M'has preguntat què faria si tornés a néixer.

Si tornés a néixer ho faria allà a la clínica Figarola Pera, doncs la meva mare i el meu pare tornarien a ser els mateixos. Tornaria a viure al mateix Sant Cugat que soc ara, tot i que potser no el reconeixeries. Era un poble molt petitó Sant Cugat, hi havia alguna botiga, poques escoles i algun restaurant. Als carrers, pocs, estrets i sovint enfangats, gairebé no hi passaven cotxes, de fet, n’hi passaven tan pocs que tornaria a jugar al carrer totes les hores lliures, que eren moltes. Sí que hi havia una biblioteca així que tornaria a anar-hi gairebé cada dia a canviar el llibre. Aniria a les mateixes escoles que havia anat i faria les mateixes amistats que havia fet. I tornaria a haver de decidir si estudiava per fer de mestre o per fer de biòloga i un altre cop decidiria que seria mestra i aquesta vegada, tampoc no m'hauria equivocat. Fer de mestra ha estat, és i serà l'encert de la meva vida. És una feina on no hi ha lloc pel passat, només hi cap el futur, futur que tornaria a tocar cada dia. Tornaria a ser la feina menys avorrida del món. Així que hagués tornat a treballar a l'Avenç i aquí a l’Avenç et tornaria a conèixer i un altre cop tindria el privilegi de fer amb tu una part del teu camí. Em tornaries a fer moltes preguntes que jo intentaria contestar.  Ens tornaríem a trobar fent el Tot Avenç, tu sempre amb tanta pressa i jo tornant a fer veure que de pressa no en tenim els mestres. Faríem les publicacions a darrera hora i el Xavi seguiria treballant fins ben tard per tal que el Tot sortís puntual cada divendres. Algunes setmanes tornaria a escriure l’editorial i el 14 d’abril de l’any 2023 tornaria a tenir 61 anys i tu em tornaries a preguntar què faria si tornés a néixer.