoditat i no la troben.
Entens, com per art de màgia, com se sent ella quan camina. T'has posat a la seva pell, als seus peus. Ara ho comprens tot oi? Ara entens la seva mirada trista? El desacord que heu tingut?
Camina, no paris de caminar. Potser fent-ho, seràs capaç d'entendre els motius i les desavinences. Potser fent-ho les distàncies, es faran més curtes.
Camina.
Xavier Parras
I love this game!
I LOVE THIS GAME
Ens encanta el bàsquet, el gaudim, tots hi hem jugat. A educació física, en un reKO interminable a l’hora del pati, en un 21 a casa els avis amb els cosins... però els qui en gaudeixen de veritat i tenen la oportunitat d’entrenar-hi en un equip, es converteixen en autèntics basketmaniacs.
És un esport que enganxa, és trepidant, competitiu i sobretot transmet valors d’esforç, compromís i companyerisme.
A l’escola hi ha 30 alumnes a la secció de bàsquet extraescolar. Una escoleta de 1r i 2n de Primària amb 13 participants i dos equips de 3r i 4t que entrenen de valent per arribar a ser història del bàsquet AVENÇ.
La secció de bàsquet té ja prop de 30 anys de recorregut, mantenint sempre un excel·lent nivell competitiu en totes les seves categories, amb equips que en molts casos s’han mantingut a Secundària i han competit a nivell escolar nacional i federat amb molts èxits.
De les nostres files han sortit jugadors i jugadores que competeixen actualment a les millors categories nacionals i inclús a la selecció catalana com la Júlia, la Mònica i la Cristina entre d’altres; les dues últimes estan estudiant a USA becades com a esportistes d’elit.
Molts d’ells han sigut a més, entrenadors de les següents generacions d’alumnes i alguns son pares actuals de l’escola, tancant el cicle del Bàsquet Avenç.
L’Equip de 6è de Primària, campió de lliga la temporada passada, format per Joan, en Pol, en Martí B, en Marc, en Nil, l’Emma, la Berta, en Martí M, en Roc i en Pau va ser nominat als premis Esport en Marxa de Sant Cugat com a millor equip competitiu i en valors de tots els esports i a més van lluir els colors de l’Avenç al campionat de Catalunya. Sou tot un orgull per la secció.
Enguany els jugadors i jugadores de 3r i 4t han assistit a un partit del FCB al Palau Blaugrana amb els seus companys de Ramon Fuster i Frederic Mistral que comparteixen esport i passió per aquesta meravellosa disciplina esportiva d’equip, una jornada enriquidora per fer pinya.
En Pau, L’Edu, en Ramón i en Gerard, que van sortir de la cantera del bàsquet Avenç, són els entrenadors actuals de l’escola i jugadors en actiu a la millor lliga catalana. Estan implicats i compromesos en el creixement i millora de la secció, tutelats i dirigits a peu de pista per en Jordi Caballé, tutor de Cicle Superior de l’escola, amb una llarga trajectòria i experiència com a tècnic a les màximes categories. Tenim un equip tècnic espectacular.
Aquest és el Bàsquet Avenç! Una secció extraordinària! Gaudim d’aquest esport amb passió!
WE LOVE THIS GAME!
Cròniques de St. Jordi
L'Arlet i les seves companyes i companys de Cicle Superior ens han preparat aquest meravellós recull de la Diada de Sant Jordi a l'escola.
Gaudi-lo molt!
Gràcies!
Diari d'un intercanvi
L'ESCAC a l'ESO!
Els alumnes de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC)
Aquest trimestre han vingut els alumnes de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC) a impartir unes classes de com crear un curtmetratge i els alumnes han realitzat diferents treballs molt interessants. Aquí en tenim un dels que més ens han agradat, a més de la qualitat audiovisual, hi ha un missatge darrere.
Recomanacions
literàries!
La Gal·la, la Leire, en Marc i l'Aina ens recomanen quatre llibres: Diari Zombi, Clementine tiene talento, Que vienen los dinosaurios i l'Olga viatja a l'espai exterior o no!
Un vídeo molt divertit!
No us el perdeu!
Mice on the moon
TERRITORI
INFANTIL!
Story Telling i.4
Relats curts
“A l’abril aigües mil” diu la dita, però ja ni ens
en recordem d’un bon día de pluja, aquelles
tardes de sofà veien com ploren els vidres,
arraulits, sentint el trons després que el
llampec trenqui el cel... Aquesta setmana els
nostres relats són sobre la pluja.
“ Quan plou jugo amb la meva germana,
passejo amb el paraigua sota la pluja, amb els
meus pares faig trencaclosques, em disfresso i
faig torres amb blocs de fusta,... Hi ha un
embarbussament que diu:”Plou poc, però pel
que plou, plou prou”. Necessitem que plogui
més, tant de bo plogués moltíssim”
Violant M.
“Quan plou el día és molt tranquil, emocional,
sentimental i trist. Aquests díes em quedo a
casa. Però ara NO PLOU!!!, Ara que no plou no
puc gaudir d’aquests dies i sembla mentida,
però el més gros de tot és que els trobo molt a
faltar”
Eloi B.
“Quan plou jugo a jocs de taula o miro la tele.
Abans em posava trist si havia d’anar a la festa
d’un amic i plovia, però ara enyoro molt que
plogui perquè està tot sec. També enyoro l’olor
d’humit del bosc. Un día vaig anar d’excursió i
de sobte va començar a ploure moltíssim. Vam
arribar al cotxe xops!! M’agrada molt quan
plou!!
Nacho F.
La Vera i el circ
La nostra companya Vera va anar al circ SMILE i va quedar-ne prendada!
No ho ha pogut resistir i ens ha preparat aquest vídeo recomanació!
Gràcies Vera!
Ho has explicat molt bé!
