Dilluns semblava que l’endemà s’acabaria el món. La gent que fa els programes de notícies semblava força esverada. Les ràdios estaven engegades a tot arreu. Les àvies, els tiets, la veïna del quart, el que ven el diari, la de la parada de llegum, la cambrera, tothom parlava i cridava, es posava les mans al cap i després a la cintura. A tot arreu hi havia un esverament general. Tot i això, tu encara no sabies per què. Prou que ho preguntaves, però de tan amoïnats no et contestaven. No havies anat a l’escola aquell dia, però ja estaves millor. A casa, la rentadora i l'assecadora van funcionar tota la tarda. “Tenim tota la roba d'abrigar bruta!” Cridava la mare. El pare voltava per tota la casa buscant els jerseis de coll alt. Tu havies de fer els deures i tot i que necessitaves una mica d’ajuda, no gosaves interrompre. Quan els adults estan nerviosos, val més callar. La mare i el pare van aconseguir tenir el sopar a l’hora, així que vas parar taula i vau seure a sopar. Tot anava bé, la mare deia “vols dir que l’encertaran?” “Ja t’ho vaig avisar el setembre això. Recordes com n’estaven de florits els plomalls de les canyes a l’estiu?” Ara parlaven de canyes, i just quan anaves a preguntar “què passa”, de la cuina i de manera simultània es van sentir dues alarmes diferents. “Biiib-biiip-biiib” feia l’una. “Pippippip-pippippip-pippipip” feia l'altra. D’una revolada els pares van saltar de la cadira i van córrer cap a la cuina i tornaren carregats de roba. Vas reconèixer els teus pantalons d’esquiar i el jersei que et va fer l’àvia. El veies més petit, potser havies crescut. I en comptes de seure a sopar, els pares varen plegar la roba. Vau acabar tan d’hora que et van dir que miressis una estona la televisió. “PERÒ NO POSIS NOTÍCIES” cridà la mare. Mira que estaven estranys avui … Vau anar a dormir a l’hora de sempre i mentre el pare t'acotxava vas gosar preguntar

“Què passa?” El pare callava i des de dins l’armari la mare respongué “DEMÀ NEVARÀ!!!”