Aquest petit fragment del Quadern Gris de Josep Pla, escriptor i periodista admirat per molts i, en la mateixa mesura, contradictori per molts d'altres , em serveix com a preàmbul perfecte a l'hora d'exposar una idea que avui m'ha passat pel cap.

Estem preparats per a representar tots els papers de l'auca en el nostre dia a dia? 

Des d'una mirada adulta i tenint, suposadament una motxilla plena d'experiències que ens han donat la cintura i l'art d'interpretar-nos a nosaltres mateixos en mil i una situacions, la resposta seria un sí rotund. Potser no sempre ho fem d'una forma encertada, assertiva i políticament correcta, però en general, estarem d'acord en que, tenim les eines, la dramatúrgia i els textos ben apresos i assajats.  

Aprenentatge bàsic aquest.

Però...als infants i joves d'avui...els estem donant l'oportunitat de començar a preparar-se en aquest sentit?

L'agenda de la canalla, cada vegada més carregada d'activitats dirigides, atapeïda d'amplis currículums de formació, no sigui cas...,  pot convertir-se en la clau de volta que ens doni resposta a aquesta qüestió. 

No es tracta de fer molt. Es tracta de compartir, descobrir, interaccionar amb l'entorn en moments de qualitat. Promovent el joc simbòlic, mesurant l'ús de pantalles i xarxes socials, motivant-los a fer esport, a anar a l'esplai, a visitar museus, a veure espectacles teatrals, musicals...

Formar part de moltes auques potser no és el més adient. Potser amb una, però ben apresa i interpretada, amb somriures i felicitat, n'hi haurà prou. Potser l'auca dels amics i les amigues, dels moments compartits amb la mare, amb el pare, els contes dels avis i les àvies...potser aquesta és la millor escola d'interpretació possible.

Potser així no entrarem en la contradicció i l'avorriment que planteja Pla.

Xavier Parras