top of page
.jpeg

Homenatge!

És un costum molt nostre celebrar l’arribada de la tardor, antigament coneguda com la primavera d’hivern.
De totes les activitats que fem us en vull parlar d’una que trobo especialment entranyable; la visita de la Marieta Castanyera.

La Marieta té molts anys i molta saviesa. Els cabells molt blancs recollits en un monyo i coberts amb un mocador.

Ulleres progressives, que no apaguen la seva mirada aguda i penetrant. Camisa blanca, faldilles amples i davantal i manteleta negres.

Calça sabates còmodes i s’ajuda amb un bastó. Va a poc a poc i té l’esquena un xic vinclada però no falla mai.

Comença a parlar i no et canses d’escoltar-la i sempre té temps per a respondre les preguntes que li fem.

Ens porta castanyes per berenar; com aquelles que un dia, que anava molt de pressa, li van caure totes per terra quan es va ensopegar amb les faldilles llargues que portava. Sort en va tenir dels follets del bosc que la van ajudar a recuperar-les.

És pacient, generosa i amable. No hi ha cap nen ni adult que se li resisteixi, ens captiva a tots.

Gràcies Dolors.

Un text de la Neus Martínez

.png
.png

-Algú ha vist la meva germana?

-Soc aquí!

-Ho sé, samarreta vermella - va dir la samarreta blava- Però on és la nostra germana petita, la samarreta blanca? Fa més de quinze dies que no la veig! Estic molt amoïnada!

La samarreta blava tenia les mànigues cap amunt i cada dia s’arrugava una mica més.

-La nostra germana tampoc no hi és! - cridaren alhora les dessuadores.

-Ei! Ei!- Se sentien veus i cops a l’armari del costat.- La meva bessona, la vamba lila fa dies que no hi és. No ens havíem separat mai!

Al pantaló blanc gairebé no li sortia la veu i la samarreta blava va fer callar a tothom perquè pogués parlar.

-Als meus amics d’esports fa més d’un any que no els veig- somicava.

Al cap d’un parell de minuts sortien veus de tots els armaris. Fins i tot se sentien crits des del calaix dels mitjons.

L’armari de dalt es va obrir i guants, barrets, gorres i bufandes baixaren com una cascada cridant:

-La gorra del Barça ja no hi és!

-El meu germà bessó, el guant de ratlles tampoc! I els d’esquiar fa mesos que no han tornat!

Ràpidament, es van anar obrint totes les portes i calaixos. Jerseis, samarretes, dessuadores, pantalons, guants, anoracs, vestits, mitjons, vambes i fins i tot les calces, tot i que no en faltava cap, van omplir el terra de l’habitació. Els penjadors, avorrits de no treballar, es van deixar caure sobre el parquet fent més enrenou que ningú. Les pilotes del bagul van saltar botant i cridant:

-La groga no hi és! Ajudeu-nos!

Les sabates picaven a terra tan fort com podien i la samarreta blava parlava des de dalt del llit mentre la resta l’escoltava amb molta atenció.

-Proposo seguir fora dels armaris fins que tornin les nostres famílies!- Aquella proposta va ser a aplaudida per tota l’estança.

 

-Silenci!-digué la bata de pintura que vigilava al passadís - Venen humans!

 

Vas entrar tu amb la mare darrere, que va començar a cridar ja des de fora. 

-Però què has fet?- deia amb cara molt enfadada.

Tu et vas quedar sense paraules i la mare va seguir cridant. 

-Jo … - i encara no havies acabat la paraula que la mare bellugava i cridava per tota l’habitació.

-Au, endrecem-ho tot! 

Vau passar molta estona collint i plegant roba i en acabar la mare tornà a cridar:

-Falta roba!

I tu et pessigaves per si ho estaves somniant.

-Mira! El llit és ple de peces desaparellades i ara et faré una llista de tot el que falta- Seguia cridant, és clar.

I tu volies desaparèixer. Tenies una lleugera idea d’on eren algunes coses, però no gosaves dir-ho.

-Mare, crec que puc haver perdut alguna cosa a l’escola, o a… - El crit de la mare encara ressona. L’estómac se’t va encongir i el cap gairebé et tocava el pit.

-Mira, troba-ho tot i marxo perquè no em controlo. Aquí tens la llista. Quinze peces! És que no m’ho crec! I Una vamba, una!

Saps on és gairebé tot, a l’escola. A partir de demà ho buscaràs i ho aniràs portant.

 

El dia que va tornar la samarreta blanca, les sabates saltaven d’alegria, les camises aixecaven les mànigues i els penjadors repicaven.

-On has estat samarreta blanca?- cridava tota la roba.

-No us ho creureu. El primer dia el vaig passar vora una xarxa rebent cops de pilota, encara em fa mal tot. El pitjor va ser en fer-se fosc. Vaig passar tan fred! I de bon matí em vaig despertar ben molla i marejada. 

-Has vist la meva parella, el mitjó blau?-sortia una veu del calaix dels mitjons.

-No, allà he vist desconeguts. A més érem en un lloc petit i fosc, tothom en una pila i…  Una pudor! Tan bona olor que fa aquí.

Els guants van començar a baixar de l’armari de dalt.

-I on és la resta? Per què no tornen?-cridaven

I tota la roba, sabates anoracs i motxilles tornaren a sortir. Els penjadors cridaven que volien treballar i els anoracs aixecaven les caputxes tot cridant com ossos polars. Les sabates saltaven i picaven. La samarreta blava tornà a pujar al llit.

-Companyes!- va cridar amb fermesa- Com us deia abans, proposo que ens quedem fora dels armaris i calaixos fins que no torni tota la nostra gent!

 

-Silenci!!-cridà la bata de pintura que va entrar corrent- Venen humans!

Poemes

By Àlex C

Entremaliada

La gateta entremaliada es desperta de bon matí. 

Corre per tota la casa, ai, si veu un ratolí! 

.jpg

L'editorial

...de la Marta Tortosa

Revolució!

Un conte, una reflexió o una utopia?

Mestr@s

Avui parlem amb l'Elvira! 
Tota una vida a l'Avenç compartint i gaudint de les nenes i els nens de l'escola!
Una mestra de cap a peus!

 

"Un dels primers regals que em van fer va ser una pissarra amb guixos"

Un  programa presentat i produït per:

.png
.jpg
.jpg

Elvira Cidoncha
Mestra i coordinadora de Cicle Superior de Primària

_edited.png

Avantpassats!

Descendim dels Ibers?

Agafem la màquina del temps i viatgem a temps remots. A 3r  ens hem topat amb  els ibers! Els nostres rebesavis elevats a l'enèsima potència de les generacions!
Ens agrada la seva ceràmica i intentarem reviure-la juntament amb les seves tradicions!
A Ed. visual i plàstica aprenem a tope! I coses que ens agraden!

 

Mireu quin vídeo us hem preparat!

_edited.png
bruno_edited.png

Aquesta setmana la Vera, l'Emma , la Jana , l'Eric  i l' Ane ens fan una recomanació espectacular de llibres, jocs i pel·lícules!
De cara al pont que s'apropa...és una bona proposta!

Recomanem!

nenes_edited.png

QUALITAT
al 100%

Relats curts!

Els nens i les nenes de tercer han estat
treballant els cinc sentits.
El Bruno  de 3r A ens explica tot el
que ha après del sentit de la vista:

“L’organ de la vista és l’ull. L’ull té diferents
parts: l’iris, la còrnea, la pupil.la,.. Amb la vista
percebo tot el que m’envolta, les formes i els
colors. L’ull està protegit per les celles que fan
que la suor no entri dins l’ull, també tenim les
pestanyes per si ens entra alguna brossa. Si ens
passa no ens hem de gratar perquè ens
podriem fer una ferida, tampoc hem de mirar
el sol fixament. El metge de l’ull és l’oculista. Si
no tens el sentit de la vista ets cec. El senyor
Braille va inventar un alfabet especial per a
nens cecs.!”

Us deixem un alfabet Braille per si voleu jugar a
escriure alguna cosa com ho fan les persones invidents.

 

braille3.jpg
.jpeg

L'acudit de la setmana by Àlex C.

.png

Entrevista a tres dels fubolistes de la Masia de l'Avenç! Interessant el seu punt de vista!

no us ho perdeu!

Pol O, Bernat P, Guillem P i Joel Cascante)

.png

Bojos
pel futbol

La tertúlia

Molt a favor de les rutines!

A Cicle Inicial estem molt a favor de les rutines!

Sí! Ja sabem que ara es porta molt això de sortir de la nostra zona de confort. Sabeu què, però?

Les rutines també molen!

Les que fem nosaltres son rutines de pensament que ens ensenyen a observar, plantejar-nos hipòtesis i a fer-nos preguntes.
[ Amb aquesta Rutina de pensament centrem l'aprenentatge en la curiositat i en saber fer bones preguntes!

Vídeo rutina 1

Vídeo rutina 2

.jpg

A classe ja hem provat a fer un dibuix amb  el seu estil, us animo a que ho intenteu!

Agafeu un full i trobeu un espai que us agradi, mireu-lo bé,  penseu com el podeu dibuixar i a començar!

Aneu fent el dibuix amb pinzellades ràpides  i amb  diferents tonalitats de llum i color. Ja veureu que és molt divertit i us sortirà fantàstic!

A 5è de primària estem treballant  ‘’Claude  Monet’’. Monet era un dels pintors francesos que van crear l'impressionisme.

L'impressionisme  és un estil pictòric que s'origina a França, a la segona meitat del segle XIX(19). Es caracteritza per la seva experimentació amb la il·luminació (similar al luminisme). Feia pinzellades ràpides per captar bé la llum i fer el mateix quadre amb diferents intensitats de color.

Monet té moltes obres com: Sol creixent,L'estanc de ninfeas, Dona amb parasol …

En moltes de les seves obres utilitzava la tècnica oli sobre tela.

Monet va morir de jove, és una llàstima perquè les seves obres sorprenien un munt i et deixaven una casa ben bonica i decorada!

Us he preparat aquest vídeo amb les seves obres! Espero que us agradi!

.png

Monet: impressionisme impressionant!

Us agraden les bananes?

Molt?

Doncs tingueu prudència i que no us passi el mateix que al protagonista d'aquesta cançó!

A 3r C ho tenim clar!

La cançó de les bananes!

Infantil_edited.jpg

Territori infantil!

.jpg
.jpg

Fotocolectània

El món de la fotografia a les nostres mans

Una sortida a Barcelona.

La mirada rere l'objectiu es converteix en art.

Les nenes i els nens de Cinquè de Primària hem gaudit d'aquest tresor amagat. Us hem preparat aquest reportatge meravellós.

Una joia de producció.

texture-2109082_1920.jpg

Algunes característiques : 

  • És l’única que no té paret cel·lular. 

  • Poden adaptar qualsevol forma a causa de l’absència de paret cel·lular.

  • En total té 14 orgànuls diferents. 

Què en saps de les cèl·lules ?

Biologia a 1r d'ESO hem iniciat el curs treballant les cèl·lules. Hem creat maquetes a escala gegant per veure'n els detalls i, a més, ens hem atrevit a utilitzar materials diversos amb l'objectiu d'aportar diferents textures, colors... Tot plegat un treball molt interessant i del qual hem après molt. 

...per si en vols saber més...

Hem trobat aquest vídeo que et pot ajudar a aprendre més coses de les que, segurament, ja saps!

A gaudir!

De quin tipus de cèl·lula estem parlant? Aquí en tens unes pistes..

Clàudia , Nahia , Mei, Carlota  i Vera

.jpg

Poemes

Parece mentira que el tiempo,

viajero incansable y abuelo

nos da cada día un trocito de luz.

 

Y mirando al fondo del sueño

te das cuenta.

que hoy valen en tu cielo,

las cosas pequeñas de ayer.

 

Y cuando uno se equivoca

Y mira el pasado y evoca

con cierta prudencia y temor

descubres que en cada momento,

lo que vale es sentimiento

y  te olvidas del dolor.

Y miras atrás y analizas

las cosas que hay en tu vida

y ves, que los instantes tristes,

que han hecho crecer y llorar,

se tornan en buena experiencia

aunque al verlas a distancia

te culpan en parte,

y se agranda,

 la tristeza del adiós.

 

 

 

Te sientes feliz pero sabes

que el camino se deshace

cuando sólo lo andas tú.

 

Y equivocas la sentencia

cuando escondes tu prudencia

que te acerca a los demás.

Y aunque luego te disculpen

sentimientos y canciones

no se excusan las acciones

que al otro han podido dañar.

 

Parece mentira que el tiempo

viajero incansable y abuelo

nos da cada día,

un poquito de luz.

 

                             Xavier Parras

Ens envies el teu poema?
O aquell que tant t'agrada?
El publicarem!
Escriu-nos un correu !
Clica aquí:


 

Poemes

.jpg

Complexe hoteler

.jpeg

Aquesta setmana l'Iván ens presenta un complex hoteler que li ha portat molt feina.

Aquest dibuix està fet amb l'iPad amb l'aplicació Clip Studio Paint.

L'Iván ens comenta que aquest dibuix el va començar a mitjans d'agost. Dos mesos llargs de feina!

Gràcies Iván! A banda de ser un gran artista ets un crack!

Els dibuixos digitals de l'Iván!

bottom of page