-Mare, m'ajudes? “Hambre” s’escriu amb h o sense?- La mirada de la mare t’ho diu tot, així que ho busques i es veu que va amb h.

-Doncs jo ho hauria posat sense. No entenc l’existència d’una lletra que és muda -dius indignada.

-Saps què és una gregueria?- pregunta la mare

-Una què?

-Una gregueria. És una frase, feta amb humor, que expressa algun pensament.

-I això, què té a veure amb “hambre”?-preguntes amb poca paciència.

-Te’n diré una de gregueria d’en Ramón Gómez de la Serna: “El hambre del hambriento no tiene hache porque el verdadero hambriento se la ha comido”- diu la mare amb el seu castellà perfecte.

-Aquesta sí que és bona, mare. Així, et sembla que tregui la h de”hambre”? M'apuntaré aquesta frase per dir-la a la mestra. 

-Gregueria- et talla la mare

-Això, gregueria.- I No deixes seguir a la mare. T’emociones i comences a buscar totes les paraules amb h que et fan la guitza.

-Em puc inventar una gregueria, mare? -ara ja estàs emocionada.

-I tant però … - la mare intenta parlar, i tu ja no l’escoltes

A l’hora de sopar la mare torna a entrar. -Ja has estudiat? 

-No he tingut temps, m'he estat apuntant les paraules que tenen h i t'ho pots creure? “Adhesivo” s’escriu amb H INTERCALADA.

Això és una bajanada mare.

- I no esperes resposta, estàs massa indignada. - Mira, 100 paraules m’he apuntat, i per què?

Va, a sopar- diu la mare.

-Et dic una cosa mare, la H majúscula és com els barrots d’una presó.

Això és la h, una presó- dius gairebé cridant mentre la mare es fa un tip de riure. 

-Riu, riu, que tu no has d’estudiar “veinte palabras con hache.” - Ja tens clar que la mare no t’entén.

L’endemà et despertes tan tard que tens el temps just per arribar a l’escola, seure, i començar la prova. Acabes de seguida. L’has trobada ben fàcil i l’entregues a la mestra.    -L'he repassada- li dius i tornes a seure. De seguida sents el teu nom i vas a la taula de la mestra.

-Ho has fet tot perfecte- et diu ella. No t'ho pots creure i estàs tan contenta que tens ganes que siguin les cinc per dir-ho a la mare. D’altra banda, no et treus la gregueria del cap, hi vas donant voltes fins que tens una de les teves idees i t’aixeques a dir-li a la mestra que demà vols parlar de les gregueries. Ella fa una cara que et fa dubtar, però de seguida et diu que sí. Tot just són les deu del matí, però tu tens molta pressa per arribar a casa i preparar la teva presentació. Tant de bo se te n’acudeixi una de gregueria. El dia es fa llarg, però un cop a casa, la mare t’ajuda a buscar la informació i prepares la presentació de la teva vida. Vas a dormir cansada però satisfeta.

Et despertes, és ben fosc i no se sent cap soroll. T’aixeques, vas cap a l’escriptori i escrius: LA H ÉS LA PRESÓ DELS INFANTS DE PRIMÀRIA. Ara sí, ja la tens. Has fet la teva gregueria. Hauries de despertar a la mare. O potser no?