top of page

L'entrevista 

Avui entrevistem una de les mestres més estimades de l'escola: L'Ester!- Actualment és tutora de 2n B, a Cicle Inicial!
Li encanta tot el referent al món de l'esport. Sempre la podreu trobar al bosc o a les pistes preparada per fer-nos passar una gran estona! Persona molt propera, gran mestra i amb un ull clínic per esbrinar com som els seus alumnes!
No us ho perdeu! Descobrireu coses d'ella que ni us imaginaveu!

_edited.png
_edited.png

Ester Cornudella

"El que més m'agrada de la meva feina és el tracte i les converses amb les nenes i els nens de l'escola. Siguin de l'edat que siguin..."

Johannes Vermeer (1632-1675), considerat un dels autors més importants de l'edat d'or de la pintura holandesa. Es va especialitzar en escenes interiors quotidianes de la vida domèstica burgesa.

Vermeer es destacava en la utilització de la llum, de la textura, de la perspectiva (potser feia servir la càmera fosca) i dels colors transparents. Cuidava l'harmonia dels colors. A les seves obres es pot sentir el silenci dels personatges en alguns moments íntims de les seves vides.

.jpg

Territori
infantil!

El dilluns vam tornar a l’escola amb moltes coses per explicar després d’unes vacances plenes de sorpreses i de regals. Com cada any els nens i nenes han dibuixat totes les emocions d’aquests dies. Aquí en teniu una mostra.

.jpg

Com t'han anat les vacances?

Les nenes i els nens de 2n C ens ho expliquen amb dibuixos i paraules!

Bona barreja!

.jpg

El secret de l'encaixera de JAN VERMEER

Editorial

Era a la sala 12 de la primera planta. El vaig veure, ja fa uns anys, en una visita al Museu del Louvre de París. Va ser per casualitat. No em va cridar l’atenció en cap moment. El meu cap cercava “La Gioconda”. La joia del museu. Jo estava cansat i vaig seure un moment a descansar en un banc. Vaig aixecar el cap i ella era allà.

On anem amb tanta pressa? 

No teniu la sensació de que el temps se’ns escapa de les mans? Tenim el peu prement constantment l’accelerador?

Sembla com si una hiperactivitat malaltissa i provocada per nosaltres mateixes hagi guanyat la partida del control del nostre rellotge vital. Jo em pregunto: Qui mana en el nostre temps?

Potser la superficialitat o l’atreviment de tocar més tecles que les que té un piano? 

Una reflexió: Aprofundim i gaudim realment del nostre temps? Del nostre aprenentatge vital? Tenim un metrònom, ben graduat, que ens permeti assaborir cada instant? Cada paraula? Cada gest? Cada detall? Cada mirada? 

Malauradament, i perdoneu l'atreviment de la conclusió, crec que no. Sembla com si els dies s'hagin convertit en pantalles de continguts, accions, que passen davant els nostres ulls a una velocitat excessiva. “Stories” d’Instagram amb data de caducitat i que desapareixen sense deixar petjada. Un tempo que no ens permet observar, aprendre, contemplar, assaborir...

Tot està perfectament agendat i programat. Entrem en dinàmiques perilloses, en un terreny pantanós que no ens deixa reflexionar prou en allò que volem. En el què volem, en el com ho volem i en el quan ho volem.

Anar lent, pausat, prudent per la vida...no està de moda. Ens estem convencent del fet que no ens podem perdre res! És com aquell infant que el dia del seu aniversari, obre tants paquets que ja no sap ni qui li ha regalat. Obrir, tancar, passar, avançar...

És evident que per créixer necessitem de les tres mirades: La del passat, la del present i la del futur. Però fem servir la quarta? La que ens mira a nosaltres mateixos? Estem limitant la capacitat de gaudir l’avui. Què té més valor, aprofundir o llegir en diagonal? Contemplar amb pausa i calma o anar al 200%?

L’encaixera de Jan Vermeer potser ho va entendre millor que jo.

.jpg

4t de Primària

Aquesta setmana ens han vingut a visitar  les arquitectes, artistes i educadors/es de l'associació "Construint a la sala".

"Pretenem apropar l’arquitectura als infants d’una manera creativa i lúdica, donant-los eines per comportar-se com a futurs usuaris responsables del seu entorn."

.png

El Nadal d'en Bruno

En Bruno ens ha fet arribar aquest meravellós vídeo de com ha estat el seu Nadal a Puente Genil! Un poble d'Andalusia! No us perdeu la cavalcada de Reis! Espectacular! Gràcies Bruno!

Puente Genil és una ciutat i municipi de la província de Còrdova, a Andalusia, a la seva part sud-occidental. Forma part de la Campiña Sur Cordovesa i el seu terme municipal limita amb la província de Sevilla. El seu enclavament geogràfic és privilegiat, es troba en ple centre geogràfic d'Andalusia, constituint una localització idònia per a les comunicacions per ferrocarril i carretera, a poca distància de les capitals andaluses més importants (Còrdova a 69 km, Màlaga a 110 km, Sevilla a 120 km i Granada a 150 km). El 2022 segons el cens poblacional, Puente Genil compta amb 29 748 habitants.

.jpg

Concert de Nadal

.png

El concert

1r  de Primària: El ball dels aranyons
2n de Primària: Nadal Jazz
3r de Primària: És Nadal!
4t de Primària: Les joguines
5è de Primària: : Santa Nit
6è de Primària
: Barber shop blues

Publicació
exclusiva
per a famílies
de la Fundació Collserola

bottom of page